Esade i la Fundació Barcelona Comerç, en les darreres dades de l'Indicador de Comerç de Barcelona (IcoB), confirmaven la tendència d'una frenada en la seva caiguda. Josep Francesc Valls, catedràtic d'Esade i director de l'estudi, confirma les previsions optimistes i preveu entrar en números verds el proper semestre.
Després de presentar les dades actualitzades al juliol del 2014, Valls explica a VIAempresa que la bona situació de Barcelona com a destí turístic de compres és el principal factor que explica aquestes dades. Alhora, però, també alerta del perill que comporta pels comerços caure a la temptació d'aplicar una estratègia permanent de descomptes i promocions.
Segons les dades de l'estudi de l'IcoB, s'està frenant la caiguda en el comerç. Podem parlar de recuperació del sector?
S'ha frenat la caiguda de les vendes a les botigues, però encara estem en saldos negatius. Venim d'una tendència de caigudes d'un 7% i ara la caiguda és només del 0,8. Això significa que anem cap a la normalització, i si no canvien les circumstàncies generals, els propers dos trimestres podrem entrar en saldos positius.
Quins factors han conduït a aquest canvi de tendència?
Crec que no ha canviat substancialment la condició de vida dels barcelonins, ni dels turistes que vénen a la capital catalana. Diria que d'aquests grans grups, els barcelonins estan millorant el seu comportament, però tenim sort dels estrangers que segueixen bé com sempre. Sense haver canviat gaire, aquest manteniment turístic de Barcelona és el que ens està ajudant a viure una situació molt millor que la d'altres ciutats espanyoles.
L'estudi també assenyala que durant aquest període molts comerços han optat per augmentar les ofertes i els descomptes, que en alguns casos eren gairebé permanents. Quines conseqüències pot tenir acostumar el consumidor a aquesta situació?
Això és el resultat d'una estratègia malsana: la d'una empresa que davant la possible dificultat de vendre a un preu, decideix reduir-lo amb un descompte o una promoció. Reduir un preu significa reduir un marge, i a no ser que hagis millorat els processos de producció o de compra, no estàs guanyant res. Una estratègia que només tingui en compte reduir preus, condueix a un fracàs.
I si aquesta estratègia perdura...
Si no millores els costos interns estàs venent a un marge inferior. I a mesura que vas llimant el marge, pots arribar a un marge zero o negatiu, que és l'inici de la fi d'un negoci.
Quina és l'alternativa recomanable?
L'altra via, tot i utilitzar l'estratègia puntual de fer reduccions de preus i promocions, marca d'una manera molt important quin és el valor que el client vol. Lliga el preu que el client està disposat a pagar amb el seu valor.
Què significa això?
A vegades pot significar reinventar el negoci, canviar el portfoli de productes per adaptar valor i preu al que el client vol. Això és molt diferent a la posició que dèiem inicialment de reduir preus contínuament.
El fenomen del consum col·laboratiu va molt lligat al comerç i crea friccions...
El consum col·laboratiu és una de les tendències més importants que està marcant el món des dels inicis del mil·leni. Hem de preservar aquesta gran tendència que significa estalviar costos i despesa ecològica, i que també vol dir treballar des d'una òptica molt més propera.
Es pot adaptar aquest nou fenomen?
Hem de mirar de casar la construcció de nous negocis dins d'aquesta economia col·laborativa, que ha d'estar normalitzada. Per fer-ho, ha d'estar ben legislada i, sobretot, que estigui fiscalitzada. Amb aquests dos criteris crec que podem trobar tranquil·lament una manera en què el consum col·laboratiu es desenvolupi com ho està fent arreu del món i alhora permeti la creació de molts nous llocs de treball.