18
d'Abril
de
2016
Act.
18
d'Abril
de
2016
Entrats a l'any 2016, l'ombra de l'expedient de regulació d'ocupació plana ara sobretot en dos sectors on els llocs de feina són de més qualitat: la banca i la indústria. La xifra d'acomiadaments col·lectius a Catalunya durant el 2015 s'ha reduït un 29,8%, però el nombre de persones que va perdre el seu lloc de feina ha crescut un 9,5%. Els 153 expedients de regulació d'ocupació (ERO) de l'any passat han deixat a l'atur 4.831 persones. Això vol dir que 422 persones més que les afectades pels 218 expedients presentats el 2014. A final d'aquest any es van quedar a l'atur per acomiadaments col·lectius un total de 4.409 persones.
EROs d'efecte retardat
Els expedients d'extinció ja no són centenars ni afecten desenes de milers de persones. Des del 2005 s'han efectuat 3.867 procediments d'extinció de l'ocupació que han afectat a 88.394 persones. Els actuals són "diferents", diu José Antonio Pasadas, nou secretari de Política Sectorial de la UGT de Catalunya, són expedients que ja es coneixien –independents de la conjuntura econòmica- i es concreten ara "potser tement la derogació de la reforma laboral", cosa que complicaria els acomiadaments.
El darrer trimestre del 2015 ha concentrat el 56% dels acomiadaments i ha trencat la tendència a la baixa que es va iniciar l'any 2013. Alguns d'aquests acomiadaments han de fer-se efectius aquest any. La sagnia s'ha aturat? Pasadas és rotund: "No".
Amenaces
El sector manufacturer ha tancat l'any amb un increment dels llocs de feina un 3% superior al 2014, similar a la resta de sectors (3,2%). L'activitat industrial concentra, juntament amb l'Administració, els llocs de feina més estables i millor remunerats. A Catalunya, tot i que el nombre de treballadors de la indústria ha tancat l'any passat amb un lleuger increment sumant 589.700 persones, les amenaces al sector no cessen.
En el que portem de 2016 hem conegut que Delphi planeja un ERO a la planta de Sant Cugat del Vallès per deslocalitzar la producció. El cessament de l'activitat –previsiblement a finals d'any- deixarà al carrer un total de 540 treballadors si no s'aconsegueix una reindustrialització de la planta.
S'hi sumen altres empreses en situacions complicades com deslocalitzacions o EROs temporals: Solvay a Martorell, les plantilles de Covestro i Ercros a Tarragona, Bacardi a Mollet, Celulosa de Levante a Tortosa, la Nylstar de Blanes i Abantia a Sant Boi.
Per la seva banda, anticipant-se als fets que preveuen, aquest cap de setmana s'han manifestat pels carrers de Mataró uns 300 treballadors de la planta de Procter & Gamble. La plantilla tem per la continuïtat dels seus llocs de feina si baixen els volums de feina.
Precarització
Si bé el nombre de procediments d'extinció ha caigut, el nombre de treballadors temporals no para de créixer. I en aquest increment s'han recolzat les empreses per no fer EROs. El 2015 només un 8,99% dels contractes han estat indefinits (i d'aquests, 46.858 van ser-ho a temps parcial) a tot l'Estat, la resta han sigut temporals. A aquesta tendència cal afegir-hi els expedients de reducció de les jornades laborals a Catalunya, que sumen 7.682 procediments des de l'any 2005.
L'any 2010 va ser el més cru, quan amb 1.066 procediments es va reduir la jornada de 21.728 persones. Aquest tipus d'ERO ha anat caient des del 2012, però en total ha afectat 77.054 persones.
Concretament a la indústria, l'any 2008, el primer de la crisi, la durada mitjana dels contractes temporals era de 188 dies, més de mig any, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal. Aquesta dada és, alhora, la més alta de la sèrie. Arribats a 2015 ha caigut a 58 dies. No arriba ni a dos mesos. Amb la recuperació laboral, la caiguda s'ha frenat. No obstant això, es manté la tendència a la baixa.
