• A la recerca de la mitja taronja

A la recerca de la mitja taronja

Més de 80 investigadors i inversors busquen la seva parella professional al primer Health & Bio Team Dating per impulsar l'emprenedoria en el sector de les ciències de la salut a Catalunya

La trobada Health & Bio Team Dating reuneix més de 80 participants i 200 reunions
La trobada Health & Bio Team Dating reuneix més de 80 participants i 200 reunions
Aida Corón
04 de Desembre de 2015
Act. 17 de Desembre de 2015

Trobar la teva mitja taronja no és fàcil i que una història duri per sempre és difícil, però sí que hi ha un consell universal i bàsic: "Deixeu que neixi l'amor i la passió". Una recomanació que tant es pot estendre en l'àmbit personal com en el laboral i que ha donat el tret de sortida a la primera Health & Bio Team Dating, on fins a 80 investigadors i inversors s'han reunit per trobar el seu company en el viatge de l'emprenedoria.

I és que si hi ha un patró que es repeteix en les empreses d'èxit en biociències, segons el director de la Fundació Bosch i Gimpere, Jordi Naval, aquest és la fusió entre científics i gestors. Per això, la jornada ha volgut trencar el mur que separa la comunitat investigadora i empresarial i donar l'impuls a "crear parelles que siguin l'embrió de futures empreses".

Un sector a l'alça
Més de 500 empreses, 11.500 milions d'euros de facturació i un 5% del PIB, aquestes són algunes de les xifres que avalen la viabilitat de l'emprenedoria en el sector de les ciències de la vida a Catalunya. "Hi ha oportunitats, però cal donar una empenta per treure la por. Volem fer sortir del laboratori els projectes amb potencial i facilitar la transferència tecnològica", apunta Jordi Fàbrega, director de desenvolupament del negoci a Biocat.

Per això, aquesta jornada aplega dos tipus de perfils: "Investigadors que no tenen l'esperit emprenedor que cal i que podria fer que els seus projectes no es quedessin a la banqueta, i gent emprenedora però sense projecte i que veu el sector de les ciències de la vida com un camp important". Aleshores, tot és qüestió de trobar-se. Els primers, s'identifiquen amb una acreditació de color verd i els segons, en lila. Però això no vol dir que no es pugui parlar amb ningú del mateix bàndol, en jornades com aquestes, al final, el més important és el networking.

Minoryx, l'exemple a seguir

 

No hi ha millor manera per començar una jornada d'aquest estil que amb un cas d'èxit. A l'escenari, Minoryx Therapeutics, pionera en la recerca de fàrmacs per combatre les malalties rares; que ha demostrat que apostar per invertir i per desenvolupar nous projectes en el sector de la salut no és cap bogeria.



"El 2009 vaig prendre la decisió de muntar el negoci, estava molt insegur, però ho vaig fer", explica el CEO i membre de la junta de CataloniaBio, Marc Martinell, un comentari que ha tret més d'un somriure còmplice entre els oients. "Vaig parlar amb bancs, consultors, advocats... crec que vaig fer fins a 70 reunions amb gent diferent", detalla, "també amb metges, perquè havia d'informar-me sobre les necessitats del sector i les mancances que hi havia". I és que, per difícil que sembli, ciència i empresa han de trobar-se en un moment o altre del camí per fer que els projectes de laboratori tinguin la seva repercussió social.

Però més enllà de la història d'èxit de Minoryx, el que porta un bri d'esperança als oients és la notícia dels 19 milions d'euros que la companyia ha aconseguit recentment per seguir amb les seves investigacions. "El 2010 es van invertir 6 milions d'euros en el sector i el 2015 han sigut quasi 100 milions d'euros", assenyala Martinell, donant a entendre que el seu cas no és un cas aïllat i que és un bon moment per a l'emprenedoria científica.

Un bé social
Si hi ha un tret diferencial entre un emprenedor de l'àmbit de la salut i un emprenedor d'un altre sector aquest és l'ímpetu per ajudar la societat. Ho ratifica Martinell, qui reconeix que el seu "projecte vital" no és Minoryx, sinó que ho és "desenvolupar projectes relacionats amb malalties poc conegudes".

Un altre dels participants que demostra aquest fet és el CEO de Dapcom, Francesc Julbe: "Nosaltres som tecnologia aplicada al sector espai. Estem en un programa d'incubació de l'Agència Espacial Europea que vol fer transferència de coneixement a altres àmbits. Busquem col·laboradors que ens donin el coneixement mèdic que ens falta i que ens acompanyi en el recorregut fins a aportar un granet de sorra en el sector mèdic o científic".

