01
de Desembre
de
2015
Ens fem grans, sense que res ho pugui parar. I no només ho fem nosaltres com a subjectes, sinó que també ho fem en conjunt com a societat. Empresaris, metges, economistes..., tots coincideixen que en un futur pròxim han de tenir present que el capital humà serà diferent i que, per tant, es necessitaran també respostes distintes. És el que han exposat, des de diferents punts de vista, diversos especialistes a la 20a edició de la Jornada dels Economistes que organitza anualment el Col·legi d'Economistes de Catalunya. De fet, durant la sessió El factor humà, cabdal per a Catalunya, Mireia Farré, responsable de l'Àrea de Població i Territori de l'IDESCAT, ha vaticinat que el futur mercat de treball "tindrà més treballadors sèniors i menys juniors".
Les raons, exposades més àmpliament a l'estudi de Projeccions de població 2013-2051 elaborat per l'organisme català d'estudis estadístics, posa el focus en què el creixement de la població catalana està especialment basat en la immigració i destaca que la fecunditat és "persistentment" baixa. "Es preveu que en 2030 el nombre d'habitants en edat de treballar es mantingui estable, però en 2050 hi ha una forta baixada perquè entren en edat de jubilació les generacions plenes", ha explicat Farré. A més, segons la tècnica, "les projeccions de població suposen que la fecunditat es mantindrà en nivells baixos: 1,4 a 1,5 fills per dona". Amb tot, IDESCAT contempla un escenari en què Catalunya compti amb 8 milions d'habitants. Quan? En 2050. "La base, a causa de la baixa natalitat, serà molt estreta".
Més malalts i més dependents
Les projeccions de població, estimacions en definitiva del que pot passar tal com s'espera, també xifren el nivell de discapacitat que tindrà la població catalana en les últimes etapes de la seva vida, un indicador també rellevant. "Si en 1994, l'esperança de vida sense discapacitat era de 10 anys i 8 anys amb discapacitat, en 2030, serà de 12 i d'11, respectivament". Amb data 2013, a l'edat de 65 anys, l'índex de dependència és d'un 25,5%. En un escenari mitjà, en 2026 el grau de dependència serà de 34,3% i en 2051, de 55,9%.
Amb aquestes xifres, consultar la medicina sembla quasi una obligació. "La medicina ha millorat molt i coneixem molt millor les malalties, però està molt mal preparada pel nou malalt: gran, vell, amb diferents malalties, que no té molta família, pren molts medicaments i que acaba en una residència", enumera Lluís Bohigas, membre de la Comissió d'Economia de la Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Segons l'expert, "mai havíem estat tan malalts com ara i mai tan sans com ara", explica com a paradoxa. De cara al futur, Bohigas convida als pacients a fer "un paper molt més actiu per participar en la cura, igual que els doctors l'han de fer".
Per la seva part, Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, és molt més contundent. "A partir de 2050 es produirà una davallada de la població i un augment de la dependència. Abandoneu tota esperança que sigui l'estructura demogràfica la que marqui el ritme de la demografia", declara. I en aquest predictible escenari marcat per l'envelliment de la població, Domingo fa un pas endavant: "La disminució en el nombre de naixements no sol aprofitar-se per fer una millora de la formació, que és una exigència que tal vegada ens podríem plantejar", apunta, obrint un nou debat.
Tecnologia que influeix en l'educació
"Les pròximes generacions no tindran les mateixes necessitats que nosaltres", continua Domingo. Unes necessitats que vindran marcades per la influència de les noves tecnologies i pel "Punt de Singularitat", segons Julià Manzanas, president de Cabier Institute i membre del New Club of Paris. El concepte fa referència a l'adveniment tecnològic hipotètic d'intel·ligència artificial general, és a dir, aquell moment en què serem substituïts irremeiablement pels robots. "No sabem quant de prop està però està arribant i el que és clar és que les màquines aprenen". En conseqüència, Manzanas també aposta per revisar els continguts de l'ensenyament tenint present que la tecnologia actual permet redissenyar els itineraris formatius en funció d'unes altres necessitats.
