05
d'Octubre
de
2015
Act.
06
d'Octubre
de
2015
Encara no s'ha aprovat, ni tan sols es coneixen els termes exactes del seu abast, però el Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP), l'acord que ha de facilitar el lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (UE), ja ha generat multitud de reaccions contràries. La darrera i més sonada, la de l'Ajuntament de Barcelona, que aquest divendres s'hi declarava formalment en contra amb els vots de Barcelona en Comú, ERC i la CUP. El que formalment és una Declaració Institucional demana que sectors com l'educació, la sanitat o els serveis socials restin al marge de les competències del tractat, alhora que clamar per a la suspensió de les seves negociacions.
Ara bé, què inclou el TTIP per generar un rebuig tan contundent especialment des de les forces d'esquerres? El principal temor és que la liberalització redueixi les regulacions que protegeixen els treballadors i els estàndards de qualitat europeus. Al mateix temps, aquest mateix dilluns els Estats Units i el Japó han signat l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP) que permetrà el lliure comerç entre aquests països i deu estats asiàtics més.
"El TTIP té un enorme potencial de transformació econòmica, empresarial i política". Ho assegura José María de Areilza, professor de Dret Públic d'Esade i gran coneixedor d'aquest tipus d'acords. En una conferència sobre la qüestió a l'escola de negocis, de Areilza recordava que "l'objectiu principal del TTIP impressiona molt: millorar la competitivitat de l'àrea econòmica més integrada del món, que ja és el 50% del PIB mundial". Les estimacions indiquen que podria aportar 100.000 milions de dòlars a l'any a les economies dels Estats Units i la Unió Europea.
Xavier Just, expert consultor en comerç internacional i gestió duanera, explica a VIA Empresa que els acords de lliure comerç tradicionalment "buscaven eliminar els aranzels a la importació. En els últims anys, però, van molt més enllà i intenten cobrir qualsevol àmbit que es consideri rellevant per fomentar l'intercanvi comercial". Això inclou les anomenades barreres comercials no aranzelàries, com els estàndards tècnics (seguretat, sanitaris, ambientals, etc.) que "tot i que poden ser similars, són específics per cada país". Segons Xavier Just, "per a una empresa adaptar-se a aquestes diferències pot representar un cost afegit que alguns estudis quantifiquen d'aproximadament un 10% del valor del producte que s'importa".
Redefinir el paper de l'OMC
José María de Areilza apunta que la idea d'acordar el TTIP "és una aposta estratègica com a resposta als països emergents i emergits, amb voluntat d'equilibrar forces". De fet, assegura que "els Estats Units volen ser el centre del lliure comerç mundial, i per un cantó apujar el llistó dels criteris asiàtics, i per l'altre liberalitzar més el mercat europeu". A mig termini, doncs, pretenen redefinir els estàndards globals considerant que la OMC ja ha complert el seu paper i cal redefinir-lo.
Tot i que els termes de la negociació es mantenen en un pla força discret, pel professor d'Esade "no hi ha menys transparència que en altres negociacions que estigui tenint la Unió Europea amb tercers. Crida l'atenció perquè és amb els Estats Units".
Sigui com sigui, tots els indicadors apunten que les línies mestres del TTIP serien l'eliminació substancial de tarifes, facilitar el lliure accés a la contractació pública i la creació d'una estructura institucional comuna. "La gran qüestió és l'eliminació de les barreres no aranzelàries, que ocupen el 80% dels possibles beneficis de l'acord", assenyala José María de Areilza.
Al capdavall, s'intueix la creació d'un consell comú o una agència amb competències reguladores, que és un dels punts que més controvèrsia genera a Europa. Els estàndards de protecció alimentària i industrial de la UE han assolit nivells molt elevats que podrien veure's amenaçats per l'acord amb els Estats Units. Per José María de Areilza, "Europa com a mínim ha de garantir el manteniment d'aquests estàndards que tant d'esforç han requerit".
