19
de Juny
de
2015
Act.
19
de Juny
de
2015
El Parlament ha aprovat la nova llei de cooperatives amb els vots favorables de CiU, ERC, el PSC, C's i la diputada Marina Geli, mentre que el PPC i ICV-EUiA s'hi han abstingut i la CUP ho ha rebutjat. El text, que actualitza el de l'any 2002, pretén adaptar-se a la nova realitat socioeconòmica i flexibilitzar el model eliminant-ne càrregues i afavorint-ne la simplificació. Els grups han coincidit en la fortalesa de les cooperatives en la creació de llocs de treball "dignes" a partir de l'autoocupació, d'aquí la voluntat de "preservar" els principis d'aquest model. En canvi, hi ha hagut discrepàncies en la manera de fer-ho. Pel diputat David Fernàndez la iniciativa "perverteix" el fet cooperatiu.
Segons els impulsors de la iniciativa legislativa aprovada aquest dijous al ple del Parlament, amb el nou text es vol modernitzar el règim jurídic que afecta a les cooperatives per enfortir la fórmula societària cooperativa com a eina de creació d'ocupació "estable" i de qualitat "arrelada" al territori.
Un dels objectius principals d'aquesta actualització legal és la flexibilització del sector a partir de l'eliminació de traves burocràtiques, sobretot en el procés de creació. A més, es pretén prioritzar els mecanismes per aportar més competivitat a les cooperatives. A partir d'ara, per constituir-ne una es requeriran d'entre dos i tres persones.
El text, inspirat en l'Aliança Cooperativa Internacional, no imposa cap model únic de cooperativa, sinó que dóna autonomia als socis per autoregular els seus estatuts socials. Així, els principis cooperatius que hauran d'inspirar la seva activitat passen per l'adhesió voluntària, la gestió democràtica i participació econòmica dels socis, l'autonomia i la independència, l'educació, la formació i informació, la col·laboració entre cooperatives i l'interès per la comunitat.
Vots favorables de CiU, ERC, PSC, C's i Geli
El diputat de CiU David Bonvehí ha subratllat que la nova llei "flexibilitza" en lloc de "mercantilitzar" com creu que ocorria amb l'anterior. Pel grup que dóna suport al Govern, era necessari actualitzar la normativa per tal d'adaptar-se al nou context socioeconòmic del país. Sobretot atès que les cooperatives han resistit millor la crisi que altres models empresarials. I és que, segons Bonvehí, les cooperatives s'han demostrat una via eficaç per generar autoocupació.
ERC, en boca del diputat Roger Torrent, ha refermat la seva aposta pel model cooperatiu. "Les cooperatives són una eina transformadora, creen llocs de treball dignes, ens calen per canviar el nostre entorn social i econòmic", ha reivindicat. El nou text ha de servir, segons Torrent, per crear més cooperatives però també per preservar-ne els seus principis i esperit, ja que fomenten l'economia social en contraposició a la de tipus "especulatiu" i, a més, incentiven l'activitat "arrelada al territori". A més, la llei pretén afavorir, ha dit, la creació de noves cooperatives a partir d'una major flexibilització, sobretot en la seva posada en marxa, així com d'agilització en el seu desenvolupament, així com facilitats en el finançament.
El PSC també ha donat suport a la iniciativa perquè entén que "ajuda a substanciar que les cooperatives tinguin més eines per ser competitives", ha afirmat Juli Fernández, que també ha ressaltat la voluntat de preservar la gestió democràtica d'aquest model econòmic. El diputat socialista ha recordat que les cooperatives han resistit "millor" la crisi i n'ha preuat la tendència al repartiment de beneficis i socialització del treball. Tot plegat ha posat sobre la taula, segons ha assenyalat, el debat sobre la economia social versus l'especulativa.
Inés Arrimadas, de C's, ha dit que era "necessari" superar la normativa de l'any 2002 perquè era "excessivament inflexible, burocràtica i complexa" i això suposava un "desavantatge competitiu" respecte a les societats mercantils. Malgrat això, la diputada ha reconegut que "la llei no és perfecta per a ningú, però és una bona llei i un bon model per a una majoria". Entre els punts més conflictius en el treball en comissió de redactat de la norma, Arrimadas ha apuntat el nombre mínim de persones exigit per a la constitució de noves cooperatives i els percentatges de reserves obligatòries.
