17
de Maig
de
2016
Act.
19
de Maig
de
2016
El Regne Unit vota el pròxim 23 de juny la seva permanència a la Unió Europea. Encara queda temps, però "el país està dividit i la campanya serà llarga", ha afirmat aquest dimarts l'ambaixador britànic a Espanya, Simon Manley, en una conferència sobre l'impacte de la sortida del Regne Unit de la Unió al Col·legi d'Economistes organitzada per la Cambra de Comerç Britànica a Espanya.
Manley ha explicat que la història de l'adhesió de la Gran Bretanya és diferent: "Va ser conseqüència d'una situació econòmica delicada" durant els anys setanta. Va ser una decisió de "conveniència política i econòmica", ha afegit qui va ser ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Carles Casajuana. I pel que sembla als empresaris no els interessa revocar aquella decisió, ja que segons una enquesta realitzada entre l'empresariat de la Cambra, el 97,4% dels quals prefereixen quedar-se a la Unió Europea.
"Àgil, transparent i competitiva"
Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, Chris Dottie, ha apuntat que, tot i que la gran majoria de les empreses sòcies de la Cambra que presideix aposten per la permanència del Regne Unit a la Unió Europea, aquesta hauria de reformar-se per ser "més àgil, més transparent i més competitiva".
En relació amb l'impacte negatiu econòmic per a l'estat espanyol i per a les empreses britàniques, el portaveu de la Cambra comercial britànica a l'Estat espanyol ha recordat que les empreses del Regne Unit són el cinquè inversor estranger a l'Estat espanyol, que els últims 10 anys han invertit fins a 63.000 milions d'euros, creant 200.000 llocs de treball i amb una aportació tributària a les arques públiques de l'Estat de 7.400 milions d'euros.
D'altra banda, el director general del Barcelona Center for International Affairs (Cidob), Jordi Bacaria, ha assenyalat que el tresor britànic ha avisat a través d'un estudi que el descens del PIB del Regne Unit oscil·laria entre el 3% i el 9,5%, en el cas que la sortida es confirmés. Així mateix, ha apuntat que aquesta sortida tindria un cost d'uns 5.400 euros per família i que tots els escenaris futurs són negatius en termes percentuals, segons un altre informe de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC).
"És molt complicat abordar una qüestió d'aquesta magnitud en termes econòmics, però el que és evident que les relacions comercials entre la Unió Europea i el Regne Unit són molt estretes", ha comentat. De fet, ha recordat que el 51% dels béns exportats per l'illa té com a destinació algun país europeu, mentre que més del 16% de les exportacions europees van al Regne Unit.
"Una claudicació"
El govern de Cameron ha deixat clara la seva oposició a la sortida després de l'acord a què es va arribar al mes de febrer, per això Manley ha indicat que creu que "estarem més segurs, serem més pròspers i l'acord per un nou tracte garanteix competitivitat, sobirania i prestacions socials". Segons l'ambaixador "la UE pot millorar en molts aspectes, per això treballarem per fer-la més oberta, lliure i competitiva". Casajuana, per la seva banda, ha lamentat que els polítics no han sabut explicar els motius pels quals el Regne Unit ha de seguir a la Unió. De fet considera que els "votants són com els polítics, se'ls pregunta una cosa i en responen una altra".
Pel Regne Unit, l'ingrés a la Unió Europea va ser una "claudicació", perquè ja tenien pau, democràcia, seguretat. Segons Casajuana, els anglesos van entrar per conveniència política i econòmica: "Van preferir ser dins del projecte europeu per controlar-lo des de fora". Un cop dins, però, segons l'exambaixador "al Regne Unit li agradaria ser com Alemanya o França, però no pot perquè no es troba dins l'Euro, voldria ser com els Estats Units o Rússia, però tampoc pot. L'única opció que queda és ser com Suècia o Noruega però més gran". Segons Casajuana, "no pot marxar ni quedar-se, i això és molt complicat d'explicar en un referèndum".
