Aquest divendres és el Dia Mundial d'Acció contra la Sida. Qui no ha somniat mai canviar el món i trobar una cura que salvi l'1,1 milions que han mort per malalties vinculades a aquest virus? Aelix Therapeutics ha passat del somni a la realitat fent recerca per trobar una teràpia per a les persones que pateixen sida. El projecte capitanejat per Jordi Naval ve de lluny: "Vam gestar simultàniament la creació de la companyia i la inversió. Vam néixer en marxa i ja sabíem que havíem de fer", recorda. Ja ho deia un francès romàntic com Victor Hugo: "No hi ha res més perillós que una idea que li ha arribat el seu moment".
La història d'Aelix no es pot entendre sense el consorci de recerca públicoprivat d'IrsiCaixa en col·laboració amb l'Obra Social de La Caixa, Laboratoris Esteve, Can Ruti, l'Hospital Clínic, la Generalitat i ICREA. "Ens vam conéixer i vam decidir crear un spin off per desenvolupar les fases d'estudis clínics en pacients infectats pel VIH", explica. Amb 25 anys de recorregut, tot comença (de nou però diferent) a principis de 2015 amb la creació d'un model de negoci i un business plan, una patent sòlida, un marc regulador clar i una necessitat no coberta.
Aelix neix amb un pa sota el braç: un capital d'11 milions d'euros procedents de tres inversors internacionals, Ysios Barcelona, Caixa Capital Risc i Johnson&Johnson. De moment, primera i única inversió.
La glòria del 2024
Els passos tant en regulació com en l'estudi per desenvolupar la teràpia estan fixats. Aelix ja ha fet el seu primer assaig clínic i espera obtenir "resultats d'eficàcia" al llarg del 2020. El mercat és tan petit com el món, l'equip és tan gran com sis persones disposades a canviar-lo. Naval és l'únic català i explica que "les companyies biotech acostumen a tenir poca gent perquè subcontracten gran part de la feina a proveïdors especialitzats".
Naval: "La teràpia que estem desenvolupant és innovadora a escala mundial"
Si el seu model passa les proves amb nota, el següent pas és "fusionar la companyia o ser comprats per una multinacional farmacèutica que faci els últims estudis amb pacients de tot arreu". A les portes de la glòria, només queda llançar la cura contra el VIH al mercat durant el 2024. Ningú va dir que salvar vides fos fàcil.
A la frontera de les vacunes, la immunologia i el diagnòstic, la competència tant tècnica com científica de tres o quatre grans grups és "molt alta". Tot suma. Ara bé, Naval no dubta en reafirmar-se: "La teràpia que estem desenvolupant és innovadora a escala mundial". La voluntat no és tant qui sinó què i quan. "Esperem que algú de nosaltres aconsegueixi trobar un medicament que millori la vida del pacient infectat pel VIH", afegeix.
La factura d'una biotech
Naval té clar que néixer amb capital és una garantia per sempre: "L'empresa biotech no factura mai". Somriu. Mai? "El model bàsic és llicenciar una patent o una tecnologia en un hospital, universitat o centre de recerca i després, captar inversió per desenvolupar el projecte i finalment, fusionar-lo o vendre." Amb l'esperit de Henry Ford encara present, s'entén la biotech com un engranatge que crea valor i escala dins una cadena. "Té molt risc perquè la biologia i la medicina han de funcionar com has predit però fins que no ho fas, no ho veus. És un sistema de pay per view", afegeix.
Naval: "L'empresa 'biotech' no factura mai. El model és llicenciar una patent, captar inversió i finalment, fusionar-lo o vendre"
En clau futbolística, has de pagar primer per veure el partit després. Això sí, Naval es mostra convençut que la teràpia tindrà impacte en la vida de milions de persones alhora que acabarà generant "beneficis i vendes interessants" per a la companyia que la comercialitzi. Aquí entra en joc un matís important: "Seria interessant que els beneficis futurs es moguin també cap avall de la cadena". És a dir, que arribi tant als inversors actuals i emprenedors com als hospitals, centres de recerca i universitats que han impulsat el projecte.
Més incentius, menys impediments
Naval defensa que els investigadors haurien de tenir "més incentius o menys impediments físics i jurídics" per crear, patentar o fer transferències. En concret, es queixa de les hores de classe o del treball administratiu que suposa una barrera per aportar aquest valor afegit. "Fan falta vehicles d'inversió pública destinats a les fases inicials i de risc dels projectes", reivindica. Com a solució, aconsella "facilitar la vida a l'investigador", ajuntar científics i CEOs en "les mateixes festes" i invertir en "els projectes d'acadèmia". Posa una dada sobre la taula que impacta: hi ha 300 milions d'euros per invertir en companyies biotech.
"Qualitat científica hi ha tota la que vulguis", conclou. A l'espera de recollir els èxits de la ciència, la seva recepta de lluita passa pel temps i la paciència.