Obrir mercat genera oportunitats i competència
La negociació d'un acord com el TTIP, d'entrada ha generat una oposició ferma en bona part de l'esquerra alternativa. Segons Xavier Just, però, pot tenir efectes diversos. D'una banda, si es liberalitza l'accés al mercat nord-americà "es faciliten les operacions de les empreses catalanes als Estats Units, amb clars efectes positius per a aquelles que exportin. De l'altra, al tractar-se d'un acord recíproc, l'obertura del mercat europeu significaria que les operacions d'empreses americanes a la UE també se'n podrien beneficiar".
Per l'expert consultor, aquest darrer punt "seria positiu per al consumidor en general i per a tot aquell que compri producte americà en particular davant una baixada dels costos actuals, però també representaria un augment de competència en el mercat català que les empreses locals haurien de fer front".
Ara bé, més enllà d'això, quantificar l'impacte que el TTIP tindrà en les empreses catalanes "dependrà de molts factors, però sens dubte el més determinant serà el propi text de l'acord. Com que ara s'està en la fase de negociacions, el text final pot variar molt en funció de com vagi aquesta i el seu impacte també", adverteix Just.
El que serà determinant per a una empresa, doncs, serà "la capacitat de treure profit dels avantatges (més facilitats per operar als Estats Units, obtenir productes i serveis americans a menys cost a Catalunya) i mantenir la competitivitat al mercat europeu davant d'operadors americans que també ho tindran més fàcil", assegura Just.
Els sectors que més se'n beneficiarien
Pel professor d'Esade, sectors com el de l'automòbil, la química, el farmacèutic o el de les finances podrien ser els més afavorits per la signatura del TTIP. "Són sectors amb una gran facilitat de convergir", assegura. En altres camps, com l'agricultura, els efectes de l'acord passarien més aviat per afavorir l'intercanvi de béns. "El canvi seria blat i soja americans per vi, formatge i xocolata europeus", resumeix.
Sigui com sigui, aquest pas més de globalització econòmica ha generat inquietud en certs sectors empresarials, especialment entre les petites i mitjanes empreses. Per de Areilza, però, "les pimes podrien aprofitar l'efecte arrossegament que generarien les grans empreses d'infraestructures, farmacèutiques o del sector de l'automòbil, entrant més fàcilment al mercat americà al seu darrere". Per Xavier Just, "la competitivitat i la capacitat d'internacionalització seran elements clau, i per a això la mida no sempre importa".
Altres aspectes on el TTIP ha generat dubtes en el si de la Unió Europea és el fet de saber què passaria amb les indústries culturals o amb la protecció de la privacitat. "Hi ha cultures molt diferents, als Estats Units els ciutadans es volen protegir del Govern; i a Europa de les empreses", reflexiona de Areilza.
Tot i advertir de nou que caldrà esperar al resultat final de les negociacions, Xavier Just apunta en aquest sentit que "al consultar alguns documents publicats per les institucions europees es poden entreveure possibles efectes en diferents sectors". Per exemple, si els aranzels s'eliminen, "el sector tèxtil o el de l'automòbil veurien un impacte significatiu, ja que estan subjectes a tarifes més elevades".
En el cas que l'acord vagi més enllà i també disminueixi barreres no aranzelàries, els efectes seran més amplis. "En el cas de l'automòbil, una harmonització d'estàndards tècnics significaria que només cal adequar-se a una normativa a l'hora de portar un nou model al mercat americà i europeu", assegura Xavier Just. Així doncs, "els costos per exportar als Estats Units cotxes o components fabricats, per exemple, a Martorell, serien més baixos que actualment". Ara bé, també seria més barat importar aquest mateix producte fet als Estats Units.
Pel que fa a altres sectors, especialment aquells que estan altament regulats, com el químic i el farmacèutic, Just apunta que el TTIP podria portar canvis. Per exemple, "un possible reconeixement mutu entre la UE i els Estats Units en les autoritzacions necessàries per portar un nou medicament al mercat tindria grans impactes en la reducció de costos per aquells que importin o exportin, ja que només haurien de sol·licitar aquesta autorització una vegada".
