El Suprem rectifica: els bancs han d'abonar l'impost de les hipoteques

El Tribunal Suprem ha modificat la seva jurisprudència anterior i en una sentència coneguda aquest dijous ha determinat que són les entitats bancàries les que han d'abonar l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària.

La sentència de la Sala Tercera del Suprem, del 16 d'octubre, el ponent de la qual ha estat el magistrat Jesús Cudero, interpreta el text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) i el seu reglament i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seva jurisprudència anterior sostenia), sinó l'entitat que presta la suma corresponent.

Té en compte, en aquest sentit, que el negoci inscriptible és la hipoteca i que l'únic interessat en l'elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d'aquells negocis és el prestador, "que només mitjançant aquesta inscripció podrà exercitar l'acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca".

D'aquesta manera, la sentència anul·la un article del reglament de l'impost, que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l'impost, per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 d'aquest reglament, aprovat pel Reial decret 828/1995, del 25 de maig.

El Suprem modifica així la seva jurisprudència anterior i anul·la una sentència prèvia, del 28 de febrer d'aquest mateix any, en la qual va dictaminar que són els clients els qui havien de pagar l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) en la constitució d'hipoteques, d'acord amb el que va acordar el ple de la Sala Primera de l'Alt Tribunal, que va donar la raó als bancs.

La sentència compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que postula el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència va haver d'incidir en l'existència de dos impostos: en el d'actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica previst en l'article 31 de la Constitució.