L'oci creatiu està de moda. Amb tanta tecnologia, on tot ens ho donen mastegat, hi ha una tendència creixent a l'afició per crear amb les pròpies mans. La 8a Fira Creativa va reunir al recinte firal de La Farga de l'Hospitalet de Llobregat uns 20.000 visitants que van recórrer amb entusiasme el centenar llarg d'expositors presents.
El patchwork i l'scrapbook són les estrelles d'aquesta tendència que cada cop compta amb més seguidors. Majoritàriament format per dones, els aficionats a aquestes tècniques destinen el seu temps lliure a cosir trossos de tela per crear composicions originals de roba; o retallen, enganxen i decoren amb paper per crear els seus propis àlbums de fotos. També aquí, però, en l'oci creatiu, hi ha qui ha vist l'oportunitat de negoci.
Châtelet du Memories: canviar la toga per l'scrapbook
Laia Celma és la jove propietària de Châtelet du Memories, una botiga d'scrapbook que va veure la llum fa vuit mesos al barri de la Sagrada Família de Barcelona. "Vaig estudiar Dret i estava cansada de la meva vida laboral lligada a l'advocacia", explica. Per això va decidir arriscar-se. "És evident que la situació actual també m'hi ha empès, però és molt més agraït dedicar-me a això que al Dret", assegura.
Després de superar el procés "llarg i feixuc de crear l'empresa", Celma afirma que "el mercat de l'scrapbook està en ple creixement, i arribarà ben aviat als nivells del patchwork". Explica convençuda que "en aquests moments la gent prefereix estalviar una mica i gastar en coses boniques". Precisament per tal d'atreure aquesta clientela, la Laia destaca que "tenim preus assequibles, amb productes que portem dels Estats Units. Hem ajustat el marge per tenir contenta la clientela, i sempre els fem regals que ens ajuden a fidelitzar i que ens portin nous clients".
Captar els clients és un dels principals cavalls de batalla en aquest món, que es mou molt pel boca-orella. Per això en aquest primer any de vida "hem decidit invertir tot el possible en fires. És una bona manera de donar-te a conèixer. Si un 25% de les persones que han agafat targetes vénen a la botiga, ja som feliços", explica Celma.
L'altre principal canal és Internet. "Facebook funciona molt bé, i el web des que hem entrat a Creativa també, perquè la gent s'ha apuntat als tallers. Internet ens permet acostar-nos molt als clients, fem tallers virtuals i cursos online. També hi fem moltes ofertes de productes", relata aquesta amant de l'scrap.
De fet, els tallers són una de les principals fonts de beneficis en aquest sector. "La gent s'interessa, vol aprendre tècniques i es va introduint", explica Laia Celma; que xifra en un 50% l'impacte dels tallers en la facturació. Desada la toga a l'armari, es mostra decidida a construir un sòlid castell fet de papers, tintes, tampons, washi tapes i, sobretot, memòries.
La Gallina Paperina: cosir trossets de vida
Després de tota una vida dedicada a l'àrea financera d'una empresa constructora i immobiliària, la crisi del sector va deixar Geli Diez a l'atur. Després de dos anys de no veure cap esperança per reenganxar-s'hi, va decidir que era el moment de "professionalitzar el meu hobby dels últims 15 anys: el patchwork".
Diez assegura que més enllà de les dificultats burocràtiques i de finançament, el procés per fer néixer La Gallina Paperina a Esplugues de Llobregat va resultar bastant senzill. "Era sòcia de l'Associació Espanyola de Patchwork, i en una de les seves revistes vaig veure que Patch Fil D'or arrencava aquesta línia de negocis i em vaig decidir", explica. "Vaig ser la seva primera botiga, i tot i que és pròpia, no un franquiciat, vaig tenir un gran suport per part seva", agraeix.
La Geli relata que ho viu "com alguna cosa més que un negoci. És el centre social on es reuneixen setmanalment unes 50 persones que han fet gran amistat". I és que els tallers de patchwork, i més recentment els de llanes, són el principal eix d'aquest negoci, reunint-hi el 80% de la facturació. La resta ve de la venda de teles i la merceria.
La propietària de La Gallina Paperina explica amb orgull com també ha apostat per "col·laboracions solidàries amb l'Associació Espanyola Contra el Càncer o el Banc dels Aliments. També és important per mi donar un vessant solidari al negoci".
Diez explica que de seguida es va posar a treballar en la difusió per Internet, especialment a Facebook; i amb la pàgina web. "La difusió per Internet és bàsica. El primer que vaig fer va ser entrar al directori del portal de Labores, que és un important punt de trobada pel patchwork".
Tot i que el patchwork encara compta amb una generació una mica més antiga que no utilitza el Facebook, Geli Diez assegura que cada cop s'hi van animant generacions més joves, per qui la difusió online és estratègica. "Dóna molta vida. Has d'anar penjant notícies, tutorials i novetats". Al capdavall, tal com repeteix sempre, "no només cosim trossets de tela, sinó que també unim trossets de vida".