Trump: "Paris, je ne t'aime pas"

Aquest mes de juny serà clau per a la Casa Blanca. La Reserva Federal podria pujar els tipus d'interès entre 25 i 50 punts bàsics, almenys aquesta és l’expectativa que la Doctora Janet Yellen, Presidenta de la Reserva Federal, ha estat reforçant les últimes setmanes, més si tenim en compte que la primera revisió del creixement del PIB del primer trimestre en curs ha estat a l'alça. Si bé la primera estimació fou d'un creixement del 0,7%, la revisió l'ha deixat en un bon 1,2%. A més, les xifres del PIB sostingudes per bones xifres del mercat del treball, amb una taxa d'atur que segueix baixant alhora que la població activa augmenta. Pot la Fed no pujar els tipus d’interès? Sí, pot decidir ajornar la pujada si creu que la inestabilitat política és massa elevada però el discurs de Yellen és molt hawkish –agressiu- per creure que un ajornament és viable. 

Guerra total?

La política exterior segueix donant mal de caps. Aquesta setmana hem viscut dos episodis relacionats amb Corea del Nord. El primer, un test d'un míssil balístic (ICBM) que ha caigut a la zona econòmica exclusiva del Japó, més conegut com a EEZ. Una EEZ és una zona territorial neutral habilitada per Nacions Unides per atorgar drets especials sobre els recursos naturals de la zona a un país determinat (en aquest cas el Japó). Es desconeix si hi ha hagut baixes humanes però el Pentàgon va confirmar el que feia mesos circulava com a rumor per Washington: va fer un test per interceptar ICBMs, un senyal molt explícit cap a Pongyiang, ja que si els EUA tenen capacitat d'interceptar armament nuclear, implica que pot estar disposat a fer el mateix al Japó i Corea del Sud. Tot i que tots els especialistes en defensa que conec diuen que una guerra total a Corea del Nord és impensable, el cert és que l'Administració Trump transmet la idea oposada. 

Tensió amb Europa

Durant el viatge, el President Trump va fer escala a Europa i es va entrevistar amb Emmanuel Macron i Angela Merkel. Tot i que la Casa Blanca ha qualificat d'èxit el viatge, la tensió de Donald Trump amb els mandataris europeus ha estat molt evident, fins al punt que va atacar obertament a Merkel a causa del gran dèficit comercial que els EUA tenen amb Alemanya i passant per alt que el dèficit amb la Xina és molt més gran. Merkel no es va quedar enrere i va afirmar que els EUA ja no són un aliat fiable i que la Unió Europea havia de cuidar d'ella mateixa. L’impacte d'aquestes declaracions de Merkel ha estat devastador malgrat que molts analistes han interpretat que el motiu és la campanya electoral alemanya. Analistes nord-americans, en canvi, apunten a un altre motiu: el kremlingate. 

Merkel ha afirmat que els EUA ja no són un aliat fiable i que la Unió Europea ha de cuidar d'ella mateixa

Segons aquests analistes, la NSA ha demanat a tots els seus analistes d'arreu del món que conservin tota informació sobre Trump i la seva campanya. Expliquen que la Intel·ligència alemanya és una de les més actives en aportar informació i que de fet, Donald Trump ha enviat una amenaça velada a Angela Merkel.

El cert, però, és que cada dia el kremlingate empitjora una mica més per Donald Trump. El Washington Post informava dissabte passat que Kushner, el marit de la filla del President, va mantenir contactes amb la Intel russa i que va demanar utilitzar instal·lacions russes per evitar la NSA. L'errada és monumental perquè la NSA ha interceptat les comunicacions de l'ambaixada russa amb Moscou on es demana autorització per atendre les demandes de Kushner.

Per altra banda, la Comissió d'Intel del Congrés s'ha activat i treballa ja conjuntament amb la del Senat. James Comey testificarà en obert en el Congrés (i en obert i tancat en el Senat) i segons la CNN testificarà que el President Trump el va pressionar per tancar la investigació que el FBI porta a terme sobre kremlingate. 

També el Fiscal General, Jeff Sessions, està en una situació compromesa, ja que hem sabut que el Congrés té proves que va tenir més reunions amb l'ambaixada russa per negociar la rebaixa de les sancions a canvi de qui sap què (espies per fer mal a Clinton?). A més, el Congrés ha enviat requeriments - subpoenas- de documentació a Michael Flynn i Michael Cohen, advocat personal de Donald Trump. 

El més rellevant, però, és el canvi d'actitud de Michael Flynn. L'ex-Assessor de Seguretat Nacional de Trump s'havia negat fins ara a col·laborar però aquesta setmana ha anunciat que enviarà documentació. Com els vàrem explicar fa unes setmanes, existeixen rumors que hi ha una negociació entre Flynn i l'FBI. Aquest canvi de parer pot implicar un acord per implicar a tercers. El Fiscal General de Noya York ja es mou i va ordenar registres i detencions a la Torre Trump, però és una informació a l’espera de confirmació oficial.  D’altra banda, el Cap de Gabinet de la Casa Blanca ha dimitit i nombrosos periodistes expliquen que el President Trump està molt aïllat i que podria acomiadar personal aviat.

A Donald Trump no li importa l’ós polar

Els Acords de Paris sobre canvi climàtic han estat els protagonistes de la setmana. Tant en campanya com a la Casa Blanca, el President Trump ha estat partidari d’abandonar aquests acords, cosa que pot fer perquè Barack Obama només els va aprovar al Congrés però no al Senat.

Molts assessors del President li han insistit que no els abandoni. Alguns, com Elon Musk, CEO de Tesla i Space X, han vinculat el seu suport al President a la continuïtat dels RUA als acords de París. Fins i tot la seva filla Ivanka li va demanar no marxar, ja que segons ella això faria perdre molt de poder i influència als Estats Units. Finalment, aquest dijous a la tarda (en horari de Washington DC), Donald Trump ha aparegut davant la premsa per comunicar la seva decisió. Els Estats Units marxaran dels Acords de París sobre canvi Climàtic.