Durant la crisi també ha crescut el nombre de contractes eventuals a la indústria. El 2015 han suposat el 54% dels 1,8 milions de contractes signats al sector manufacturer. Els contractes d'obra i servei han representat un 32% del total i els indefinits el 8,2%. El creixement de l'ocupació a la indústria ha estat en precari.
Empreses multiservei
Segons la UGT, la precarització de la indústria està entrant a través de les empreses multiserveis que treballen per a altres firmes: "Mitjançant convenis d'empresa rebaixen les condicions de treball dels empleats". Per tal d'intentar reduir els costos (en general i laborals en particular), moltes companyies han optat per externalitzar certes activitats. Mentre els treballadors que es queden a la companyia després d'un ERO mantenen els seus drets recollits al conveni, els que entren a través de l'empresa subcontractada tenen contractes precaris, explica el portaveu del sindicat.
Durant aquest temps hi ha hagut molta incertesa pel que fa a la producció industrial, cosa que complica la planificació i, per tant "la contractació". També, en moltes ocasions les empreses que han aplicat EROs d'extinció han "acomiadat per sobre del necessari per externalitzar tasques", denuncia Pasades.
Pacte per la indústria
En aquest context, ell Pacte Més Indústria ha reclamat aquesta setmana passada als partits representats al Parlament el seu compromís per impulsar un "gran acord programàtic" que estableixi el marc de concertació política i de diàleg social per fixar un full de ruta de llarg recorregut que serveixi per situar la indústria al centre de l'economia catalana, a partir d'un canvi del model productiu. Els integrants de la plataforma recorden que va ser molt benvinguda quan es va crear, l'any 2013, però actualment "predomina el compliment parcial i escàs" d'aquest document. La indústria és la matriu de l'ocupació del país i per això Pasades coincideix amb la visió del pacte i espera que "el nou Govern apliqui les polítiques públiques ajudin a cobrir les necessitats que s'han detectat".
La indústria se sent desemparada. Aquest dilluns el president de la química de Tarragona (AEQT) i director de Covestro, Jesús Loma-Ossorio, ha advertit a Catalunya Informació d'un possible "efecte dominó" de tancaments de plantes per la interdependència d'unes factories amb les altres i per la pèrdua de competitivitat, sobretot pel preu de l'energia. Tot i que des de la UGT no preveuen els tancaments, Pasades coincideix que el preu desorbitat de l'energia frena el progrés industrial.
I mentrestant, l'amenaça plana sobre el sector.
 |
| Font: Departament d'Ocupació Elaboració VIA Empresa |
EROs d'efecte retardat
Els expedients d'extinció ja no són centenars ni afecten desenes de milers de persones. Des del 2005 s'han efectuat 3.867 procediments d'extinció de l'ocupació que han afectat a 88.394 persones. Els actuals són "diferents", diu José Antonio Pasadas, nou secretari de Política Sectorial de la UGT de Catalunya, són expedients que ja es coneixien –independents de la conjuntura econòmica- i es concreten ara "potser tement la derogació de la reforma laboral", cosa que complicaria els acomiadaments.
El darrer trimestre del 2015 ha concentrat el 56% dels acomiadaments i ha trencat la tendència a la baixa que es va iniciar l'any 2013. Alguns d'aquests acomiadaments han de fer-se efectius aquest any. La sagnia s'ha aturat? Pasadas és rotund: "No".
Amenaces
El sector manufacturer ha tancat l'any amb un increment dels llocs de feina un 3% superior al 2014, similar a la resta de sectors (3,2%). L'activitat industrial concentra, juntament amb l'Administració, els llocs de feina més estables i millor remunerats. A Catalunya, tot i que el nombre de treballadors de la indústria ha tancat l'any passat amb un lleuger increment sumant 589.700 persones, les amenaces al sector no cessen.
 |
| Font: INE Elaboració VIA Empresa |
En el que portem de 2016 hem conegut que Delphi planeja un ERO a la planta de Sant Cugat del Vallès per deslocalitzar la producció. El cessament de l'activitat –previsiblement a finals d'any- deixarà al carrer un total de 540 treballadors si no s'aconsegueix una reindustrialització de la planta.
