21
d'Abril
de
2016
Act.
22
d'Abril
de
2016
Ja són més de 1.400 els municipis de tot Europa que s'han declarat "localitats lliures del TTIP", el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units que segueix en plena negociació. Barcelona, que aquest dijous i divendres acull la primera Trobada Paneuropea d'Autoritats Locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç, ja es va autoproclamar ciutat lliure de TTIP el passat setembre. Altres grans municipis com Munic, Bremen, Milà, Sevilla o València també ho han fet en un moviment que abraça bàsicament Espanya, França, Alemanya, Àustria i el Regne Unit.
"No som els salvadors de res, però era necessari que el fet que 1.400 municipis s'hagin declarat lliures de TTIP tingués una continuïtat", assegura a VIA EmpresaPablo Sánchez, director de l'àrea de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. "Volem reorientar la política internacional de la ciutat en el marc europeu, i aquest és un tema important", afegeix.
Per què no agrada el TTIP a escala municipal?
"No som anti TTIP, no estem en contra del lliure comerç o del comerç internacional", aclareix Sánchez per evitar confusions. "Estem demanant que la veu dels municipis sigui escoltada d'una manera molt més inclusiva. Hi ha entitats locals que són més grans que alguns estats: Londres és més gran que Letònia", insisteix.
Però quins problemes veuen tots aquests municipis a l'acord de lliure comerç? L'estudi La amenaza global asalta lo local. El TTIP en municipios y comunidades autónomas, coordinat per Ecologistes en Acció, resumeix vuit punts bàsics on, al seu entendre, el TTIP perjudicaria les administracions locals: habitatge i urbanisme, aigua, sanitat, medi ambient, educació i serveis socials, alimentació, defensa del consumidor i gènere.
En l'obertura de la jornada aquest dijous a Barcelona, el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha celebrat que "les ciutats alcem la veu"; i ha exigit "democràcia i una transparència i publicitat en la negociació d'aquest tractat que fins ara no ha existit". De fet, l'acusació de secretisme en la negociació és un argument habitual en el moviment contrari al TTIP, tot i que les propostes que ha realitzat la UE es poden consultar al web de la Comissió Europea (CE).
VIA Empresa s'ha posat en contacte amb la representació de la CE a Barcelona, des d'on es veu injustificat aquest temor. Sobre el fet que tants municipis s'hagin declarat zona lliure de TTIP, el portaveu Daniel Rosario assenyala que "en essència tot Europa és una zona lliure de TTIP, ja que encara no tenim un acord i les negociacions no estan acabades". Pel portaveu de la CE "només tindrem un acord quan arribem a un bon pacte per Europa, que és el que els 28 Estats membres han demanat que féssim repetidament a la Comissió". A més, recorda Rosario, "només tindrem un acord quan els 28 i el Parlament Europeu hi donin el seu sí".
Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, Pablo Sánchez indica que "si no ens declarem en contra del TTIP, la Comissió Europea no ens escolta. És un problema de la Unió Europea el fet que només aquella gent que s'oposa acaba seient a la taula". Sánchez insisteix que "la crítica a Europa és que només escolta sempre als mateixos. No escoltar Londres, París o Amsterdam és no escoltar llocs amb un alt percentatge de població europea".
El responsable de l'àrea de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona recorda que "portem 12 rondes de negociació i hi ha el sentiment que només s'escolta els que diuen que això és molt bo, però tot és futurible". Al seu entendre, no hi ha cap garantia que el TTIP hagi d'implicar la creació de molts llocs de treball. "Tenim estudis que ho confirmen i altres que diuen el contrari", evidencia.
Els serveis públics, en el punt de mira
Una de les grans controvèrsies del TTIP gira entorn dels serveis públics, altrament anomenats serveis d'interès econòmic general. "Voldríem una protecció explícita amb definicions clares del que són els serveis municipals essencials", diu Sánchez. "Demanem a la CE la mateixa exclusió que ha fet del sector audiovisual francès. No han de prometre que els protegiran, ha de quedar clara per llei una exclusió legal i horitzontal de tots els serveis d'interès econòmic general", afegeix.
Ignacio García-Bercero, cap negociador i directiu de la CE, ja deia fa uns mesos a Barcelona que "els serveis públics no es tractaran en la negociació. Es diu que es liberalitzaran i s'impedirà la seva regulació, però això no entra a cap dels nostres acords". Des de la mateixa Comissió Europea a Barcelona també remeten a Les deu principals idees errònies sobre el TTIP. Realitat i Ficció, un dels documents que han elaborat per donar a conèixer el tractat al gran públic.
En el document, asseguren que "tots els acords comercials que ha signat la UE inclouen garanties específiques sobre els serveis públics". A més, deixen clar que "cap disposició del TTIP impediria a cap govern tornar a fer públic un servei externalitzat"; i expliciten que "el fet de no renovar el contracte a una empresa que hagi estat cobrint un servei públic en cap cas podria atorgar a aquesta empresa el dret de demanar cap indemnització".