"S'està parlant sobre el grau d'adhesió dels votants a una classe política que va apostar per ser part de la UE amb reserves", ha lamentat. Així les coses, el Regne Unit ha obert, segons Bacaria, "un meló" que s'afegeix als múltiples problemes que ja té la Unió Europea.
Un precedent
Durant el debat, el periodista Xavier Vidal-Folch ha opinat que el Brexit avivaria les tendències independentistes a Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar. Aquesta opinió coincideix amb la de l'agència de qualificació Fitch coneguda aquests dies que creu que el Brexit podria precipitar la independència d'Escòcia del Regne Unit, cosa que podria, al seu torn "intensificar les pressions secessionistes" en altres països de la Unió Europea com en el cas de Catalunya a l'Estat espanyol.
Fitch assegura que un Brexit seria un "precedent" per alguns països on hi ha partits polítics que defensen la sortida de la Unió Europea, cosa que impulsaria la consolidació d'opcions polítiques contra el projecte europeu i de grups populistes que són reticents a aplicar les polítiques econòmiques impopulars que es marquen des de les institucions europees.
Negatiu a dins i a fora
L'agència també afirma que un dels perills seria que aquesta sortida podria "desplaçar" el centre de gravetat polític de la Unió Europea, avui dia centrat en la regió dels països de la zona euro, fins a l'eix que formarien els països més pobres on dominen les opcions polítiques més proteccionistes i menys lliberals en termes econòmics, segons explica l'agència en l'informe.
Tot i que l'impacte econòmic del Brexit afectaria més negativament al Regne Unit que el conjunt de la Unió Europea, els països europeus que restessin dins del projecte europeu també sortirien perjudicats amb una reducció significativa de les exportacions a l'illa del Regne Unit, tot i que l'abast d'aquest impacte quedaria condicionat al redactat de l'acord comercial entre Londres i Brussel·les i la durada del període de depreciació que viuria la lliure esterlina.
Els països que sortirien més perjudicats serien Irlanda, Malta, Bèlgica, Països Baixos, Xipre i Luxemburg que exporten al Regne Unit més d'un 8% del seu PIB. Fitch també alerta que països com Irlanda, Malta, Luxemburg, França, Alemanya i Espanya tenen una presència dels seus bancs a la City i això suposaria un impacte econòmic en cada un dels Estats.
Manley ha explicat que la història de l'adhesió de la Gran Bretanya és diferent: "Va ser conseqüència d'una situació econòmica delicada" durant els anys setanta. Va ser una decisió de "conveniència política i econòmica", ha afegit qui va ser ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Carles Casajuana. I pel que sembla als empresaris no els interessa revocar aquella decisió, ja que segons una enquesta realitzada entre l'empresariat de la Cambra, el 97,4% dels quals prefereixen quedar-se a la Unió Europea.
 |
| Imatge de l'acte celebrat aquest dimarts. Col·legi d'Economistes |
"Àgil, transparent i competitiva"
Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, Chris Dottie, ha apuntat que, tot i que la gran majoria de les empreses sòcies de la Cambra que presideix aposten per la permanència del Regne Unit a la Unió Europea, aquesta hauria de reformar-se per ser "més àgil, més transparent i més competitiva".
En relació amb l'impacte negatiu econòmic per a l'estat espanyol i per a les empreses britàniques, el portaveu de la Cambra comercial britànica a l'Estat espanyol ha recordat que les empreses del Regne Unit són el cinquè inversor estranger a l'Estat espanyol, que els últims 10 anys han invertit fins a 63.000 milions d'euros, creant 200.000 llocs de treball i amb una aportació tributària a les arques públiques de l'Estat de 7.400 milions d'euros.
D'altra banda, el director general del Barcelona Center for International Affairs (Cidob), Jordi Bacaria, ha assenyalat que el tresor britànic ha avisat a través d'un estudi que el descens del PIB del Regne Unit oscil·laria entre el 3% i el 9,5%, en el cas que la sortida es confirmés. Així mateix, ha apuntat que aquesta sortida tindria un cost d'uns 5.400 euros per família i que tots els escenaris futurs són negatius en termes percentuals, segons un altre informe de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC).
