10
de Desembre
de
2014
Act.
10
de Desembre
de
2014
Finalment aquest dimecres, a poc menys d'un any d'acabar la legislatura, entra en vigor una de les promeses del Govern espanyol: la Llei de la Transparència. I ho fa en un context on, per exemple, el 90% dels catalans ja veu la corrupció com un problema greu i demana als polítics imputats que dimiteixin. Són dades de l'enquesta que aquest dimarts ha presentat l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que posa de manifest la rebaixa de la tolerància ciutadana envers les pràctiques irregulars.
Però què canviarà la nova llei? La principal novetat és que a partir d'ara s'hauran de fer públiques diverses dades que fins ara eren reservades o es perdien en la immensitat dispersada del BOE. Per exemple, els contractes menors de les administracions públiques, els salaris dels alts càrrecs o les subvencions atorgades. Tot quedarà concentrat en el portal web transparència.gob.es, que ha començat a funcionar al migdia d'aquest dimecres.
'Silenci negatiu' al portal transparent
La pàgina recull dades de l'Administració Central (cada comunitat autònoma haurà de crear el seu propi portal, tal com ja va fer la Generalitat de Catalunya fa uns mesos). El mateix portal facilita el tràmit per sol·licitar qualsevol informació, i les més demanades s'incorporaran al web.
L'Administració disposa de 30 dies per fer-la pública, aplicant el silenci negatiu. És a dir, si no hi ha resposta, s'entén denegada la petició. En aquest cas, es podrà elevar el cas al Consell de la Transparència, presidit per Esther Arizmendi, que determinarà si l'Administració té algun motiu per denegar la petició.
Malgrat tot, el fet que les dades públiques no incloguin aspectes com la veritable agenda del president del govern i els seus ministres, com passa a la majoria de països europeus; o que el mateix Consell de la Transparència el presideixi un alt càrrec de l'Administració (Arizmendi era fins fa poc directora general de Modernització Administrativa) i compti amb membres escollits pels partits polítics; posen en dubte el veritable pas endavant de la mesura. No en va, Espanya ocupa el lloc 64 d'entre els 100 països on l'organització Access Info ha analitzat la seva llei de transparència.
En opinió del catedràtic d'Economia Oriol Amat la inauguració del nou portal web és una iniciativa "que va en la bona direcció" però ha d'anar acompanyada de més mesures. "Aquest portal redueix l'opacitat i és una bona mesura, però no ho soluciona tot", reflexiona Amat.
Informació versus desinformació
El docent, que aquest dijous impartirà al Col·legi d'Economistes de Catalunya la conferència La transparència els valors com a factors de competitivitat, assegura que cal mirar als altres països europeus per fer les coses bé. "Un país és més competitiu si és més transparent. Hi ha molts estudis que posen de manifest que aquells països que són més transparents són els que tenen menys corrupció, perquè menys corrupció vol dir més riquesa econòmica i més benestar", apunta el professor de la Universitat Pompeu Fabra.
De moment, aquest nou web inaugurat pel Govern espanyol conté unes 500.000 dades, que poden anar augmentant a través de les peticions d'institucions i ciutadans. Però, més informació és sinònim de transparència?, preguntem a Amat. "És important donar informació rellevant i ben dissenyada perquè a vegades quan no es vol informar, es dóna un accés d'informació per desinformar. La transparència afecta a donar la informació de la millor manera possible", recorda Amat. Amb tot, l'expert afirma que seria interessant que "aquest tipus de plataformes siguin auditables per organismes externs, i que hi hagi la informació que realment és rellevant perquè no ho soluciona tot".
Tolerància zero a la corrupció
Al respecte, les dades presentades aquest dimarts per l'OAC mostren, segons el seu director, Daniel de Alfonso, que la situació és "preocupant", però alhora positiva perquè ha baixat la "tolerància" davant de certes pràctiques irregulars. Un aspecte fonamental, segons Amat, per aconseguir reduir el nivell de corrupció que assola la nostra economia en els últims anys. "Per aturar la corrupció necessitem tenir una justícia molt rapida i unes penes exemplars, líders exemplars, però sobretot els ciutadans han de tenir tolerància zero a la corrupció. I molts ciutadans es queixen de la corrupció i després tornen a votar a polítics amb indicis molt clars de corrupció", reflexiona.
Els ciutadans ho tenen clar. Segons l'enquesta abans esmentada, els catalans apunten contra els partits polítics en un 85% dels casos, i contra les entitats financeres en un 84,3%. Són les dues entitats on consideren que la corrupció està més estesa.
Per reduir aquesta percepció i augmentar el nivell de transparència dels bancs, Oriol Amat recomana que les empreses cotitzades (on s'inclouen les entitats financeres) i les empreses sense ànim de lucre expliquen les retribucions dels seus directius, "seria bo que fossin públics", argumenta. En la seva opinió, tot i que la transparència és "una exigència per tot tipus d'empreses avui dia, en el cas de les empreses privades és important tenir present que competeixen amb altres organitzacions", reflexiona.