En resum, i amb aquest dibuix futur d'una població envellida i més tecnològica, Maria Àngels Tejada, directora general de Public Affairs de Randstad, recorda que tot i així "necessitarem tota la força en edat de treballar, però també necessitarem empreses compromeses que només tindran treballadors compromesos si elles ho són. Regireu les empreses, que treballen amb més humanitat perquè el món està pensat per a la gent que realment és creativa", conclou.
Les raons, exposades més àmpliament a l'estudi de Projeccions de població 2013-2051 elaborat per l'organisme català d'estudis estadístics, posa el focus en què el creixement de la població catalana està especialment basat en la immigració i destaca que la fecunditat és "persistentment" baixa. "Es preveu que en 2030 el nombre d'habitants en edat de treballar es mantingui estable, però en 2050 hi ha una forta baixada perquè entren en edat de jubilació les generacions plenes", ha explicat Farré. A més, segons la tècnica, "les projeccions de població suposen que la fecunditat es mantindrà en nivells baixos: 1,4 a 1,5 fills per dona". Amb tot, IDESCAT contempla un escenari en què Catalunya compti amb 8 milions d'habitants. Quan? En 2050. "La base, a causa de la baixa natalitat, serà molt estreta".
Més malalts i més dependents
Les projeccions de població, estimacions en definitiva del que pot passar tal com s'espera, també xifren el nivell de discapacitat que tindrà la població catalana en les últimes etapes de la seva vida, un indicador també rellevant. "Si en 1994, l'esperança de vida sense discapacitat era de 10 anys i 8 anys amb discapacitat, en 2030, serà de 12 i d'11, respectivament". Amb data 2013, a l'edat de 65 anys, l'índex de dependència és d'un 25,5%. En un escenari mitjà, en 2026 el grau de dependència serà de 34,3% i en 2051, de 55,9%.
Amb aquestes xifres, consultar la medicina sembla quasi una obligació. "La medicina ha millorat molt i coneixem molt millor les malalties, però està molt mal preparada pel nou malalt: gran, vell, amb diferents malalties, que no té molta família, pren molts medicaments i que acaba en una residència", enumera Lluís Bohigas, membre de la Comissió d'Economia de la Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Segons l'expert, "mai havíem estat tan malalts com ara i mai tan sans com ara", explica com a paradoxa. De cara al futur, Bohigas convida als pacients a fer "un paper molt més actiu per participar en la cura, igual que els doctors l'han de fer".
 |
| Els ponents de la taula rodona 'El factor humà, cabdal per a Catalunya'. Cedida |
Per la seva part, Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, és molt més contundent. "A partir de 2050 es produirà una davallada de la població i un augment de la dependència. Abandoneu tota esperança que sigui l'estructura demogràfica la que marqui el ritme de la demografia", declara. I en aquest predictible escenari marcat per l'envelliment de la població, Domingo fa un pas endavant: "La disminució en el nombre de naixements no sol aprofitar-se per fer una millora de la formació, que és una exigència que tal vegada ens podríem plantejar", apunta, obrint un nou debat.
Tecnologia que influeix en l'educació
"Les pròximes generacions no tindran les mateixes necessitats que nosaltres", continua Domingo. Unes necessitats que vindran marcades per la influència de les noves tecnologies i pel "Punt de Singularitat", segons Julià Manzanas, president de Cabier Institute i membre del New Club of Paris. El concepte fa referència a l'adveniment tecnològic hipotètic d'intel·ligència artificial general, és a dir, aquell moment en què serem substituïts irremeiablement pels robots. "No sabem quant de prop està però està arribant i el que és clar és que les màquines aprenen". En conseqüència, Manzanas també aposta per revisar els continguts de l'ensenyament tenint present que la tecnologia actual permet redissenyar els itineraris formatius en funció d'unes altres necessitats.
En resum, i amb aquest dibuix futur d'una població envellida i més tecnològica, Maria Àngels Tejada, directora general de Public Affairs de Randstad, recorda que tot i així "necessitarem tota la força en edat de treballar, però també necessitarem empreses compromeses que només tindran treballadors compromesos si elles ho són. Regireu les empreses, que treballen amb més humanitat perquè el món està pensat per a la gent que realment és creativa", conclou.