La política americana va pujant la seva temperatura de forma sostinguda a mesura que les midterms -eleccions al Congrés i al Senat- del mes de novembre d'enguany s'apropen. Els demòcrates estan augmentant les seves expectatives d'obtenir una majoria al Congrés que els serveixi per contenir les iniciatives legislatives del president Donald Trump. La política exterior segueix essent la protagonista, tant en àmbit geopolític -Corea del Nord i Iran- com econòmic amb la guerra comercial amb la Unió Europea i el NAFTA. El KremlinGate segueix donant tardes de glòria i aquest mes han tornat a passar coses rellevants alhora que el Congrés ha aprovat una llei bancària força important -i poc entesa a Europa- sobre els Community Banks americans.
La política exterior segueix essent l'eix més actiu de Trump. Aquest és doble: econòmic- amb la guerra comercial amb el NAFTA, Unió Europea i la Xina- i geopolític -amb Iran i Corea del Nord-. L'eix geopolític travessa un impàs a Iran, a l'espera que el Departament d'Estat publiqui un llistat amb les empreses i particulars que rebran sancions per fer negocis amb Iran i per tant tota l'activitat se centra en Corea del Nord. En el darrer Trumponòmics els vaig explicar que la negociació secreta entre Kim Jong-un i Mike Pompeo que va donar com a resultat una reunió entre ambdues Corees a la zona desmilitaritzada es pot considerar com el triomf més important de Donald Trump en política exterior.
Una encaixada de mans de franc
Uns dies després el POTUS va anunciar una reunió pel 12 de juny a Singapur amb Kim Jong-un però aquesta notícia no fou ben rebuda pels analistes. Pyongyang va anunciar que destruiria la base on feia les proves amb armament nuclear -destrucció que ja s'ha produït- després de la reunió amb el seu homònim del sud alhora que es va comprometre a desnuclearitzar Corea del Nord si els Estats Units oferien garanties de no-agressió. Malgrat que a priori això pot semblar un triomf per a Trump, el cert és que Kim Jong-un busca desesperadament una encaixada de mans amb els Estats Units per tal de guanyar legitimació interior. Això, però, no és un motiu prou fort per no fer la trobada però sí que és cert que Trump hauria d'obtenir més concessions abans del dia 12, perquè els incentius per desescalar completament després de la trobada seran nuls per al líder nord-coreà. Els especialistes afirmen que desmuntar els ICBM -míssils intercontinentals- tant de llarg com de curt recorregut és la base de les demandes del Departament d'Estat, demandes que Mike Pompeo va traslladar a Kim Yong-chol en una reunió a Washington DC. la setmana passada.
"A efectes pràctics Donald Trump li ha regalat una encaixada a Kim Jong-un a canvi de res"
El cert és que la reunió del dia 12 no està exempta de perill per al president Trump, ja que hi arribarà amb poc leverage sobre la seva contrapart. I això és terreny propici per a una escalada del conflicte durant segona part de l'any. Totes les pors dels especialistes es van confirmar el dia 12 de junu. El president Trump va obtenir un mal acord de desnuclearització -exactament com les 14 vegades anteriors que Corea del Nord ha anunciat desnuclearització- perquè el document no especifica absolutament res del que implica aquesta desnuclearització. A efectes pràctics Donald Trump li ha regalat una encaixada a Kim Jong-un a canvi de res. El que vindrà ara ja no els pot sorprendre. La preocupació dins el govern americà és màxima i força diplomàtics d'alt nivell han decidit abandonar el Departament d'Estat.
Guerra comercial per negociar aranzels
En el terreny econòmic, el president Trump ha posat alerta a tots els seus aliats amb la insistència de començar una guerra comercial amb la Xina, la Unió Europea, Canadà i Mèxic si bé és cert que l'augment d'aranzels amb la Xina està congelat a l'espera d'una reunió a Pequín el mes vinent. El cert és que la UE ha anunciat represàlies si Trump instaura aranzels a l'acer i l'alumini tal com els vaig avançar fa uns mesos en aquesta columna. Aquest joc busca clarament renegociar acords comercials i tindrà un impacte mínim sobre l'economia americana -una dècima i mitja segons els meus càlculs-. Però el risc és real si el president vol retallar un 25% les importacions de la Xina i Mèxic. En aquest cas l'economia americana entrarà ràpidament en recessió i per tant cal estar alerta; més tenint en compte que les midterms venen en just cinc mesos.
La reputació i el deute
La primera reforma financera important -Economic Growth, Regulatory Relief, and Consumer Protection Act- ja ha entrat en vigor tot just fa uns dies. Malgrat que molts han volgut vendre aquesta llei com la derogació de la Dodd-Frank Act -reforma sistema financer post-2007 i protecció del consumidor- el cert és que la nova llei signada pel president Trump ha estat molt ben rebuda pels Community Banks americans, els mini-bancs (de menys de vint empleats) que hi ha sobretot a l'interior dels Estats Units. Aquest tipus d'entitats destaquen per ser bancs especialitzats en l'activitat principal del poble on estan situats. És a dir, són bancs especialistes en microempreses i petits negocis, l'ànima del creixement econòmic.
