29
de Gener
de
2016
Dels 75 milions de turistes que van visitar Espanya el 2015, sis milions ho van fer motivats bàsicament per la gastronomia. Combinar els grans xefs, la tradició hostalera i l'atracció turística són els ingredients amb els quals el sector d'alimentació i begudes vol crear la seva millor recepta: la de consolidar-se com un referent mundial. Aquest dijous, durant la presentació de l'edició d'enguany d'Alimentària, que se celebrarà a finals d'abril, agents de tots els àmbits del sector han coincidit a reivindicar la necessitat de consolidar marques més potents per seguir millorant les seves vendes.
Grans productors, però no tanta visibilitat
Amb una facturació que supera els 93.000 milions d'euros en l'últim exercici tancat, el sector espanyol d'alimentació i begudes és un dels primers productors mundials. L'oli, les fruites i verdures, els vins o la carn només són alguns exemples d'aquesta potència productiva. Malgrat tot, segueix sent un sector "molt atomitzat, ens falta mida per competir als mercats internacionals i crear marques". Així ho creu Javier Ruiz de Galarreta, director general del grup Araex-Spanish Fine Wines.
Especialment en el camp dels vins i les begudes en general destaca que "el repte és aportar valor i marca al sector. Requereix parlar de posicionament per no tenir prejudicis per atendre la part alta de la piràmide de valor". Ruiz de Galarreta anima a deixar de "tenir oblidat el sector premium i súper premium, els hem d'atacar". Reconeix que "construir una marca requereix esforç, sacrifici i una visió a llarg termini. Sense això la marca no té valor".
Joan Roca, xef del prestigiós Celler de Can Roca, coincideix que "cal crear marca i centrar-nos en un discurs i una idea de negoci". Per fer-ho, posa l'exemple de França. "Ha fet bé moltes coses en posicionament, a esmerçar esforços en qualitat i no a vendre més. Volen vendre més car, no vendre més". Pel reconegut xef, "aquí ens falta aquesta visió estratègica per ser més eficaços creant marques en un mercat cada cop més competitiu".
Al mateix temps, Roca lamenta que "no s'està aprofitant prou bé la imatge i el valor dels cuiners espanyols". Pel responsable del Celler de Can Roca, el "magnetisme" que generen els restaurants d'alta cuina en el turisme s'hauria d'aprofitar també en els productes per exportar. "Estem deixant passar aquesta oportunitat", adverteix.
Traslladar l'experiència
Precisament el vincle entre turisme i gastronomia és on es pot recolzar el sector per créixer encara més en el comerç exterior. "Quan vénen tants milions de turistes és perquè ens associen els conceptes de qualitat, salut o dieta mediterrània", reflexiona Mauricio García Quevedo, director general de la Federació Espanyola d'Indústries de l'Alimentació i Begudes (FIAB); i fixa l'objectiu "d'intentar exportar aquesta experiència que viuen aquí a les seves cases i països d'origen".
Per José María Rubio, empresari i president de la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració (FEHR), el complet teixit hostaler espanyol és un dels motius que explica la massiva arribada de turistes. "Espanya té un mercat d'establiments d'hostaleria molt diferent de la resta de països del món", assegura basant-se en la mida reduïda dels negocis, que en un 90% dels casos tenen menys de 15 treballadors.
Rubio reconeix que això dificulta la internacionalització, però valora la seva part positiva. "És un reclam que mostra l'estil de vida espanyol: ens agrada sortir, relacionar-nos als bars i restaurants". Per aquest empresari, la proximitat dels petits establiments facilita una atenció millor. "El sector és més proper als clients i més capaç de posar en valor determinades marques i aliments que el client coneix quan es posen a hostaleria i després compra quan apareixen a alimentació. Creem marca i els fabricants se n'aprofiten", destaca.
Produir pel nou consumidor
Més enllà de tot el que relaciona l'alimentació amb el turisme i la gastronomia, la seva part més industrial també ha de fer front als canvis en les exigències del consumidor. Gerard Costa, professor del Departament de Màrqueting d'Esade, recorda que els consumidors "s'estan adaptant a la nova normalitat econòmica, i els productors han d'escoltar en què estan interessats".
Uns canvis que, tot i així, ofereixen "grans oportunitats per als productors", segons Costa. D'entrada, el consumidor necessita més confiança en el producte alimentari, fet que es pot traduir en el preu. "La paraula fresc significa pel 87% dels consumidors que és més saludable. Sabem que segurament no és realment així, però és el que creu el consumidor", indica. Un 80% també associen el fresc a més sabor; mentre que el 78% confessa que vol fer un esforç per consumir més productes frescos. "És un repte en el processament d'aliments", diu Costa.