En el sector agroalimentari, la diferència de posicions entre els Estats Units i la UE en la regulació dels transgènics o les indicacions geogràfiques entre d'altres "dificulta saber com serà el text final respecte aquesta indústria", apunta.
Ara bé, la UE vol incloure la protecció de les indicacions geogràfiques (com les Denominacions d'Origen Protegides i les Indicacions Geogràfiques Protegides) en tots els acords que negocia. "Si aquestes també s'inclouen en el TTIP, tot i la forta oposició dels Estats Units, significaria que en el mercat americà només els productes d'acord amb les normes de cada indicació protegida podrien ser etiquetats com a tal", diu Just. Quelcom que, per exemple, ja passa amb el cava a tota la UE, on només es pot anomenar "cava" tot aquell producte conforme amb les normes del Consell Regulador del Cava i no qualsevol vi escumós.
Signatura pendents del Pacífic
Les negociacions del TTIP van començar el 2013 i haurien de concloure la primera meitat del 2016. En qualsevol cas, el professor d'Esade adverteix que el moment culminant també pot dependre de l'evolució de l'altre gran tractat que acaben de signar els nord-americans aquest dilluns: l'acord transpacífic (TPP). En aquest cas el punt de mira és l'Àsia i la negociació inclou 12 països en un tractat que tothom planteja com l'avantsala d'un acord amb la Xina.
"Cal veure com fer més compatibles els dos sistemes de regulació. Els europeus prefereixen una negociació sectorial, i els americans un enfocament horitzontal", indica de Areilza. Pel professor, però, no es pot parlar obertament de costos del tractat perquè "sempre es calculen en base a les finalitats, i si aquestes són diferents, els costos són impossibles d'establir".
L'altra gran polèmica és el mecanisme d'inversió i de resolució de disputes. "A Europa temen que les empreses americanes ho utilitzin per portar als tribunals els governs europeus", avisa. Amb les empreses americanes més habituades a aquest tipus de processos, des d'Europa hi ha la temença que "podria ser una distorsió de la competència atorgant garanties jurídiques addicionals a les empreses americanes que no tenen els competidors domèstics".
Un nou context polític
"Els Estats Units i la Unió Europea comparteixen valors similars però no tenen estratègies comunes. Pels americans Europa ni és un problema ni és part de la solució. Han virat cap a l'Àsia i viuen una revolució energètica que canvia el món", assegura José María de Areilza. Això provoca que el TPP sigui ara mateix més prioritari que el TTIP per als nord-americans.
Pel professor, "el TTIP hauria de ser una prioritat geoestratègica davant l'amenaça de Rússia, que ha tornat amb formes noves". Així doncs, reclama que els mitjans econòmics i polítics siguin prioritaris en aquest sentit. "Els Estats Units poden aprofitar la revolució energètica per influir a més a més de per competir. I pot ser una manera de fer que el pacte sigui més interessant pels europeus per reduir la dependència energètica de Rússia".
La culminació d'un món global
El fet que cada cop siguin més i més extensos els acords de lliure comerç arreu del món convida a preguntar-se si és bo arribar a un context completament liberalitzat arreu del planeta. "En els models teòrics sempre s'ha dit que l'intercanvi i el comerç són beneficiosos ja que permeten l'especialització i que cadascú faci allò que sap fer de manera més eficient", indica Xavier Just.
En línies generals, assegura, "quan s'ha alliberat el comerç internacional hi ha guanyat l'economia com a conjunt a l'abaixar-se els preus i afavorir l'entrada de productes i serveis més competitius". D'altra banda, però, reconeix que "en el curt termini l'obertura d'un mercat al comerç internacional pot afectar als productors locals que es beneficiaven d'aquesta protecció i tenen una pèrdua de competitivitat". Per tal d'equilibrar aquests efectes, l'expert planteja preveure una liberalització del mercat "acompanyada de mesures que ajudin aquells més afectats a adaptar-se a la nova situació".
