Trump i la guerra comercial

El president Donald Trump sembla entestat a fer tot allò que va prometre en campanya a les darreres eleccions presidencials. El mes de febrer ens ha deixat dues grans polèmiques en l'àrea econòmica: la imposició d'aranzels a les importacions d'acer i carbó i el pla d'infraestructures. El fiscal general Robert Mueller segueix ampliant la seva investigació i ha iniciat una investigació sobre el Deutsche Bank, Steve Miller i aparentment sobre l'assessor econòmic de la Casa Blanca, Gary Cohn, que recentment ha presentat la seva dimissió per motius incerts.

Clinton i el NAFTA

El proteccionisme ha tingut històricament un pes important a la política americana. Bill Clinton va crear primer el NAFTA (North American Free Trade Agreement) i la Organització Mundial del Comerç després (WTO) però el que és menys conegut a Europa és que va necessitar un acord amb els republicans pel fet que hi ha molts Demòcrates partidaris del proteccionisme que no estaven -ni estan, ni estaran- disposats a donar suport a iniciatives legislatives que impulsin el lliure comerç. Un dels episodis més coneguts és Mèxic 1995. La crisi bancària i financera que van patir els mexicans va amenaçar de anihilar el NAFTA i Clinton va quedar en minoria al Congrés i al Senat perquè va proposar rescatar Mèxic per tal de salvar l'acord de comerç.

La ferotge oposició que va rebre el president per part de demòcrates i republicans no va impedir que Clinton aconseguís una de les victòries polítiques més brillants de la història dels Estats Units a l'aconseguir que molts congressistes i senadors d'ambdós partits donessin suport a Clinton després que aquest els demanés el seu suport incondicional malgrat ser contraris al lliure comerç. El 1998 la història es va repetir amb la crisi financera asiàtica: la pressió per limitar les importacions fou molt intensa i dels dos partits.

L'honestedat de Clinton -en termes del que és correcte defensar en termes de comerç internacional- li va costar la Casa Blanca als demòcrates i Gorge W. Bush va guanyar les presidencials. Bush és conegut per ser un enemic declarat del comerç internacional en particular i de la llibertat econòmica en general, així que és molt estrany que fins i tot Bush s'hagi desmarcat de la decisió d'imposar barreres aranzelàries a les importacions d'acer. Aquesta decisió ha provocat la dimissió del seu assessor econòmic, Gary Cohn, dimissió que és sorprenent perquè no es va plantejar dimitir arran de l'afer de Charlottesville. Alguns analistes afirmen tenir proves que la imposició d'aranzels i l'inici d'una guerra comercial és una maniobra de distracció del president per amagar que Gary Cohn hauria estat imputat en secret pel fiscal especial del KremlinGate Robert Mueller III.

Aranzels arreu

El darrer mes hem sabut que Mueller ha imputat 13 russos que viuen als Estats Units i que presentarà aviat una acusació -ho va explicar ell mateix-. Alhora, Mueller ha contactat amb les autoritats alemanyes per demanar documentació sobre el Deutsche Bank. Segons ell, el Govern rus hauria finançat les activitats d'intel·ligència en territori americà a través del banc alemany i utilitzant l'Associació Nacional del Rifle com a intermediària (NRA).

LA NRA és coneguda per finançar campanyes de molts polítics republicans i Mueller vol aclarir si les quantitats que s'ha demostrat que provenen del governador del Banc Central rus s'han destinat a subornar polítics americans. Donald Trump ha reaccionat ràpidament i ha expulsat del seu cercle íntim un dels senadors que forma part dels sospitosos habituals: Dana Rohrabacher.

El cert és que el context comercial dels Estats Units ha canviat molt des dels anys 90. Si aleshores era un dels principals productors mundials d'acer, avui dia hi ha més treballadors que compren acer fora dels Estats Units i es beneficien de preus baixos dels qui produeixen acer i es beneficien dels preus elevats. La mesura perjudica notablement als obrers i famílies americans i cal veure si això afectarà les midterms d'aquest novembre que, per cert, prometen ser tot un show monumental. La Unió Europea ha acceptat el repte i ha anunciat represàlies als aranzels americans elevant aranzels a l'acer americà, el bourbon, els pantalons texans i alguns productes alimentaris. Agafin crispetes que la cosa promet.