Amb tot, sempre hi cap una mirada positiva. De Alfonso, màxim responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya, ha opinat que la corrupció "no és sistèmica"; Amat, per la seva banda, considera que la majoria del sector públic i dels polítics són honrats. "Hi ha només una petita part que no és honrada però, com la tramitació judicial és molt lenta i dura tant, augmenta la nostra percepció sobre la corrupció". Qüestió de mirada.
Però què canviarà la nova llei? La principal novetat és que a partir d'ara s'hauran de fer públiques diverses dades que fins ara eren reservades o es perdien en la immensitat dispersada del BOE. Per exemple, els contractes menors de les administracions públiques, els salaris dels alts càrrecs o les subvencions atorgades. Tot quedarà concentrat en el portal web transparència.gob.es, que ha començat a funcionar al migdia d'aquest dimecres.
'Silenci negatiu' al portal transparent
La pàgina recull dades de l'Administració Central (cada comunitat autònoma haurà de crear el seu propi portal, tal com ja va fer la Generalitat de Catalunya fa uns mesos). El mateix portal facilita el tràmit per sol·licitar qualsevol informació, i les més demanades s'incorporaran al web.
L'Administració disposa de 30 dies per fer-la pública, aplicant el silenci negatiu. És a dir, si no hi ha resposta, s'entén denegada la petició. En aquest cas, es podrà elevar el cas al Consell de la Transparència, presidit per Esther Arizmendi, que determinarà si l'Administració té algun motiu per denegar la petició.
Malgrat tot, el fet que les dades públiques no incloguin aspectes com la veritable agenda del president del govern i els seus ministres, com passa a la majoria de països europeus; o que el mateix Consell de la Transparència el presideixi un alt càrrec de l'Administració (Arizmendi era fins fa poc directora general de Modernització Administrativa) i compti amb membres escollits pels partits polítics; posen en dubte el veritable pas endavant de la mesura. No en va, Espanya ocupa el lloc 64 d'entre els 100 països on l'organització Access Info ha analitzat la seva llei de transparència.
En opinió del catedràtic d'Economia Oriol Amat la inauguració del nou portal web és una iniciativa "que va en la bona direcció" però ha d'anar acompanyada de més mesures. "Aquest portal redueix l'opacitat i és una bona mesura, però no ho soluciona tot", reflexiona Amat.
Informació versus desinformació
El docent, que aquest dijous impartirà al Col·legi d'Economistes de Catalunya la conferència La transparència els valors com a factors de competitivitat, assegura que cal mirar als altres països europeus per fer les coses bé. "Un país és més competitiu si és més transparent. Hi ha molts estudis que posen de manifest que aquells països que són més transparents són els que tenen menys corrupció, perquè menys corrupció vol dir més riquesa econòmica i més benestar", apunta el professor de la Universitat Pompeu Fabra.
De moment, aquest nou web inaugurat pel Govern espanyol conté unes 500.000 dades, que poden anar augmentant a través de les peticions d'institucions i ciutadans. Però, més informació és sinònim de transparència?, preguntem a Amat. "És important donar informació rellevant i ben dissenyada perquè a vegades quan no es vol informar, es dóna un accés d'informació per desinformar. La transparència afecta a donar la informació de la millor manera possible", recorda Amat. Amb tot, l'expert afirma que seria interessant que "aquest tipus de plataformes siguin auditables per organismes externs, i que hi hagi la informació que realment és rellevant perquè no ho soluciona tot".
Tolerància zero a la corrupció
Al respecte, les dades presentades aquest dimarts per l'OAC mostren, segons el seu director, Daniel de Alfonso, que la situació és "preocupant", però alhora positiva perquè ha baixat la "tolerància" davant de certes pràctiques irregulars. Un aspecte fonamental, segons Amat, per aconseguir reduir el nivell de corrupció que assola la nostra economia en els últims anys. "Per aturar la corrupció necessitem tenir una justícia molt rapida i unes penes exemplars, líders exemplars, però sobretot els ciutadans han de tenir tolerància zero a la corrupció. I molts ciutadans es queixen de la corrupció i després tornen a votar a polítics amb indicis molt clars de corrupció", reflexiona.
Els ciutadans ho tenen clar. Segons l'enquesta abans esmentada, els catalans apunten contra els partits polítics en un 85% dels casos, i contra les entitats financeres en un 84,3%. Són les dues entitats on consideren que la corrupció està més estesa.
Per reduir aquesta percepció i augmentar el nivell de transparència dels bancs, Oriol Amat recomana que les empreses cotitzades (on s'inclouen les entitats financeres) i les empreses sense ànim de lucre expliquen les retribucions dels seus directius, "seria bo que fossin públics", argumenta. En la seva opinió, tot i que la transparència és "una exigència per tot tipus d'empreses avui dia, en el cas de les empreses privades és important tenir present que competeixen amb altres organitzacions", reflexiona.
Amb tot, sempre hi cap una mirada positiva. De Alfonso, màxim responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya, ha opinat que la corrupció "no és sistèmica"; Amat, per la seva banda, considera que la majoria del sector públic i dels polítics són honrats. "Hi ha només una petita part que no és honrada però, com la tramitació judicial és molt lenta i dura tant, augmenta la nostra percepció sobre la corrupció". Qüestió de mirada.