• Economia
  • L’últim lleter del Pallars Jussà

L’últim lleter del Pallars Jussà

Manel Olsina, ramader de Tremp, fa una crida a l’Administració perquè afavoreixi la continuïtat del seu negoci i eviti la desaparició de la darrera explotació de la comarca

Manel Olsina és l'últim lleter de Tremp. | Cedida
Manel Olsina és l'últim lleter de Tremp. | Cedida
Tremp
24 de Setembre de 2021

Cinc anys continuats de crisi de preus van fer tancar gairebé totes les explotacions làcties del Pallars Jussà. Només van quedar en peu la Granja Brams, dedicada a la transformació en formatge, i Casa Baravid, de Manel Olsina, un ramader de Tremp que ara té problemes per col·locar tota la seva producció. La principal dificultat d’Olsina rau que Lactios del Alto Aragón, l’empresa encarregada de la recollida, ara només n’efectua una a la setmana, el que li provoca un excedent aproximat de 1.000 litres setmanals, que Olsina no sap a qui entregar. “Aquesta quantitat és molta per un petit ramader com jo, però massa poca perquè a una indústria li resulti rendible fer un viatge fins a la meva granja”.

 

La situació desesperada d’Olsina l’ha fet endegar una campanya viral a través de les xarxes socials per buscar nous clients i compradors per la seva llet. Mitjançant el compte de Twitter Sinyó de Miravet, ha fet una crida amb aquest missatge: “L'últim vaquer de llet del #PallarsJussà s'ha quedat sense on col·locar la llet per falta de volum comercial”. Darrere el perfil de Sinyó de Miravet hi ha Iban Campos, un jove productor que comercialitzarà formatges a Talarn, un altre municipi del Pallars Jussà, però que no pot assumir la llet d’Olsina perquè només té els permisos per transformar llet d’ovella, no de vaca.

 

De moment, tot i la crida, Olsina admet resignat que “no hem trobat una solució en forma de contracte de compravenda per entregar la llet”. El ramader adverteix l’impacte econòmic que podria ocasionar a la comarca la desaparició de la darrera granja lletera del Pallars Jussà. Més enllà d’aconseguir trobar algú a qui col·locar la llet, Olsina i Campos demanen a l’Administració que “ens faciliti la venda i la transformació i que ens ajudi a buscar un comprador”. En aquest sentit, Campos només vol que s’afavoreixi la continuïtat del negoci i que “em permetin transformar la llet de vaques per un bé d’interès general, ja que no ens podem permetre que la burocràcia faci desaparèixer la darrera explotació làctica del Pallars Jussà”.

El mateix preu que fa 30 anys

El cas de la granja Casa Baravic de Tremp, propietat de Manel Olsina, és només un exemple de la situació d’emergència que travessa el sector lacti català. Els ramaders, que cobren el litre de llet al mateix preu que fa 30 anys, es troben en un context d’encariment del preu de les matèries primeres, com el cereal, necessari per fabricar els pinsos per l’alimentació de les vaques, sumat a l’excés de requeriments sanitaris i a les inversions per modernitzar les granges. Malgrat això, els productors reben de la indústria una mitjana de 32 cèntims per litre de llet que entreguen, quan els costos per elaborar-la se situen entre els 36 i els 37. La combinació d’aquests factors està provocant una manca greu de rendibilitat i viabilitat de les explotacions, que fa perillar el relleu generacional i fins i tot la producció de llet a Catalunya, una zona tradicionalment deficitària.

“La nova Llei de la Cadena Alimentària, que el Govern de l’Estat té previst aprovar el novembre, hauria de mantenir la frase literal que parla de la preservació dels costos de producció”

Les estadístiques facilitades pel Departament d’Agricultura mostren que Catalunya va tancar 2020 amb 440 explotacions lleteres, un 90% menys de les 4.329 que hi havia comptabilitzades l’any 1992. La sagnia és de tal consideració que només el 2019 en van desaparèixer 26. Davant aquesta realitat, des de la cooperativa Vaquers d’Osona dibuixen una possible solució perquè els ramaders aixequin el cap. “La nova Llei de la Cadena Alimentària, que el Govern de l’Estat té previst aprovar el novembre, hauria de mantenir la frase literal que parla de la preservació dels costos de producció”. Així, en cap cas, la llet es podria comercialitzar sota un preu mínim, el que revertiria en una millora en les condicions dels ramaders catalans.

En el mateix escenari de la Llei de la Cadena Alimentària, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) insta a modificar-la perquè és una eina “incapaç de defensar als productors de llet”. Després de participar en la jornada Un preu just per la llet, de la utopia a la realitat, que ha reunit productors i organitzacions del sector lacti a Vic, l’organització ha reivindicat diverses vies possibles per la supervivència de les granges.

Feblesa ramadera

Compensacions per part de les empreses infractores per als ramaders afectats pels incompliments d’aquesta llei, considerar a l’Observatori de Preus de la Llet de Catalunya com un organisme de referència obligatori per fer respectar els preus dels productors i signar contractes a un any vista són algunes de les propostes que ha defensat JARC per revertir la posició de feblesa dels ramaders a l’hora de vendre un producte perible com és la llet.

Daniel Bassas, portaveu de les cooperatives, alerta que és una mesura de 'milkwashing' i que no repercutirà en els productors ni tindrà cap afectació al preu final

Després d’un estiu de mobilitzacions i protestes, la cadena Mercadona va anunciar que no vendria el bric de llet de marca blanca (Hacendado) per sota dels 60 cèntims. La mesura ha estat qualificada d’insuficient pel sindicat Unió de Pagesos. En una línia similar, les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona critiquen l'anunci fet per Mercadona d'incrementar tres cèntims el preu de la llet i lamenten que només busca "netejar la imatge de la marca després de les últimes mobilitzacions". Daniel Bassas, portaveu de les cooperatives, alerta que és una mesura de milkwashing i que no repercutirà en els productors ni tindrà cap afectació al preu final.

En un context de concentració d’oferta, en el qual les grans empreses acaparen la producció i abaixen els costos i els preus que perceben els ramaders, productors i organitzacions agràries es conjuren per evitar que aquests siguin els darrers passos de la indústria lletera, no només al Pallars Jussà i a l’explotació del Manel Olsina. La pèrdua d’aquest actiu farà que l’economia lleidatana i la catalana es quedin una mica més orfes.