S'hi sumen altres empreses en situacions complicades com deslocalitzacions o EROs temporals: Solvay a Martorell, les plantilles de Covestro i Ercros a Tarragona, Bacardi a Mollet, Celulosa de Levante a Tortosa, la Nylstar de Blanes i Abantia a Sant Boi.
Per la seva banda, anticipant-se als fets que preveuen, aquest cap de setmana s'han manifestat pels carrers de Mataró uns 300 treballadors de la planta de Procter & Gamble. La plantilla tem per la continuïtat dels seus llocs de feina si baixen els volums de feina.
Precarització
Si bé el nombre de procediments d'extinció ha caigut, el nombre de treballadors temporals no para de créixer. I en aquest increment s'han recolzat les empreses per no fer EROs. El 2015 només un 8,99% dels contractes han estat indefinits (i d'aquests, 46.858 van ser-ho a temps parcial) a tot l'Estat, la resta han sigut temporals. A aquesta tendència cal afegir-hi els expedients de reducció de les jornades laborals a Catalunya, que sumen 7.682 procediments des de l'any 2005.
L'any 2010 va ser el més cru, quan amb 1.066 procediments es va reduir la jornada de 21.728 persones. Aquest tipus d'ERO ha anat caient des del 2012, però en total ha afectat 77.054 persones.
 |
| Font: Departament d'Ocupació Elaboració VIA Empresa |
Concretament a la indústria, l'any 2008, el primer de la crisi, la durada mitjana dels contractes temporals era de 188 dies, més de mig any, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal. Aquesta dada és, alhora, la més alta de la sèrie. Arribats a 2015 ha caigut a 58 dies. No arriba ni a dos mesos. Amb la recuperació laboral, la caiguda s'ha frenat. No obstant això, es manté la tendència a la baixa.
Durant la crisi també ha crescut el nombre de contractes eventuals a la indústria. El 2015 han suposat el 54% dels 1,8 milions de contractes signats al sector manufacturer. Els contractes d'obra i servei han representat un 32% del total i els indefinits el 8,2%. El creixement de l'ocupació a la indústria ha estat en precari.
Empreses multiservei
Segons la UGT, la precarització de la indústria està entrant a través de les empreses multiserveis que treballen per a altres firmes: "Mitjançant convenis d'empresa rebaixen les condicions de treball dels empleats". Per tal d'intentar reduir els costos (en general i laborals en particular), moltes companyies han optat per externalitzar certes activitats. Mentre els treballadors que es queden a la companyia després d'un ERO mantenen els seus drets recollits al conveni, els que entren a través de l'empresa subcontractada tenen contractes precaris, explica el portaveu del sindicat.
Durant aquest temps hi ha hagut molta incertesa pel que fa a la producció industrial, cosa que complica la planificació i, per tant "la contractació". També, en moltes ocasions les empreses que han aplicat EROs d'extinció han "acomiadat per sobre del necessari per externalitzar tasques", denuncia Pasades.
Pacte per la indústria
En aquest context, ell Pacte Més Indústria ha reclamat aquesta setmana passada als partits representats al Parlament el seu compromís per impulsar un "gran acord programàtic" que estableixi el marc de concertació política i de diàleg social per fixar un full de ruta de llarg recorregut que serveixi per situar la indústria al centre de l'economia catalana, a partir d'un canvi del model productiu. Els integrants de la plataforma recorden que va ser molt benvinguda quan es va crear, l'any 2013, però actualment "predomina el compliment parcial i escàs" d'aquest document. La indústria és la matriu de l'ocupació del país i per això Pasades coincideix amb la visió del pacte i espera que "el nou Govern apliqui les polítiques públiques ajudin a cobrir les necessitats que s'han detectat".
La indústria se sent desemparada. Aquest dilluns el president de la química de Tarragona (AEQT) i director de Covestro, Jesús Loma-Ossorio, ha advertit a Catalunya Informació d'un possible "efecte dominó" de tancaments de plantes per la interdependència d'unes factories amb les altres i per la pèrdua de competitivitat, sobretot pel preu de l'energia. Tot i que des de la UGT no preveuen els tancaments, Pasades coincideix que el preu desorbitat de l'energia frena el progrés industrial.
I mentrestant, l'amenaça plana sobre el sector.