En l'àmbit espanyol, Xavier Just compara aquesta hipòtesi amb l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea ara fa 30 anys. "Va suposar que els productes europeus entraven a Espanya sense aranzel i que les diferents normatives s'havien d'adequar als estàndards comunitaris". D'aquesta manera, "el que va representar un problema per a empreses i sectors sencers, que van haver d'adaptar-se a la creixent competència, va suposar també una oportunitat per a aquells que podien adquirir productes més competitius i per als qui se'ls obria un mercat molt més gran que l'espanyol".
Ara bé, què inclou el TTIP per generar un rebuig tan contundent especialment des de les forces d'esquerres? El principal temor és que la liberalització redueixi les regulacions que protegeixen els treballadors i els estàndards de qualitat europeus. Al mateix temps, aquest mateix dilluns els Estats Units i el Japó han signat l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP) que permetrà el lliure comerç entre aquests països i deu estats asiàtics més.
"El TTIP té un enorme potencial de transformació econòmica, empresarial i política". Ho assegura José María de Areilza, professor de Dret Públic d'Esade i gran coneixedor d'aquest tipus d'acords. En una conferència sobre la qüestió a l'escola de negocis, de Areilza recordava que "l'objectiu principal del TTIP impressiona molt: millorar la competitivitat de l'àrea econòmica més integrada del món, que ja és el 50% del PIB mundial". Les estimacions indiquen que podria aportar 100.000 milions de dòlars a l'any a les economies dels Estats Units i la Unió Europea.
Xavier Just, expert consultor en comerç internacional i gestió duanera, explica a VIA Empresa que els acords de lliure comerç tradicionalment "buscaven eliminar els aranzels a la importació. En els últims anys, però, van molt més enllà i intenten cobrir qualsevol àmbit que es consideri rellevant per fomentar l'intercanvi comercial". Això inclou les anomenades barreres comercials no aranzelàries, com els estàndards tècnics (seguretat, sanitaris, ambientals, etc.) que "tot i que poden ser similars, són específics per cada país". Segons Xavier Just, "per a una empresa adaptar-se a aquestes diferències pot representar un cost afegit que alguns estudis quantifiquen d'aproximadament un 10% del valor del producte que s'importa".
Redefinir el paper de l'OMC
José María de Areilza apunta que la idea d'acordar el TTIP "és una aposta estratègica com a resposta als països emergents i emergits, amb voluntat d'equilibrar forces". De fet, assegura que "els Estats Units volen ser el centre del lliure comerç mundial, i per un cantó apujar el llistó dels criteris asiàtics, i per l'altre liberalitzar més el mercat europeu". A mig termini, doncs, pretenen redefinir els estàndards globals considerant que la OMC ja ha complert el seu paper i cal redefinir-lo.
Tot i que els termes de la negociació es mantenen en un pla força discret, pel professor d'Esade "no hi ha menys transparència que en altres negociacions que estigui tenint la Unió Europea amb tercers. Crida l'atenció perquè és amb els Estats Units".
Sigui com sigui, tots els indicadors apunten que les línies mestres del TTIP serien l'eliminació substancial de tarifes, facilitar el lliure accés a la contractació pública i la creació d'una estructura institucional comuna. "La gran qüestió és l'eliminació de les barreres no aranzelàries, que ocupen el 80% dels possibles beneficis de l'acord", assenyala José María de Areilza.
Al capdavall, s'intueix la creació d'un consell comú o una agència amb competències reguladores, que és un dels punts que més controvèrsia genera a Europa. Els estàndards de protecció alimentària i industrial de la UE han assolit nivells molt elevats que podrien veure's amenaçats per l'acord amb els Estats Units. Per José María de Areilza, "Europa com a mínim ha de garantir el manteniment d'aquests estàndards que tant d'esforç han requerit".
Obrir mercat genera oportunitats i competència
La negociació d'un acord com el TTIP, d'entrada ha generat una oposició ferma en bona part de l'esquerra alternativa. Segons Xavier Just, però, pot tenir efectes diversos. D'una banda, si es liberalitza l'accés al mercat nord-americà "es faciliten les operacions de les empreses catalanes als Estats Units, amb clars efectes positius per a aquelles que exportin. De l'altra, al tractar-se d'un acord recíproc, l'obertura del mercat europeu significaria que les operacions d'empreses americanes a la UE també se'n podrien beneficiar".
