Rosaura Alastruey (Sabadell, 1973) és directora de Proyectos TIC. Llicenciada en Publicitat i RRPP, un postgrau de màrqueting digital li va permetre reunir les seves dues grans passions: la publicitat i la informàtica.
El 2004 un viatge a Silicon Valley li va fer descobrir les eines 2.0. "Al tornar vaig decidir muntar l'empresa per ensenyar a la gent a fer networking i a difondre les eines 2.0 especialitzades en la selecció i la feina", explica a VIAempresa. En aquesta entrevista repassa els punts essencials per encertar a l'hora de buscar feina a Internet i crear una bona xarxa de contactes.
El Currículum Vitae (CV) en paper està morint?
Crec que de moment no desapareixerà el CV en paper, però és evident que va perdent pes davant d'altres eines que el fan més complet.
Parlem de les eines 2.0. Quan apareixen i què aporten?
La web 2.0 neix el 2004 i aquí no arriba fins al 2007. Hi ha un decalatge respecte als Estats Units. Són eines molt potents perquè donen molta visió al candidat, és un aparador que no dorm. Són eines que s'estan implementant i que depenen molt del perfil que busquis, però avui dia ja són bàsiques. De fet, el 80% de les empreses espanyoles ja consulten a Google a veure què troben dels seus candidats.
LinkedIn deu ser la xarxa per excel·lència en aquest àmbit...
Quan va començar, LinkedIn era una eina per a executius i directius, i amb el temps s'ha anat ampliant. De totes maneres, segueix sent una eina més indicada per a perfils mig-alts. Poc a poc s'està convertint en una eina de selecció, als Estats Units el 93% de les empreses ja l'utilitzen, però a Espanya encara ho fa només el 50%.
Com ha de ser un bon perfil a LinkedIn?
El que hem de tenir clar és que tenir un perfil no treballat és més contraproduent que no tenir-lo. Hi ha gent que l'obre i després no l'utilitza, però quan les empreses et busquen segueix apareixent i dóna mala imatge. Si en tens, ha de ser un perfil lògic. La foto ha de ser adequada pel que estàs buscant, un abstracte que et descrigui i et vengui també ajuda. I, darrerament, tenim la gran oportunitat d'afegir material multimèdia.
És important posar exemples de l'experiència laboral...
LinkedIn ens permet tenir un CV ampliat a Internet, ho hem d'aprofitar. A més, si es pot complementar amb altres eines com un blog, canal de Youtube, Pinterest... Et permeten demostrar què et diferencia dels altres candidats en un moment on hi ha 600 CV per cada oferta.
I què passa amb Twitter?
Per mi és l'eina més potent per trobar feina. Aquí les ofertes surten de la veu de les persones. Qualsevol que troba pel carrer un cartell amb una oferta el pot donar a conèixer. Hi tenen cabuda molts més perfils de feina, però hi ha molta palla i s'ha de saber a qui seguir.
Com es pot fer?
A Espanya es tuiteja, per norma, bastant malament, i no s'aprofita prou el potencial dels hashtags (etiquetes). Per sort, cada cop més quan una empresa fa recerca de feina posa l'etiqueta #feina i #empleo, acompanyada del sector. Buscar en aquestes etiquetes o en d'altres com #treball és el primer que cal fer per trobar oportunitats.
I per tenir un bon perfil a Twitter?
En primer lloc la gent ha de saber si vol ser piuladora o només espectadora. Ser piulador et dóna un valor afegit. De fet, el 45% de les empreses internacionals segueixen Twitter per captar talent, i sovint ni publiquen les ofertes perquè ja tenen detectats els candidats. I si hi ha un tema clau a Twitter és l'especialització. El Twitter ha de ser una gota malaia, on cada dia has de fer almenys un tuit amb coses que interessin del teu tema. L'objectiu és anar-te posicionant a la ment de la gent com algú que en sap d'un tema.
Tot això va molt lligat al networking...
Sens dubte. Ara més del 80% de les ofertes no es publiquen, per tant, necessitem contactes. Un dels problemes, però, és que les eines virtuals potencien que tinguis molts contactes, tot i que no siguin autèntics. És millor tenir-ne pocs, però que siguin potents, i que li vinguis al cap a algú quan llegeixi una oferta.
Però no és senzill aconseguir una bona xarxa de contactes...
Avui dia fer networking és fàcil, però mantenir-lo és més difícil. No té secrets ni màgia, requereix temps. És com lligar, t'has d'anar guanyant la confiança de l'altra persona. No hi estem gaire acostumats perquè va néixer per als emprenedors.
I com es pot fer?
El millor networking comença quan no el necessites i no tens la desesperació per trobar una feina. Has de tenir molt clar els teus objectius i el teu sector, i no dedicar-te a recopilar targetes. Cal una estratègia, tenir una llista d'empreses on voldries treballar, mirar quines són les persones de contacte relacionades amb el teu àmbit, i llavors estudiar el mitjà per on les seduiràs.
Precisament, com ha de ser aquest abordatge?
La clau del networking és la informació. Un cop detectada la persona de contacte, no hi pots anar directament a dir-li si té alguna feina per tu. Conèixer dades de la seva empresa, interessar-te per algun aspecte... En definitiva, aportar-li valor.