"És molt complicat abordar una qüestió d'aquesta magnitud en termes econòmics, però el que és evident que les relacions comercials entre la Unió Europea i el Regne Unit són molt estretes", ha comentat. De fet, ha recordat que el 51% dels béns exportats per l'illa té com a destinació algun país europeu, mentre que més del 16% de les exportacions europees van al Regne Unit.
"Una claudicació"
El govern de Cameron ha deixat clara la seva oposició a la sortida després de l'acord a què es va arribar al mes de febrer, per això Manley ha indicat que creu que "estarem més segurs, serem més pròspers i l'acord per un nou tracte garanteix competitivitat, sobirania i prestacions socials". Segons l'ambaixador "la UE pot millorar en molts aspectes, per això treballarem per fer-la més oberta, lliure i competitiva". Casajuana, per la seva banda, ha lamentat que els polítics no han sabut explicar els motius pels quals el Regne Unit ha de seguir a la Unió. De fet considera que els "votants són com els polítics, se'ls pregunta una cosa i en responen una altra".
Pel Regne Unit, l'ingrés a la Unió Europea va ser una "claudicació", perquè ja tenien pau, democràcia, seguretat. Segons Casajuana, els anglesos van entrar per conveniència política i econòmica: "Van preferir ser dins del projecte europeu per controlar-lo des de fora". Un cop dins, però, segons l'exambaixador "al Regne Unit li agradaria ser com Alemanya o França, però no pot perquè no es troba dins l'Euro, voldria ser com els Estats Units o Rússia, però tampoc pot. L'única opció que queda és ser com Suècia o Noruega però més gran". Segons Casajuana, "no pot marxar ni quedar-se, i això és molt complicat d'explicar en un referèndum".
"S'està parlant sobre el grau d'adhesió dels votants a una classe política que va apostar per ser part de la UE amb reserves", ha lamentat. Així les coses, el Regne Unit ha obert, segons Bacaria, "un meló" que s'afegeix als múltiples problemes que ja té la Unió Europea.
Un precedent
Durant el debat, el periodista Xavier Vidal-Folch ha opinat que el Brexit avivaria les tendències independentistes a Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar. Aquesta opinió coincideix amb la de l'agència de qualificació Fitch coneguda aquests dies que creu que el Brexit podria precipitar la independència d'Escòcia del Regne Unit, cosa que podria, al seu torn "intensificar les pressions secessionistes" en altres països de la Unió Europea com en el cas de Catalunya a l'Estat espanyol.
Fitch assegura que un Brexit seria un "precedent" per alguns països on hi ha partits polítics que defensen la sortida de la Unió Europea, cosa que impulsaria la consolidació d'opcions polítiques contra el projecte europeu i de grups populistes que són reticents a aplicar les polítiques econòmiques impopulars que es marquen des de les institucions europees.
Negatiu a dins i a fora
L'agència també afirma que un dels perills seria que aquesta sortida podria "desplaçar" el centre de gravetat polític de la Unió Europea, avui dia centrat en la regió dels països de la zona euro, fins a l'eix que formarien els països més pobres on dominen les opcions polítiques més proteccionistes i menys lliberals en termes econòmics, segons explica l'agència en l'informe.
Tot i que l'impacte econòmic del Brexit afectaria més negativament al Regne Unit que el conjunt de la Unió Europea, els països europeus que restessin dins del projecte europeu també sortirien perjudicats amb una reducció significativa de les exportacions a l'illa del Regne Unit, tot i que l'abast d'aquest impacte quedaria condicionat al redactat de l'acord comercial entre Londres i Brussel·les i la durada del període de depreciació que viuria la lliure esterlina.
Els països que sortirien més perjudicats serien Irlanda, Malta, Bèlgica, Països Baixos, Xipre i Luxemburg que exporten al Regne Unit més d'un 8% del seu PIB. Fitch també alerta que països com Irlanda, Malta, Luxemburg, França, Alemanya i Espanya tenen una presència dels seus bancs a la City i això suposaria un impacte econòmic en cada un dels Estats.