La diputada no adscrita Marina Geli també ha donat suport a l'aprovació de la llei perquè, malgrat reconèixer-hi algunes limitacions, considera que afavoreix la competitivitat de les cooperatives, de les quals n'ha preuat la tasca i valors.
Abstencions de PPC i ICV-EUiA
El PPC ha justificat la seva abstenció perquè "la llei no sorgeix d'un clar afany de reformar l'economia catalana", sinó d'un interès electoralista per part de CiU a l'hora de presentar un bon balanç legislatiu abans de l'arribada de la campanya per les properes eleccions al Parlament, en paraules de Jordi Roca. El popular ha lamentat que el text no flexibilitzi suficientment el sector i que no atorgui més capacitat de decisió a la cooperativa en els seus estatuts.
Per la seva part, el parlamentari ecosocialista Marc Vidal ha lamentat que la llei s'hagi quedat "a mig camí". "El debat no ha de ser tant sobre el model cooperativista, sinó sobre el fons del model social i econòmic del país. O bé legislem per adaptar-se a la realitat existent o bé per transformar-la. És una decisió ideològica i no pas funcional", ha dit. Per Vidal, cal fer front a la "profundíssima" crisi del model socioeconòmic a partir de l'aposta per sectors com el cooperativista d'economia social.
Vot en contra de la CUP
David Fernàndez, que ha explicat que forma part de sis xarxes estatals de cooperatives, ha estat el més crític amb la iniciativa. Considera que "descooperativitza el fet cooperatiu" i que "perverteix" el model. "Una cosa es flexibilitzar-lo, l'altra és enfortir-lo. I aquí es dilueix", ha lamentat. Al seu parer, lluny d'afrontar les qüestions clau que preocupen al sector, el resultat del text legislatiu és "més mercantilisme".
La CUP assenyala també que aquest projecte té l'oposició de gran part del sector cooperatiu perquè desfigura els principis de gestió democràtica. Els motius que apunta són que permet que els vots d'uns socis valguin més que altres, restringeix la llibertat de federació associativa, en jerarquitza el funcionament, redueix a 2 el mínim de socis, dóna drets a socis que només aporten capital i no participen en l'activitat cooperativa, penalitza els socis en excedència, penalitza les tasques de cura i reproducció i trenca la igualtat entre homes i dones. "Una reforma que des del sector s'anomena descooperativa, que introdueix lògiques de mercat i mercantilitza les cooperatives".
Segons els impulsors de la iniciativa legislativa aprovada aquest dijous al ple del Parlament, amb el nou text es vol modernitzar el règim jurídic que afecta a les cooperatives per enfortir la fórmula societària cooperativa com a eina de creació d'ocupació "estable" i de qualitat "arrelada" al territori.
Un dels objectius principals d'aquesta actualització legal és la flexibilització del sector a partir de l'eliminació de traves burocràtiques, sobretot en el procés de creació. A més, es pretén prioritzar els mecanismes per aportar més competivitat a les cooperatives. A partir d'ara, per constituir-ne una es requeriran d'entre dos i tres persones.
El text, inspirat en l'Aliança Cooperativa Internacional, no imposa cap model únic de cooperativa, sinó que dóna autonomia als socis per autoregular els seus estatuts socials. Així, els principis cooperatius que hauran d'inspirar la seva activitat passen per l'adhesió voluntària, la gestió democràtica i participació econòmica dels socis, l'autonomia i la independència, l'educació, la formació i informació, la col·laboració entre cooperatives i l'interès per la comunitat.
Vots favorables de CiU, ERC, PSC, C's i Geli
El diputat de CiU David Bonvehí ha subratllat que la nova llei "flexibilitza" en lloc de "mercantilitzar" com creu que ocorria amb l'anterior. Pel grup que dóna suport al Govern, era necessari actualitzar la normativa per tal d'adaptar-se al nou context socioeconòmic del país. Sobretot atès que les cooperatives han resistit millor la crisi que altres models empresarials. I és que, segons Bonvehí, les cooperatives s'han demostrat una via eficaç per generar autoocupació.
