"Hi ha un milió i mig de robotsindustrials al món, al costat d'entre 700 i 900 milions de persones treballant en la indústria", explica MarcSegura, vicepresident d'ABB Robòtica. Es tracta, diu, "d'una proporció molt petita, però molt visible; i que ha crescut moltíssim els darrers dos anys". Els robots i l'automatització, doncs, s'incorporen a bon ritme al sistema productiu, la qual cosa obliga a repensar el repartiment del treball entre les persones.
Els robots creen llocs de treball o els destrueixen? Aquesta pregunta es plantejava des dels Enginyers Industrials de Catalunya, una qüestió que no sembla tenir una resposta clara. "D'entrada és evident que com a element substitutiu en destrueix, però l'evidència també diu que en crea molts", reflexiona JoanMajó, exministre d'Indústria, sobre les conseqüències que ha tingut la creixent automatització productiva els darrers dos segles.
Canvi de tasques
Per AlfredPastor, professor d'Economia a l'IESE, "per imaginar les conseqüències de la robotització, hem de mirar la revolucióindustrial. No és el mateix, però en podem treure conseqüències". L'augment de la productivitat i la mecanització, que va alliberar la gent de les feines més pesades, en va ser algunes.
Majó planteja que "cal veure de quin tipus són els llocs de treball que es creen i es destrueixen, on i quan ho fan". I és que, al capdavall, "l'activitat econòmica té com a objectiu final la utilitat de les persones".
Segons Pastor, entendre la robotització com un enemic del treballhumà "és una visió miop". Assegura que "la vida productiva de la gent s'allargarà molt, i no serà possible sense l'ajuda d'ordinadors i robots. Per tant, a la llarga segurament tindrà un efecte positiu".
Hi coincideix MarcSegura, que assenyala que les raons de l'automatització rauen a "fabricar coses que els humans no poden fer, per precisió o qualitat; o per garantir la seva seguretat i ergonomia; a més a més de la recerca de les eficiències". A més, segons el dirigent d'ABB Robòtica, aquest procés també ha permès al consumidor "accedir a productes de grans prestacions a preus assequibles".
La transició
El problema principal, però, és la transició i la gent que perd el seu lloc de treball pel camí. Pastor alerta que "hem de prendre consciència que el procéstècnic i la innovació no són unes forces cegues. Són coses motivades i pagades, per tant, es pot tenir en compte l'entorn". Adverteix d'aquesta manera que és possible evolucionar cap a una major automatització sense deixar de tenir en compte la gent que es queda pel camí.
Hi incideix Joan Majó que recorda "el paper del treballproductiu a la vida de les persones: ocupació, obtenció d'ingressos i inclusió social. Si hi ha gent que deixa de ser necessària, hem de veure com ho afrontem".
En aquest sentit, Majó planteja reflexionar al voltant "del treball no productiu, el treball social, i la redistribució del treball, així com la conveniència de la renda bàsica". Pastor se suma a "pensar en plantejaments alternatius. Hem de satisfer les necessitats de la gent i crear feina per tothom. El pitjor que hi pot haver és no treballar".
La robòtica, a gran velocitat
Hi ha molts factors diferents per tenir en compte l'avenç cada cop més ràpid de la robòtica. Marc Segura apunta "la globalització o el desenvolupament de tecnologia en altres camps que hi poden impactar". I és que els robots tenen accés a sensors molt més barats que abans, a grans quantitats de dades per prendre decisions, i a processos de desenvolupament d'intel·ligència artificial. "Són precondicions tecnològiques i de cost que abans no existien", assegura.
Segura té clar que la robotització a gran escala "començarà per força amb les feines de menys valorafegit, i el sistemaeducatiu ho ha de tenir en compte perquè les noves generacions puguin tenir feines de més valor afegit".
Per Segura "el servei industrial, robots capaços de reparar i revisar maquinària; la logística i distribució; i les aplicacions mèdiques i per assistir la gent gran" seran les grans àrees de creixement de la robòtica els propers anys. Té clar que "cada cop serà més familiar veure robots reparant coses, però quan més ens aproximem al B2C, els costos han de ser molt més petits. Per tant, el ritme no serà tan ràpid per entrar a les cases".
Finalment, el dirigent d'ABB Robòtica assegura que "un dels reptes és ajudar a crear segments realment nous". I afegeix que "els grans canvis no vindran dels actors de la robòtica industrial, sinó de nous actors sorgits de la convergència de tecnologies, com en el cas de Google, i sempre emmarcat en l'economia de mercat".