Sis de les 10 universitats espanyoles amb més rendiment són catalanes. Concretament la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i la de Lleida lideren el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarollo (CYD).
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Navarra (UNAV) són les universitats espanyoles amb un nombre més elevat d'indicadors del rendiment més alt (un total de 24), segons el Rànquing d'aquesta fundació, que analitza 22 àmbits de coneixement i 2.235 titulacions, i en el qual participen les 50 universitats públiques espanyoles i 32 privades.
Prop d'elles, apareixen la Universitat Pompeu Fabra (23 indicadors de rendiment més alt), la Carlos III de Madrid (21), les de Girona, Autònoma de Madrid i Deusto (amb 20 cadascuna), Barcelona (19), Rovira i Virgill, Ramon Llull, Politècnica de Catalunya, Pontifícia de Comillas i Mondragon Unibertsitatea (amb 18 cadascuna), València-Estudi General (14) i Politècnica de València (13), que obté el mateix nombre d'indicadors de rendiment més alt que la Politècnica de Madrid.
De les 15 universitats millor situades en aquesta classificació, 10 són públiques i cinc privades, i totes es reparteixen en cinc comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid, Navarra i País Basc.
Del rànquing es desprèn que entre les universitats amb menor rendiment relatiu -és a dir, aquelles que tenen més indicadors en el grup de menor rendiment-, es troben la Universidade Da Coruña, la Politècnica de Cartagena, Valladolid, Jaén i Las Palmas de Gran Canària.
"No podem ni volem respondre la pregunta de quina universitat és millor, perquè no es pot donar una resposta unidimensional", ha explicat el director del rànquing, Martí Parellada, durant la presentació aquest dimecres dels resultats, que tenen per objectiu que "serveixi per a la gestió de les universitats i orientar la seva activitat amb la màxima informació possible", segons Parellada.
Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació CYD, Francesc Solé, ha destacat que les universitats espanyoles han "resistit" després d'anys de falta de recursos financers. "En un moment determinat en el qual han caigut els recursos de la universitat i hi ha hagut normes com la impossibilitat de la substitució del professorat, en aquesta situació el raonable és que la universitat hagués anat cap enrrere de forma notable", ha subratllat Solé, apuntant que al costat de l'augment de finançament, la millora de l'autonomia de les universitats podrien millorar els seus rendiments.