ERC, en boca del diputat Roger Torrent, ha refermat la seva aposta pel model cooperatiu. "Les cooperatives són una eina transformadora, creen llocs de treball dignes, ens calen per canviar el nostre entorn social i econòmic", ha reivindicat. El nou text ha de servir, segons Torrent, per crear més cooperatives però també per preservar-ne els seus principis i esperit, ja que fomenten l'economia social en contraposició a la de tipus "especulatiu" i, a més, incentiven l'activitat "arrelada al territori". A més, la llei pretén afavorir, ha dit, la creació de noves cooperatives a partir d'una major flexibilització, sobretot en la seva posada en marxa, així com d'agilització en el seu desenvolupament, així com facilitats en el finançament.
El PSC també ha donat suport a la iniciativa perquè entén que "ajuda a substanciar que les cooperatives tinguin més eines per ser competitives", ha afirmat Juli Fernández, que també ha ressaltat la voluntat de preservar la gestió democràtica d'aquest model econòmic. El diputat socialista ha recordat que les cooperatives han resistit "millor" la crisi i n'ha preuat la tendència al repartiment de beneficis i socialització del treball. Tot plegat ha posat sobre la taula, segons ha assenyalat, el debat sobre la economia social versus l'especulativa.
Inés Arrimadas, de C's, ha dit que era "necessari" superar la normativa de l'any 2002 perquè era "excessivament inflexible, burocràtica i complexa" i això suposava un "desavantatge competitiu" respecte a les societats mercantils. Malgrat això, la diputada ha reconegut que "la llei no és perfecta per a ningú, però és una bona llei i un bon model per a una majoria". Entre els punts més conflictius en el treball en comissió de redactat de la norma, Arrimadas ha apuntat el nombre mínim de persones exigit per a la constitució de noves cooperatives i els percentatges de reserves obligatòries.
La diputada no adscrita Marina Geli també ha donat suport a l'aprovació de la llei perquè, malgrat reconèixer-hi algunes limitacions, considera que afavoreix la competitivitat de les cooperatives, de les quals n'ha preuat la tasca i valors.
Abstencions de PPC i ICV-EUiA
El PPC ha justificat la seva abstenció perquè "la llei no sorgeix d'un clar afany de reformar l'economia catalana", sinó d'un interès electoralista per part de CiU a l'hora de presentar un bon balanç legislatiu abans de l'arribada de la campanya per les properes eleccions al Parlament, en paraules de Jordi Roca. El popular ha lamentat que el text no flexibilitzi suficientment el sector i que no atorgui més capacitat de decisió a la cooperativa en els seus estatuts.
Per la seva part, el parlamentari ecosocialista Marc Vidal ha lamentat que la llei s'hagi quedat "a mig camí". "El debat no ha de ser tant sobre el model cooperativista, sinó sobre el fons del model social i econòmic del país. O bé legislem per adaptar-se a la realitat existent o bé per transformar-la. És una decisió ideològica i no pas funcional", ha dit. Per Vidal, cal fer front a la "profundíssima" crisi del model socioeconòmic a partir de l'aposta per sectors com el cooperativista d'economia social.
Vot en contra de la CUP
David Fernàndez, que ha explicat que forma part de sis xarxes estatals de cooperatives, ha estat el més crític amb la iniciativa. Considera que "descooperativitza el fet cooperatiu" i que "perverteix" el model. "Una cosa es flexibilitzar-lo, l'altra és enfortir-lo. I aquí es dilueix", ha lamentat. Al seu parer, lluny d'afrontar les qüestions clau que preocupen al sector, el resultat del text legislatiu és "més mercantilisme".
La CUP assenyala també que aquest projecte té l'oposició de gran part del sector cooperatiu perquè desfigura els principis de gestió democràtica. Els motius que apunta són que permet que els vots d'uns socis valguin més que altres, restringeix la llibertat de federació associativa, en jerarquitza el funcionament, redueix a 2 el mínim de socis, dóna drets a socis que només aporten capital i no participen en l'activitat cooperativa, penalitza els socis en excedència, penalitza les tasques de cura i reproducció i trenca la igualtat entre homes i dones. "Una reforma que des del sector s'anomena descooperativa, que introdueix lògiques de mercat i mercantilitza les cooperatives".