Tradicionalment, els Community Banks, a l'igual que les caixes d'estalvi alemanyes -són exactament igual amb una diferència: els americans són de propietat privada i els alemanys són públics- han basat la seva activitat prestadora en el coneixement profund de la comunitat on estan situats i, per tant, necessiten que existeixi molt poca regulació que limiti la seva activitat. A l'interior dels Estats Units -el món rural- no pagar deutes té un cost reputacional molt elevat i sovint implica marginació social. Aquest mecanisme fou molt efectiu per al creixement econòmic entre els 60 i els 90, però l'adveniment de les normes de Basilea -la regulació bancària internacional- els va deixar en extrema debilitat. Els seus préstecs, igual que els de les caixes alemanyes- van ser considerats d'alt risc pel regulador.
"La reforma financera fa que els Community Banks puguin gestionar el risc i que el cost reputacional d'impagar sigui la mesura antirisc"
La conseqüència fou que els Community Banks van començar a tancar en massa i els que van sobreviure ho van fer a costa de comprar deute públic en detriment de donar préstecs a les empreses familiars. A Alemanya el procés fou similar amb una diferència: el govern alemany va donar deduccions fiscals per tal que les caixes alemanyes poguessin comprar hipoteques espanyoles en lloc de deute públic alemany. En ambdós casos, però, el crèdit bancari a empreses familiars va patir una caiguda monumental entre 1990 i 2006. La reforma financera del president Trump va en línia amb el que es reclama entre molts especialistes des de fa anys: que els Community Banks puguin gestionar el risc ells mateixos i que el cost reputacional d'impagar torni a ser la principal mesura antirisc dels petits bancs rurals americans. Alemanya ha creat una unitat especial de seguiment per esbrinar com impacta aquesta llei en el món rural americà. I això cal aplaudir-ho, perquè és probable que Europa hagi de prendre mesures similars en el futur.
Mueller i Underwood, el final de Trump
El KremlinGate ha viscut una escalada important per dues bandes. Barbara Underwood, que va substituir Eric Schneiderman com a Fiscal General de l'Estat de Nova York per una denúncia per assetjament sexual, ha presentat una querella contra Donald Trump, els seus dos fills i el marit d'Ivanka Trump així com els directors de campanya per blanqueig de capitals. Encara és aviat per conèixer tots els detalls però sens dubte la presidència de Donald Trump comença a estar en risc. D'altra banda, el Fiscal Especial Robert Mueller III està maniobrant per aconseguir que Michael Cohen, l'advocat personal de Trump, col·labori amb ell i expliqui totes les interioritats del president. En aquesta línia ha enviat la documentació als advocats de Cohen per presentar l'acusació per tal que sigui jutjat i testifiqui davant el Gran Jurat (sense advocat). La resposta de Cohen no s'ha fet esperar i ha filtrat a la premsa que planeja renunciar als seus advocats, cosa que assenyala que està disposat a col·laborar amb Mueller III: això acabarà amb la presidència del Donald Trump. Ara bé, aquesta filtració es pot interpretar també com una petició d'ajuda desesperada a la família Trump. Les pròximes setmanes sabrem amb seguretat quina estratègia de defensa utilitzarà Michael Cohen.
"Cohen està disposat a col·laborar amb Mueller III i això acabarà amb la presidència de Trump"
El que és segur és que la doble estratègia d'atac planejada per Robert Mueller i Barbara Underwood obre la possibilitat que Donald Trump pugui ser jutjat. La dificultat perquè això passi és l'existència de base legal sòlida a favor de la constitucionalitat d'un processament al president, ja que segons el Departament de Justícia aquest processament pot distraure el POTUS de les seves funcions, cosa que la Constitució americana no permet. Existeix aquesta base legal? La resposta és que sí: fa unes setmanes el Fiscal General de Califòrnia, Alexander Stern, va signar un informe legal per al Departament de Justícia on explora la possibilitat que un "sealed indictment" -imputació en secret sense que l'afectat ho sàpiga- és plenament constitucional, ja que no distreu el president i, a més, protegeix al Fiscal Especial Robert Mueller perquè permet que la justícia faci el seu camí fins i tot si el president decideix acomiadar Mueller. Sens dubte, un informe importantíssim si Trump aconsegueix que el jutge de Nova York declari inconstitucional la querella presentada per Barbara Underwood. Definitivament, Donald Trump viu les hores més difícils, d'ençà que va arribar, a la Casa Blanca.