Carlos Blanco (Barcelona, 1968) és un dels noms de referència quan es parla d'emprenedoria i inversió a Espanya i acaba de rebre el guardó de Millor Emprenedor de l'any als X Premis Pime Expansión-IFEMA. Va ser un dels empresaris pioners del sector d'Internet, i ha fet tots els papers de l'auca: emprenedor, business angel i mentor. És president executiu d'Akamon, la start-up que més creix a Espanya els últims tres anys segons The Next Web, i una de les cinc millors d'Europa el darrer any. També és fundador de l'acceleradora Conector.
Abans d'exercir de presentador en un acte First Tuesday, esdeveniments que va cofundar el 1999, repassa amb VIAempresa les qualitats i errors típics dels emprenedors. Parla sense embuts del present de les acceleradores i es mostra un fanàtic dels esdeveniments on aprendre i fer networking, però seleccionant-ne els idonis. "A la vida has d'escollir constantment, també per decidir els millors actes on assistir, i el First Tuesday n'és un, sens dubte".
L'emprenedoria està de moda?
No, jo veig el mateix nivell d'emprenedoria ara que fa 15 anys. La diferència és que abans no hi havia cap tipus de reconeixement social i els que empreníem érem "bitxos raros".
Així doncs, què ha canviat?
Que ara potser amb un 20% més d'emprenedors hi ha un 1.000% més de repercussió. Si l'emprenedor deixa de ser un boig que no vol ser funcionari, la gent comença a donar-li un reconeixement social. Però a Catalunya i al Llevant sempre hi ha hagut un caràcter emprenedor de tota la vida.
Té experiència com emprenedor, inversor i mentor. Amb tot aquest bagatge, quines creu que són les qualitats imprescindibles per emprendre?
Les qualitats bàsiques són les persones, l'equip i el talent. S'ha de reunir un equip d'entre dues i quatre persones. No crec en l'emprenedor líder individual sense ningú més que sigui bo a l'equip. A l'equip hi ha d'haver com a mínim dues persones molt bones, i si és possible, tres. Això sí, un ha de ser un líder clar i un equip amb perfils diferents i complementaris.
I què més?
Després cal que treballin un sector i model de negoci que sigui clarament monetitzable. I que no s'obsessionin amb la idea. Han de pensar a tenir el producte mínim viable el més aviat possible, i que sigui el mercat el que digui cap a on ha d'anar el producte.
Precisament, quins són els tres errors més comuns dels emprenedors?
El primer és la selecció de socis, la gent els escull malament. Després de parlar amb 50 emprenedors per a la publicació del llibre "Los principales errores de los emprendedores", l'error més repetit era la mala selecció de socis. El segon error és la incorrecta repartició d'accionariat empresarial en el pacte de socis, que acaba provocant problemes de gestió.
I el tercer?
Obsessionar-se amb el producte i la idea i no gaire en màrqueting i vendes, que és el més important. Un producte de nivell 5 amb un màrqueting de nivell 8-9 és més rendible que un producte de nivell 8-9 amb un màrqueting de nivell 5.
Parlem d'acceleradores. Ara n'hi ha moltes...
L'emprenedor comença a saber separar el gra de la palla i sap distingir una bona o mala acceleradora. D'acceleradores bones n'hi ha molt poques, i dolentes o que aporten poc, n'hi ha moltes.
Quines són les bones?
Les que aporten formació, un mentoring de veritat i un networking i ecosistema que t'ajuda a aconseguir la inversió.
N'hi haurà que s'adaptaran millor a un projecte que d'altres....
Per descomptat! Si tens un projecte vinculat amb l'alimentació, vés-te'n a Lanzadera a València; si en tens un on Telefónica pot ser un canal de venda, intenta entrar a Wayra; i si en tens un més enfocat a màrqueting, vendes i negoci, potser la ideal és Conector. Cada tipus de projecte té un expertise darrere de gent diferent.
Sovint s'ha mostrat molt crític amb les acceleradores impulsades per l'Administració pública...
El que dic és que l'únic país d'Europa on hi ha acceleradores impulsades per l'Administració és Espanya. Aquí es reuneix un edifici en desús, un grup de funcionaris avorrits i un pressupost europeu o municipal i pam! Acceleradora o incubadora. Fan un mal ús de les paraules, no són acceleradores ni incubadores, són vivers d'empreses; i el que fan és usurpar les paraules quan la semblança entre el que fan i una acceleradora és pura casualitat.
Així doncs, què creu que hauria de fer l'administració?
Fan un mal plantejament, el que han de fer és no inventar; i copiar els models com el que funciona principalment al món: el d'Israel.
En què es caracteritza?
És un model on l'Administració dóna suport a l'accelador o l'incubador; i no en dóna directament a milers d'emprenedors. Se'n refien dels acceleradors i incubadors i els donen suport financer. És un sistema molt més correcte per dinamitzar l'emprenedoria que no gastar-se infinitat de diners de forma errònia.
Finalment, què pot fer un emprenedor per seguir creixent i no ofegar-se en les obligacions del dia a dia?
Dormir menys! L'única opció que té un emprenedor per assistir a esdeveniments, seguir formant-se dia a dia i fer networking sense abandonar la seva start-up és dormir poc i treballar molt. És bàsic dedicar temps al networking i a la formació. Els meus millors socis, com els d'Akamon, els he conegut en esdeveniments. Els socis fundadors eren uns tècnics que vaig conèixer en un acte el 2003 a la Casa de Campo de Madrid, i el CEO el vaig conèixer en un altre acte el 2008.