Bàsquet, el talent ve de Belgrad

Resident a Sèrbia des del 2004, Jordi Sampietro transmet a través de Belgrado Basketball els coneixements del millor planter europeu d'aquest esport

Pau Garcia Fuster 11.04.2017 05.30 h.

Si per emprendre fa falta passió, Jordi Sampietro en té de sobres. Passió pel bàsquet. L'amor per aquest esport és l'origen de Belgrado Basketball, "un servei per a entrenadors i jugadors que els ofereix una altra manera de veure el bàsquet", explica a VIA Empresa. Noms com Vlade Divac, Dejan Bodiroga o Sasha Djordjevic, que no requereixen cap presentació per a qualsevol amant de la cistella, són només una petita mostra del que és una evidència per a aquest català resident a Belgrad des del 2004. "Durant els últims 50 anys els millors jugadors que han aparegut tècnicament són dels Balcans, bona part de Sèrbia", assegura Sampietro. La llista de jugadors serbis privilegiats tècnicament és gairebé interminable, fet que aquest enamorat del bàsquet explica per "la metodologia sèrbia", que contraposa amb l'esperit "poc treballador" que veu a Espanya.

La idea de Belgrado Basketball consisteix a acostar aquesta forma de treballar a través de campus que se celebren tant a Belgrad (aquest estiu serà el setè) com arreu d'Espanya. En total, més de 300 jugadors i entrenadors ja han passat per la capital sèrbia gràcies a la iniciativa de Sampietro; i un miler han treballat en els campus organitzats aquí.

A Belgrad "poden treballar amb entrenadors i jugadors serbis. I per Setmana Santa oferim un viatge per entrenadors, s'allotgen a l'acadèmia de l'Estrella Roja, i poden veure com funciona per dins i com s'entrenen les categories inferiors".

A Espanya, els campus per a jugadors d'entre 8 i 19 anys els comanden "entrenadors serbis que treballen o han estat vinculats a l'Estrella Roja. Treballen tècnica individual i fan els entrenaments en anglès". En aquests campus, a més, donen l'oportunitat a entrenadors catalans i espanyols d'estar cinc o sis dies treballant amb els entrenadors serbis. "Indirectament els regalem una formació, tot i que alguns no ho valoren i prefereixen anar a guanyar 100 euros en qualsevol altre campus", lamenta Sampietro.

Sampietro en una de les pistes exteriors de l'Estrella Roja de Belgrad. Cedida

El vincle amb l'històric club de l'Estrella Roja és un dels principals reclams que ofereix Belgrado Basketball. "Quan dius que al campus hi ha entrenadors de l'Estrella Roja, com que la gent té memòria i recorda la història de l'equip, és un punt a favor". A més, el seu projecte es beneficia del fet que els darrers anys el mític equip de Belgrad està revifant. "Ha estat una sort que ara estigui a aquest nivell i segur que els propers cinc anys estarà a l'elit de l'Eurolliga", pronostica Sampietro. De fet, el maig del 2018 la Final Four de la màxima competició europea se celebrarà a la capital sèrbia.

Viure pel bàsquet
Però com arriba un català a viure a Belgrad i muntar una empresa que transmeti el coneixement del bàsquet serbi? Llicenciat en Educació Física i amb el títol d'Entrenador Superior de bàsquet, Sampietro era entrenador de base però "el que volia era ser entrenador professional". Va marxar als Estats Units, a les universitats de Syracuse i d'Indiana "fins que se'm van acabar els diners", recorda.

Amb la determinació de seguir voltant per créixer dins del món de la cistella, va anar buscant oportunitats fins que va rebre la trucada del Lavovi 063, un club professional de Belgrad. "Em van oferir ser ajudant de l'equip d'scouting", explica. D'aquesta manera arribava l'any 2004 a la capital sèrbia, amb una experiència que no va acabar de reeixir. "A meitat de temporada vaig poder entrar a l'Estrella Roja assistint als entrenaments, ajudant als scoutings, etc.", explica sobre l'inici del seu vincle amb un dels equips més rellevants del bàsquet europeu.

Instal·lat a Belgrad, i després de quatre anys treballant també per a una empresa d'scouting, va decidir engegar Belgrado Basketball, una idea que feia temps que li voltava pel cap, desencantat del bàsquet professional i convençut de dedicar-se a la formació. Per Sampietro, es tracta d'un servei útil atès que "a Catalunya i Espanya en el bàsquet cadascú fa el que vol. A Badalona hi ha un club a cada cantonada, però tots entrenen a la seva manera".

Viure del bàsquet a Belgrad és possible. Cedida

Lamenta que "els cursos d'entrenador són un negoci i no expliquen com s'han de fer les coses ben fetes. Hi ha molta teoria i poca pràctica. Tothom parla de la tècnica individual però ningú no ho fa". En canvi, a Sèrbia, assegura que "tots els clubs fan més o menys el mateix. Si anem a un parc i hi ha cinc jugadors de països diferents jugant a bàsquet, podria endevinar qui és dels Balcans. En el treball de la tècnica individual no hi ha color".

Això sí, adverteix que treballar amb els serbis requereix estar preparat "perquè fan molta repetició i són durs". Una exigència que troba a faltar a casa nostra. "Als entrenadors catalans el que intento explicar-los és que si volen millorar s'han de formar. I la formació és contínua", diu Sampietro. Per exemple, "quan vaig a fer una xerrada a un club els pregunto si ens els últims sis mesos han anat a veure algun entrenament d'un club que no sigui el seu. Ningú no ho ha fet".