El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, presenta aquest dimarts uns pressupostos per el 2015 que, després de la ruptura de l'acord d'estabilitat segellat entre CiU i ERC, arribaran al Parlament català sense garantia d'aprovació, i que inclouen ingressos no garantits, en estar subjectes a la negociació política amb el Govern.
La Generalitat està obligada a cenyir-se el 2015 al límit de dèficit del 0,7 % del PIB fixat pel Govern, i així ho farà, però amb la finalitat de quadrar els comptes fiarà una part dels ingressos a la voluntat política del Govern, tal com ha admès el conseller Mas-Colell en les últimes setmanes.
Mas-Colell argumenta que els ingressos que rep Catalunya a través del model de finançament autonòmic no són suficients per cobrir les necessitats i per això ja ha dit que inclourà també en els comptes ingressos com els relacionats amb el Fons de Competitivitat, l'impost català sobre els dipòsits bancaris o bé el deute pendent en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent a 2008.
El conseller ha optat per incloure aquests ingressos no garantits en el pressupost perquè, tal com porta assegurant durant els últims mesos, la Generalitat no pot retallar més la despesa.
De fet, aquest any la Generalitat s'ha compromès a recuperar tant la paga extra per als 210.000 empleats públics de l'administració catalana com a posar fi a les retallades als interins, cosa que elevarà la despesa de l'administració catalana a uns 600 milions, aproximadament.
Malgrat que el conseller va basar els comptes del 2014, subjectes a un dèficit de l'1% del PIB, en els 2.318 milions d'euros extraordinaris que preveia obtenir amb vendes d'actius, concessions i altres ingressos patrimonials, fins al moment només ha ingressat 311 milions, un 13% del que s'havia previst.
Els 2.000 milions que hi ha de diferència entre la previsió d'ingressos extraordinaris i el que s'ha recaptat fins ara amenacen amb esbrocar el dèficit de la Generalitat per a aquest any. I és que Catalunya acumulava fins al setembre un dèficit de 3.070 milions, és a dir, d'un 1,53%, en front l'1% del PIB autoritzat per a tot l'any.
La principal incògnita del pressupost és com aconseguirà el Govern de CiU treure els comptes endavant, atès que està en minoriaparlamentària i cap grup de l'oposició s'ha mostrat disposat a donar-hi suport. En aquest punt, el Govern pot intentar jugar la carta de les abstencions, però no en té prou amb un sol grup, ja que ha d'evitar que els diputats contraris als comptes sumin més vots que els que les abonen. També el conseller ha donat per fet que aprovarà una 'pròrrogatècnica' dels pressupostos del 2014 mentre no estiguin aprovats els del 2015.
Privatitzacions i vendes d'actius
Pel que fa al detall dels comptes en si, l'altra incògnita principal dels pressupostos resideix a saber si el Govern recorrerà de nou a les privatitzacions i vendes d'actius i en quina mesura explotarà aquesta via.
De fet, el Govern no ha aconseguit fins ara tancar la seva principal privatització prevista per a aquest any, que consisteix en el traspàs a l'àrea Metropolitana de Barcelona de la gestió de les depuradores que donen servei a Barcelona i rodalies per uns 800 milions, i està pràcticament descartat que la pugui tancar abans del 31 de desembre.
Per això, fonts parlamentàries consultades per Efe consideren probable que el Govern inclogui de nou aquests ingressosextraordinaris en els comptes de l'any que ve.
Pel que fa a la llei d'acompanyament, contempla la creació de set taxes i la modificació d'altres 35, i el seu impacte econòmic total d'aquestes mesures s'estima en 9,4 milions d'euros. També aquesta llei inclou una modificació de la llei del taxi per la qual la Generalitat de Catalunya imposarà multes de fins a 6.000 euros als vehicles que prestin serveis de taxi de forma irregular i immobilitzarà els vehicles d'aquests conductors.