Precisament aquest desig d'ajudar els altres és un dels temes recurrents en la primera presa de contacte entre investigadors i CEOs en l'speed dating improvisat a l'hora de la pausa pel cafè. Les bones xifres del sector i el bon regust que deixa la història de Minoryx anima ja els més impacients a treure les targetes de la cartera i anar per feina en la recerca de la millor parella professional.



Potser els qui semblen més impacients són els inversors, com és el cas de la gerent de la consultoria en comerç exterior Arian Internacional, María José Borreguero. "Hi ha moltes idees, pel que només puc dir que per a mi l'emprenedor és una persona que mereix tota la meva admiració. Un emprenedor no ho fa per diners, decideix emprendre per voluntat", apunta, i assegura que sovint aquesta actitud tan desvinculada de l'objectiu d'enriquir-se és el que atrau molts inversors.

Inversions d'alt risc
En qüestió de finançament, les ciències de la vida també tenen la seva particularitat. Dues terceres parts de la inversió en el sector prové de fonts públiques, mentre que l'últim terç es correspon a capital privat. A més a més, es tracta d'inversions "de molt risc", considera Borrego, qui posa com a exemple el llançament d'un fàrmac: "Es necessita entre 500.000 i 100.000 dòlars per treure'l al mercat. Són inversions enormes que generalment fan que no sigui possible que una sola empresa porti totes les fases, per això les start-ups i spin off se centren en les primeres etapes per vendre després".

En aquest sentit, la banca és una de les opcions més recurrents. És el cas de Teresa Gasull, investigadora de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, qui explica que està treballant en un tractament per traduir el dany en el cervell en casos d'ictus en animals. La investigació es troba en fase de traslladar els seus resultats als humans, pel que trobar o no el finançament pot decidir el seu seguiment: "Necessitem diners per fer el primer pas i un CEO que ens ajudi amb les coses més econòmiques que se'ns escapen de les mans". Pel que fa als diners, explica que es troba dins el programa CaixaImpuls de l'Obra Social de La Caixa, una opció que creu que li facilita les connexions amb inversors i altres línies de finançament.

El Banc Sabadell, organitzador de l'acte juntament amb Biocat, CataloniaBio i la Fundació Bosch i Gimpera, també es posiciona amb el programa BStartup com una opció vàlida pels emprenedors. "En la creació d'una start-up, hi ha diferents fases i en les inicials costa trobar capital. Moltes empreses vénen sense balanços, el més normal seria dir-los que no, però nosaltres ens ho mirem amb carinyo i els donem suport", assenyala la directora de BStartup, Conxa Oliu.

A més a més, Oliu considera que Catalunya té un potencial "bo i desaprofitat perquè no acaba d'haver-hi el lligam entre científics i empreses que portin a la pràctica les idees", una situació que s'està començant a resoldre gràcies a la visibilització que a poc a poc guanya l'emprenedoria en el món de la biomedicina i la tecnologia.

Crear ponts entre l'empresa i el laboratori
"La ciència ha de trobar el seu lloc a la societat i crear ponts entre universitats i centres de recerca amb el món financer". Aquesta és una de les principals queixes que formula la investigadora Teresa Gasull i que comparteixen la majoria dels assistents a la trobada.

També és el cas de Valentini Konstantinidou, doctora en biomedicina, experta en genòmica nutricional i principal impulsa del projecte DNANUTRICOACH, creat per allargar i millorar la qualitat de vida a través de la nutrició i el coaching. "Com que jo tinc un perfil acadèmic, em falta la part empresarial i estratègica, per això aquesta trobada m'ha d'ajudar a trobar algun col·laborador que tingui aquesta mirada més de negoci i que no trobo enlloc", explica. Konstantinidou porta des del 2006 a Catalunya, va venir des de Grècia per fer un màster i un doctorat, i tot i que també critica la manca de relació entre els dos mons, assegura que la situació és millor que a Grècia.

Tot comença amb un 'speed dating'
Potser la millor manera per començar a crear sinergia amb la comunitat empresarial és utilitzar les seves eines. Després d'una mitja hora de coffee break que dóna per a molt, els emprenedors, a toc de campana, miren la seva graella i busquen la taula que els toca ocupar. Allà hi ha la seva possible mitja taronja, però per saber-ho, primer cal superar aquesta primera cita. Una cita on preguntes bàsiques com "l'estudies o treballes" o "quina experiència tens en el sector" esdevenen fonamentals.