Per l'expert consultor, aquest darrer punt "seria positiu per al consumidor en general i per a tot aquell que compri producte americà en particular davant una baixada dels costos actuals, però també representaria un augment de competència en el mercat català que les empreses locals haurien de fer front".
Ara bé, més enllà d'això, quantificar l'impacte que el TTIP tindrà en les empreses catalanes "dependrà de molts factors, però sens dubte el més determinant serà el propi text de l'acord. Com que ara s'està en la fase de negociacions, el text final pot variar molt en funció de com vagi aquesta i el seu impacte també", adverteix Just.
El que serà determinant per a una empresa, doncs, serà "la capacitat de treure profit dels avantatges (més facilitats per operar als Estats Units, obtenir productes i serveis americans a menys cost a Catalunya) i mantenir la competitivitat al mercat europeu davant d'operadors americans que també ho tindran més fàcil", assegura Just.
Els sectors que més se'n beneficiarien
Pel professor d'Esade, sectors com el de l'automòbil, la química, el farmacèutic o el de les finances podrien ser els més afavorits per la signatura del TTIP. "Són sectors amb una gran facilitat de convergir", assegura. En altres camps, com l'agricultura, els efectes de l'acord passarien més aviat per afavorir l'intercanvi de béns. "El canvi seria blat i soja americans per vi, formatge i xocolata europeus", resumeix.
Sigui com sigui, aquest pas més de globalització econòmica ha generat inquietud en certs sectors empresarials, especialment entre les petites i mitjanes empreses. Per de Areilza, però, "les pimes podrien aprofitar l'efecte arrossegament que generarien les grans empreses d'infraestructures, farmacèutiques o del sector de l'automòbil, entrant més fàcilment al mercat americà al seu darrere". Per Xavier Just, "la competitivitat i la capacitat d'internacionalització seran elements clau, i per a això la mida no sempre importa".
Altres aspectes on el TTIP ha generat dubtes en el si de la Unió Europea és el fet de saber què passaria amb les indústries culturals o amb la protecció de la privacitat. "Hi ha cultures molt diferents, als Estats Units els ciutadans es volen protegir del Govern; i a Europa de les empreses", reflexiona de Areilza.
Tot i advertir de nou que caldrà esperar al resultat final de les negociacions, Xavier Just apunta en aquest sentit que "al consultar alguns documents publicats per les institucions europees es poden entreveure possibles efectes en diferents sectors". Per exemple, si els aranzels s'eliminen, "el sector tèxtil o el de l'automòbil veurien un impacte significatiu, ja que estan subjectes a tarifes més elevades".
En el cas que l'acord vagi més enllà i també disminueixi barreres no aranzelàries, els efectes seran més amplis. "En el cas de l'automòbil, una harmonització d'estàndards tècnics significaria que només cal adequar-se a una normativa a l'hora de portar un nou model al mercat americà i europeu", assegura Xavier Just. Així doncs, "els costos per exportar als Estats Units cotxes o components fabricats, per exemple, a Martorell, serien més baixos que actualment". Ara bé, també seria més barat importar aquest mateix producte fet als Estats Units.
Pel que fa a altres sectors, especialment aquells que estan altament regulats, com el químic i el farmacèutic, Just apunta que el TTIP podria portar canvis. Per exemple, "un possible reconeixement mutu entre la UE i els Estats Units en les autoritzacions necessàries per portar un nou medicament al mercat tindria grans impactes en la reducció de costos per aquells que importin o exportin, ja que només haurien de sol·licitar aquesta autorització una vegada".
En el sector agroalimentari, la diferència de posicions entre els Estats Units i la UE en la regulació dels transgènics o les indicacions geogràfiques entre d'altres "dificulta saber com serà el text final respecte aquesta indústria", apunta.