Uns arguments que no semblen convèncer a l'entorn municipalista. "L'obertura, més enllà de la que ja existeix avui, és posar en perill la capacitat de regular de molta gent només per la por de la liquidació futura", diu Sánchez.
Els tribunals d'arbitratge
Justament la resolució de conflictes entre governs i grans empreses és un altre dels punts més polèmics del TTIP. "Que els inversors europeus o americans no puguin confiar en els seus propis òrgans d'arbitratge no ens sembla lògic. No ens calen uns tribunals ad hoc per aquesta legislació", denuncia Pablo Sánchez.
El responsable de l'Ajuntament de Barcelona aventura que "l'obertura a tribunals internacionals d'arbitratge de sectors on les grans empreses et puguin denunciar pels futuribles beneficis perduts és molt perillosa". Sánchez posa un exemple. "Si volguéssim fer el tramvia de la Diagonal amb un acord públic-privat per compartir costos, quan el dia de demà decidim que en volem tenir el control directe, els inversors ens podrien denunciar perquè veuen que perdrien beneficis amb la inversió que ja han fet".
Un raonament basat en casuístiques com la de la nacionalització del sistema de salut a Bolívia, que un fons d'inversió nord-americà va denunciar a l'OMC i va rebre una sucosa recompensa per retirar la demanda. "Ens han d'assegurar que això no pot passar, perquè si no, estan lligant de mans i peus la futura política municipal", assegura Pablo Sánchez. "No és que siguem uns soviètics que ho volem tot públic, el que passa és que et prenen una de les eines que tens com a municipi per treballar, que és tornar a la gestió directa", insisteix.
Actualment Europa ja té uns 3.500 acords d'inversió amb els Estats Units. "Si ja tens un gruix de coses, no has de posar una capa de més. Primer cal arreglar el que tens i després, sortir a fora amb un sistema europeu", reflexiona Sánchez. "En lloc de fer un estàndard europeu clar, la Comissió se'n vol anar al món a veure si l'estàndard mundial el pot imposar sobre els altres. I aquesta és una molt mala manera de fer les coses perquè deseuropeïtza el debat europeu", sentencia.
Importar el que és bo
Sigui com sigui, el responsable municipal de la capital catalana obre la porta a l'acord. "Si quedés clara l'exclusió dels serveis públics ja seria un gran pas endavant, tot i que potser aleshores a alguns ja no els interessaria el tractat", ironitza.
Ara bé, el fet de negociar amb una potència mundial com els Estats Units també permet mirar d'aprofitar el potencial de totes dues bandes en la creació d'estàndards. "Tenim criteris molt diferents, ni millors ni pitjors. Ja signaríem la importació de la regulació de mercats financers dels Estats Units posterior a la crisi, perquè aquí no hem fet res", diu Sánchez. "Podríem importem això i que ells importin les qüestions de dret laboral", conclou.
"No som els salvadors de res, però era necessari que el fet que 1.400 municipis s'hagin declarat lliures de TTIP tingués una continuïtat", assegura a VIA EmpresaPablo Sánchez, director de l'àrea de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. "Volem reorientar la política internacional de la ciutat en el marc europeu, i aquest és un tema important", afegeix.
Per què no agrada el TTIP a escala municipal?
"No som anti TTIP, no estem en contra del lliure comerç o del comerç internacional", aclareix Sánchez per evitar confusions. "Estem demanant que la veu dels municipis sigui escoltada d'una manera molt més inclusiva. Hi ha entitats locals que són més grans que alguns estats: Londres és més gran que Letònia", insisteix.
Però quins problemes veuen tots aquests municipis a l'acord de lliure comerç? L'estudi La amenaza global asalta lo local. El TTIP en municipios y comunidades autónomas, coordinat per Ecologistes en Acció, resumeix vuit punts bàsics on, al seu entendre, el TTIP perjudicaria les administracions locals: habitatge i urbanisme, aigua, sanitat, medi ambient, educació i serveis socials, alimentació, defensa del consumidor i gènere.
En l'obertura de la jornada aquest dijous a Barcelona, el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha celebrat que "les ciutats alcem la veu"; i ha exigit "democràcia i una transparència i publicitat en la negociació d'aquest tractat que fins ara no ha existit". De fet, l'acusació de secretisme en la negociació és un argument habitual en el moviment contrari al TTIP, tot i que les propostes que ha realitzat la UE es poden consultar al web de la Comissió Europea (CE).
VIA Empresa s'ha posat en contacte amb la representació de la CE a Barcelona, des d'on es veu injustificat aquest temor. Sobre el fet que tants municipis s'hagin declarat zona lliure de TTIP, el portaveu Daniel Rosario assenyala que "en essència tot Europa és una zona lliure de TTIP, ja que encara no tenim un acord i les negociacions no estan acabades". Pel portaveu de la CE "només tindrem un acord quan arribem a un bon pacte per Europa, que és el que els 28 Estats membres han demanat que féssim repetidament a la Comissió". A més, recorda Rosario, "només tindrem un acord quan els 28 i el Parlament Europeu hi donin el seu sí".
Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, Pablo Sánchez indica que "si no ens declarem en contra del TTIP, la Comissió Europea no ens escolta. És un problema de la Unió Europea el fet que només aquella gent que s'oposa acaba seient a la taula". Sánchez insisteix que "la crítica a Europa és que només escolta sempre als mateixos. No escoltar Londres, París o Amsterdam és no escoltar llocs amb un alt percentatge de població europea".
El responsable de l'àrea de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona recorda que "portem 12 rondes de negociació i hi ha el sentiment que només s'escolta els que diuen que això és molt bo, però tot és futurible". Al seu entendre, no hi ha cap garantia que el TTIP hagi d'implicar la creació de molts llocs de treball. "Tenim estudis que ho confirmen i altres que diuen el contrari", evidencia.
Els serveis públics, en el punt de mira
Una de les grans controvèrsies del TTIP gira entorn dels serveis públics, altrament anomenats serveis d'interès econòmic general. "Voldríem una protecció explícita amb definicions clares del que són els serveis municipals essencials", diu Sánchez. "Demanem a la CE la mateixa exclusió que ha fet del sector audiovisual francès. No han de prometre que els protegiran, ha de quedar clara per llei una exclusió legal i horitzontal de tots els serveis d'interès econòmic general", afegeix.
Ignacio García-Bercero, cap negociador i directiu de la CE, ja deia fa uns mesos a Barcelona que "els serveis públics no es tractaran en la negociació. Es diu que es liberalitzaran i s'impedirà la seva regulació, però això no entra a cap dels nostres acords". Des de la mateixa Comissió Europea a Barcelona també remeten a Les deu principals idees errònies sobre el TTIP. Realitat i Ficció, un dels documents que han elaborat per donar a conèixer el tractat al gran públic.
En el document, asseguren que "tots els acords comercials que ha signat la UE inclouen garanties específiques sobre els serveis públics". A més, deixen clar que "cap disposició del TTIP impediria a cap govern tornar a fer públic un servei externalitzat"; i expliciten que "el fet de no renovar el contracte a una empresa que hagi estat cobrint un servei públic en cap cas podria atorgar a aquesta empresa el dret de demanar cap indemnització".
Uns arguments que no semblen convèncer a l'entorn municipalista. "L'obertura, més enllà de la que ja existeix avui, és posar en perill la capacitat de regular de molta gent només per la por de la liquidació futura", diu Sánchez.
Els tribunals d'arbitratge
Justament la resolució de conflictes entre governs i grans empreses és un altre dels punts més polèmics del TTIP. "Que els inversors europeus o americans no puguin confiar en els seus propis òrgans d'arbitratge no ens sembla lògic. No ens calen uns tribunals ad hoc per aquesta legislació", denuncia Pablo Sánchez.
El responsable de l'Ajuntament de Barcelona aventura que "l'obertura a tribunals internacionals d'arbitratge de sectors on les grans empreses et puguin denunciar pels futuribles beneficis perduts és molt perillosa". Sánchez posa un exemple. "Si volguéssim fer el tramvia de la Diagonal amb un acord públic-privat per compartir costos, quan el dia de demà decidim que en volem tenir el control directe, els inversors ens podrien denunciar perquè veuen que perdrien beneficis amb la inversió que ja han fet".
Un raonament basat en casuístiques com la de la nacionalització del sistema de salut a Bolívia, que un fons d'inversió nord-americà va denunciar a l'OMC i va rebre una sucosa recompensa per retirar la demanda. "Ens han d'assegurar que això no pot passar, perquè si no, estan lligant de mans i peus la futura política municipal", assegura Pablo Sánchez. "No és que siguem uns soviètics que ho volem tot públic, el que passa és que et prenen una de les eines que tens com a municipi per treballar, que és tornar a la gestió directa", insisteix.
Actualment Europa ja té uns 3.500 acords d'inversió amb els Estats Units. "Si ja tens un gruix de coses, no has de posar una capa de més. Primer cal arreglar el que tens i després, sortir a fora amb un sistema europeu", reflexiona Sánchez. "En lloc de fer un estàndard europeu clar, la Comissió se'n vol anar al món a veure si l'estàndard mundial el pot imposar sobre els altres. I aquesta és una molt mala manera de fer les coses perquè deseuropeïtza el debat europeu", sentencia.
Importar el que és bo
Sigui com sigui, el responsable municipal de la capital catalana obre la porta a l'acord. "Si quedés clara l'exclusió dels serveis públics ja seria un gran pas endavant, tot i que potser aleshores a alguns ja no els interessaria el tractat", ironitza.
Ara bé, el fet de negociar amb una potència mundial com els Estats Units també permet mirar d'aprofitar el potencial de totes dues bandes en la creació d'estàndards. "Tenim criteris molt diferents, ni millors ni pitjors. Ja signaríem la importació de la regulació de mercats financers dels Estats Units posterior a la crisi, perquè aquí no hem fet res", diu Sánchez. "Podríem importem això i que ells importin les qüestions de dret laboral", conclou.