"Tancar una ronda de finançament és un èxit, però si es tanca amb un sistema alternatiu, encara ho és més. I ja són molts els projectes que es tanquen amb opcions alternatives a la banca". Són paraules del gerent de l'àrea de Finançament d'Acció, Oriol Sans, qui coneix de primera mà l'ampli ventall d'oportunitats que s'ha obert en els últims temps pels qui busquen recursos més enllà dels clàssics préstecs bancaris.
De fet, l'agència per a la competitivitat de l'empresa té detectades més de 140 opcions de finançament, entre les quals es troben instruments coneguts com els crèdits Enisa o les xarxes d'inversors privats, però també alternatives més noves com l'equity crowdfunding.
I aquestes fonts de finançament funcionen. Una de les rondes més sonades dels últims mesos del 2015 l'ha protagonitzat Mind the Byte. Aquesta start-up especialitzada en el disseny computacional de fàrmacs va obtenir el passat mes d'octubre una injecció de capital de 253.490 euros –més del doble del previst- amb una campanya de micromecenatge de Crowdcube. Ha comptat amb un total de 129 operacions, 110 inversors, un d'ells amb una aportació de 80.000 euros i una mitjana de 1.800 euros per inversió. Tot un còmput de dades que han portat aquesta ronda a ser la més gran aconseguida mai en el sector biotecnològic a l'Estat espanyol.
Però com tot, assolir un objectiu requereix esforç. Concretament, han sigut "43 dies de patir per no arribar a la xifra", revela el CEO, Alfons Nonell-Canals, a VIA Empresa, qui recorda que només dies abans de tancar, la quantitat acumulada només representava el 42% dels 100.000 euros que s'havien marcat. Amb aquesta experiència al currículum, Nonell-Canals ens ofereix alguns consells sobre com tancar una ronda d'equity crowdfunding.
Estar disposat a treballar molt
"L'operació s'ha de gestionar des de l'empresa i cal estar disposat a tenir una doble jornada", anuncia amb contundència. Això no s'ha d'entendre com una recomanació, sinó com un must que tot emprenedor ha d'estar disposat a assumir per donar aquest impuls a la companyia. "He vist projectes molt xulos que no s'han finançat perquè no s'hi ha treballat, no s'actualitzava la informació ni s'informava sobre la ronda", afegeix el fundador.
Però la dosi de paciència haurà de ser encara més elevada, perquè es tracta d'un procediment "molt llarg". La seqüència de passos de Mind the Byte comença al març, quan decideixen llançar-se a la piscina, al setembre engeguen la ronda i la tanquen finalment a l'octubre.
En qüestió de diners, Nonell-Canals recomana fer el pas amb una inversió prèvia i uns inversors de referència que ho avalin: "Són dos factors que ajuden a atraure més diners. Quan la gent arriba, veu que hi ha algú i que ja hi ha una aportació prèvia". Aleshores, és necessari ser transparent, donar el màxim d'informació possible als inversors potencials i estar disposat a respondre qualsevol pregunta sobre la situació financera, els objectius o el pla de negoci. "Optar pel crowdfunding implica estar disposat a donar dades", sentencia.
Madurar la idea abans d'embarcar-s'hi
"Ens encaixa l'equity crowdfunding? Estic disposat a assumir la transparència que cal? A què destinarem els diners? Quina plataforma és la més adequada?". Són només tres de les múltiples qüestions que cal fer-se abans d'optar per un tipus de finançament, d'escollir el mitjà i de, sobretot, tenir clar si és el moment idoni per anar a buscar aquesta ampliació de capital.
En el cas de Mind the Byte, totes tenien una resposta favorable: "El nostre projecte té uns avantatges socials, pel que el fet de comptar amb tothom i optar pel micromecenatge és bo. També sabíem que volíem dedicar-ho a la internacionalització". Sobre la tria de la plataforma, Nonell-Canals considera que el més important és escollir-ne una que ja tingui projectes, ja que això assegura que hi hagi "trànsit natural". "Si no n'hi ha, no funcionarà, perquè tu hauràs de treballar encara més per atraure visites", apunta. A més a més, s'han de tenir en compte els aspectes jurídics que envolten l'ús d'aquestes plataformes i les garanties legal que s'ha de donar als inversors.
Paràmetres econòmics i legals
Per al CEO, aquesta és la part més feixuga. Inclou tasques com calcular el valor de la companyia, posar una quantitat mínima per invertir –"a CrowdCube és de 50 euros"-, o assignar els drets de cada tipus de soci – "en el cas de Mind the Byte, A són els socis de ple dret; mentre que els B no tenen tant poder de decisió"-, pensar en el pacte de socis o estatuts, els mecanismes de sortida i la recompensa.
I un dels passos on cal tenir més paciència és el de rebre els diners. "Quan s'ha tancat la ronda, la plataforma va a un notari i és aquest qui després et passa els diners", detalla; i tot seguit assenyala que, entre d'altres, un dels motius pels quals triar CrowdCube va ser que treballen amb el bufet Roca Junyet, el que oferia "les màximes garanties".
Molta comunicació i màrqueting
Quedar-se curt és pecat, cal esprémer al màxim totes les opcions: notes de premsa, e-mails personalitzats, xarxes socials, esdeveniments... "I, especialment, fer-ho sempre agraint el suport", insisteix Nonell-Canals.
Per molt que es tracti d'una empresa coneguda o d'una plataforma amb un trànsit important d'usuaris, la comunicació i el màrqueting són els qui al final influencien el resultat. Es pot no tancar la ronda, assolir la xifra marcada o bé sobrepassar la quantitat de lluny, com li ha passat de Mind the Byte; el resultat final depèn de la feina feta.
Un dels moments de més amargor que el CEO recorda és veure la xifra de tancament a prop i no tenir ni el 50% dels diners. "És desesperant", reconeix amb duresa, "llavors vam decidir anar a un fòrum d'inversió per captar interessats, van aparèixer inversors clau i això ho va catapultar".
Tampoc es poden oblidar els amics, els familiars, la gent més propera... El que vindrien a ser els families, fools and friends. En aquest cas, però, posar-hi humor, com va Nonell-Canals, ajuda a pair el mal tràngol: "Qualsevol persona pot invertir, fins i tot un investigador amb un spin-off pot aportar 50 euros. Jo vaig animar la gent dient que si algú posava diners, el convidava a dinar. Només ho va fer un, i encara li dec l'àpat, però altres amics van ajudar fent difusió".
I si no funciona, què? Això és el que no s'havien plantejat i que, reconeix el CEO, haurien d'haver fet. Per això defensa que sempre s'ha de tenir una alternativa clara i viable per obtenir els recursos.