Ara bé, la UE vol incloure la protecció de les indicacions geogràfiques (com les Denominacions d'Origen Protegides i les Indicacions Geogràfiques Protegides) en tots els acords que negocia. "Si aquestes també s'inclouen en el TTIP, tot i la forta oposició dels Estats Units, significaria que en el mercat americà només els productes d'acord amb les normes de cada indicació protegida podrien ser etiquetats com a tal", diu Just. Quelcom que, per exemple, ja passa amb el cava a tota la UE, on només es pot anomenar "cava" tot aquell producte conforme amb les normes del Consell Regulador del Cava i no qualsevol vi escumós.
Signatura pendents del Pacífic
Les negociacions del TTIP van començar el 2013 i haurien de concloure la primera meitat del 2016. En qualsevol cas, el professor d'Esade adverteix que el moment culminant també pot dependre de l'evolució de l'altre gran tractat que acaben de signar els nord-americans aquest dilluns: l'acord transpacífic (TPP). En aquest cas el punt de mira és l'Àsia i la negociació inclou 12 països en un tractat que tothom planteja com l'avantsala d'un acord amb la Xina.
"Cal veure com fer més compatibles els dos sistemes de regulació. Els europeus prefereixen una negociació sectorial, i els americans un enfocament horitzontal", indica de Areilza. Pel professor, però, no es pot parlar obertament de costos del tractat perquè "sempre es calculen en base a les finalitats, i si aquestes són diferents, els costos són impossibles d'establir".
L'altra gran polèmica és el mecanisme d'inversió i de resolució de disputes. "A Europa temen que les empreses americanes ho utilitzin per portar als tribunals els governs europeus", avisa. Amb les empreses americanes més habituades a aquest tipus de processos, des d'Europa hi ha la temença que "podria ser una distorsió de la competència atorgant garanties jurídiques addicionals a les empreses americanes que no tenen els competidors domèstics".
Un nou context polític
"Els Estats Units i la Unió Europea comparteixen valors similars però no tenen estratègies comunes. Pels americans Europa ni és un problema ni és part de la solució. Han virat cap a l'Àsia i viuen una revolució energètica que canvia el món", assegura José María de Areilza. Això provoca que el TPP sigui ara mateix més prioritari que el TTIP per als nord-americans.
Pel professor, "el TTIP hauria de ser una prioritat geoestratègica davant l'amenaça de Rússia, que ha tornat amb formes noves". Així doncs, reclama que els mitjans econòmics i polítics siguin prioritaris en aquest sentit. "Els Estats Units poden aprofitar la revolució energètica per influir a més a més de per competir. I pot ser una manera de fer que el pacte sigui més interessant pels europeus per reduir la dependència energètica de Rússia".
La culminació d'un món global
El fet que cada cop siguin més i més extensos els acords de lliure comerç arreu del món convida a preguntar-se si és bo arribar a un context completament liberalitzat arreu del planeta. "En els models teòrics sempre s'ha dit que l'intercanvi i el comerç són beneficiosos ja que permeten l'especialització i que cadascú faci allò que sap fer de manera més eficient", indica Xavier Just.
En línies generals, assegura, "quan s'ha alliberat el comerç internacional hi ha guanyat l'economia com a conjunt a l'abaixar-se els preus i afavorir l'entrada de productes i serveis més competitius". D'altra banda, però, reconeix que "en el curt termini l'obertura d'un mercat al comerç internacional pot afectar als productors locals que es beneficiaven d'aquesta protecció i tenen una pèrdua de competitivitat". Per tal d'equilibrar aquests efectes, l'expert planteja preveure una liberalització del mercat "acompanyada de mesures que ajudin aquells més afectats a adaptar-se a la nova situació".
En l'àmbit espanyol, Xavier Just compara aquesta hipòtesi amb l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea ara fa 30 anys. "Va suposar que els productes europeus entraven a Espanya sense aranzel i que les diferents normatives s'havien d'adequar als estàndards comunitaris". D'aquesta manera, "el que va representar un problema per a empreses i sectors sencers, que van haver d'adaptar-se a la creixent competència, va suposar també una oportunitat per a aquells que podien adquirir productes més competitius i per als qui se'ls obria un mercat molt més gran que l'espanyol".