Alhora, els canvis demogràfics també provoquen l'envelliment de població. "Caldrà produir aliments per ells amb noves solucions: més calci i proteïnes, menys sal o dietes funcionals". I tot plegat sense obviar els millennials, molt interessats en alimentació. "Són foodies. Volen aliments frescos i no tan processats que formin part d'un llenguatge universal". Costa recorda que "els foodies es deleixen per penjar a Instagram nous productes i sabors". Més oportunitats per als productors.
Grans productors, però no tanta visibilitat
Amb una facturació que supera els 93.000 milions d'euros en l'últim exercici tancat, el sector espanyol d'alimentació i begudes és un dels primers productors mundials. L'oli, les fruites i verdures, els vins o la carn només són alguns exemples d'aquesta potència productiva. Malgrat tot, segueix sent un sector "molt atomitzat, ens falta mida per competir als mercats internacionals i crear marques". Així ho creu Javier Ruiz de Galarreta, director general del grup Araex-Spanish Fine Wines.
Especialment en el camp dels vins i les begudes en general destaca que "el repte és aportar valor i marca al sector. Requereix parlar de posicionament per no tenir prejudicis per atendre la part alta de la piràmide de valor". Ruiz de Galarreta anima a deixar de "tenir oblidat el sector premium i súper premium, els hem d'atacar". Reconeix que "construir una marca requereix esforç, sacrifici i una visió a llarg termini. Sense això la marca no té valor".
Joan Roca, xef del prestigiós Celler de Can Roca, coincideix que "cal crear marca i centrar-nos en un discurs i una idea de negoci". Per fer-ho, posa l'exemple de França. "Ha fet bé moltes coses en posicionament, a esmerçar esforços en qualitat i no a vendre més. Volen vendre més car, no vendre més". Pel reconegut xef, "aquí ens falta aquesta visió estratègica per ser més eficaços creant marques en un mercat cada cop més competitiu".
Al mateix temps, Roca lamenta que "no s'està aprofitant prou bé la imatge i el valor dels cuiners espanyols". Pel responsable del Celler de Can Roca, el "magnetisme" que generen els restaurants d'alta cuina en el turisme s'hauria d'aprofitar també en els productes per exportar. "Estem deixant passar aquesta oportunitat", adverteix.
Traslladar l'experiència
Precisament el vincle entre turisme i gastronomia és on es pot recolzar el sector per créixer encara més en el comerç exterior. "Quan vénen tants milions de turistes és perquè ens associen els conceptes de qualitat, salut o dieta mediterrània", reflexiona Mauricio García Quevedo, director general de la Federació Espanyola d'Indústries de l'Alimentació i Begudes (FIAB); i fixa l'objectiu "d'intentar exportar aquesta experiència que viuen aquí a les seves cases i països d'origen".
Per José María Rubio, empresari i president de la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració (FEHR), el complet teixit hostaler espanyol és un dels motius que explica la massiva arribada de turistes. "Espanya té un mercat d'establiments d'hostaleria molt diferent de la resta de països del món", assegura basant-se en la mida reduïda dels negocis, que en un 90% dels casos tenen menys de 15 treballadors.
 |
| L'auditori de La Pedrera ha acollit la presentació de l'Alimentària 2016. Cedida |
Rubio reconeix que això dificulta la internacionalització, però valora la seva part positiva. "És un reclam que mostra l'estil de vida espanyol: ens agrada sortir, relacionar-nos als bars i restaurants". Per aquest empresari, la proximitat dels petits establiments facilita una atenció millor. "El sector és més proper als clients i més capaç de posar en valor determinades marques i aliments que el client coneix quan es posen a hostaleria i després compra quan apareixen a alimentació. Creem marca i els fabricants se n'aprofiten", destaca.
Produir pel nou consumidor
Més enllà de tot el que relaciona l'alimentació amb el turisme i la gastronomia, la seva part més industrial també ha de fer front als canvis en les exigències del consumidor. Gerard Costa, professor del Departament de Màrqueting d'Esade, recorda que els consumidors "s'estan adaptant a la nova normalitat econòmica, i els productors han d'escoltar en què estan interessats".
Uns canvis que, tot i així, ofereixen "grans oportunitats per als productors", segons Costa. D'entrada, el consumidor necessita més confiança en el producte alimentari, fet que es pot traduir en el preu. "La paraula fresc significa pel 87% dels consumidors que és més saludable. Sabem que segurament no és realment així, però és el que creu el consumidor", indica. Un 80% també associen el fresc a més sabor; mentre que el 78% confessa que vol fer un esforç per consumir més productes frescos. "És un repte en el processament d'aliments", diu Costa.
Alhora, els canvis demogràfics també provoquen l'envelliment de població. "Caldrà produir aliments per ells amb noves solucions: més calci i proteïnes, menys sal o dietes funcionals". I tot plegat sense obviar els millennials, molt interessats en alimentació. "Són foodies. Volen aliments frescos i no tan processats que formin part d'un llenguatge universal". Costa recorda que "els foodies es deleixen per penjar a Instagram nous productes i sabors". Més oportunitats per als productors.