14
de Maig
de
2013
Act.
04
d'Agost
de
2013
Benvolguts lectors de VIAempresa,
Som la Roser Solanes (@rosersolanes) i l'Oriol Sanleandro (@urisan9) i farem del món un lloc millor gràcies a la nostra empresa: MakeEatEasy. La nostra visió és convertir-nos en l'Ikea dels supermercats i, fer que la gent gaudeixi cuinant i menjant plats sans i deliciosos és la nostra raó de ser.
Amb tota seguretat, fa dos anys, no hauríem començat mai presentant-nos d'aquesta manera. Probablement us hauríem començat explicant que som d'Alguaire i Barcelona respectivament, enginyers de Telecomunicacions, amb experiència en multinacionals del sector tecnològic en els àmbits de la consultoria i la gestió. Inquiets, ambiciosos, idealistes i amb ganes de fer coses a la vida però... sense un rumb ni uns objectius clars.
Fa 24 mesos ens trobàvem en aquell punt vital on et comences a qüestionar tot el que has fet fins al moment i penses en què vols fer a partir d'ara. Ets prou gran com per començar-te a preocupar, però prou jove per canviar el teu rumb. En el nostre cas, veiem clar que necessitàvem un canvi però en aquells moments no teníem ni idea del com, del quan, de l'on, ni del què.
Marxar a l'estranger
Sabíem que volíem evolucionar, créixer, millorar el nostre anglès, aprendre de l'experiència de viure en un altre país, conèixer una altra cultura i fer alguna cosa que realment ens omplís. També teníem clar el que no volíem. No volíem estar en una feina on només estàvem "bé", treballar en un sector que no ens omplia en absolut, aixecar-nos cada dia pensant: "quin pal!", estàvem cansats de parlar molt i no fer res, cansats de conformar-nos amb el que teníem i sobretot, el que menys volíem era que arribés un dia on miréssim enrere i ens diguéssim a nosaltres mateixos: "Per què no ens vam atrevir més!?"
Ens aterrava la idea de viure amb l'espina clavada i vam posar fil a l'agulla. Vam deixar una feina estable, la nostra família, millors amics, la nostra estimada Catalunya, cotxe, moto, en definitiva, una vida còmoda. Com diríem en l'argot del pòquer vam fer un "All in" en tota regla, per anar a buscar un canvi. Estàvem decidits i ja teníem un destí.
Era Singapur. Un país petit però ple d'oportunitats i en constant evolució en vell mig del sud-est asiàtic. Estàvem a punt d'agafar el bitllet "one way" quan, coses de la vida, el destí ens va portar a tenir una xerrada amb el granXavier Verdaguer, l'emprenedor de referència. Amb la il·lusió, passió, entusiasme i alegria que transmet per tots els seus porus només van caldre un cafè i 10 minuts perquè agaféssim un bitllet cap a San Francisco.
Canvi de rumb
Així que dit i fet, marxem cap a Califòrnia! Però... "Compte! Que anem als Estats Units i allà no s'hi pot estar més de 3 mesos si no tens un visat!". Quan tens ganes i il·lusió tots els problemes es fan petits. En aquells moments, la nostra millor opció (tant econòmica com per temps de visat) va ser treure'ns un visat d'estudiant (F1) i apuntar-nos a una acadèmia d'anglès.
La idea era compaginar l'acadèmia amb la cerca de feina i la immersió en aquest ecosistema tant dinàmic d'emprenedors i empreses que es mou entorn a la figura del Silicon Valley. Els primers mesos, encara sense les coses massa clares, vam començar a buscar feina totalment seduïts per les empreses i salaris que hi han per aquí.
Quin telecos li faria un lleig a Apple, Google, Facebook, Twitter, HP, Cisco...? Però en aquesta etapa vam aprendre dues coses molt importants: Als Estats Units cal anar al gra i no deixes de ser un immigrant.
Segueix cada setmana l'aventura de la Roser i l'Oriol als EUA. Rep l'alerta
Som la Roser Solanes (@rosersolanes) i l'Oriol Sanleandro (@urisan9) i farem del món un lloc millor gràcies a la nostra empresa: MakeEatEasy. La nostra visió és convertir-nos en l'Ikea dels supermercats i, fer que la gent gaudeixi cuinant i menjant plats sans i deliciosos és la nostra raó de ser.
Amb tota seguretat, fa dos anys, no hauríem començat mai presentant-nos d'aquesta manera. Probablement us hauríem començat explicant que som d'Alguaire i Barcelona respectivament, enginyers de Telecomunicacions, amb experiència en multinacionals del sector tecnològic en els àmbits de la consultoria i la gestió. Inquiets, ambiciosos, idealistes i amb ganes de fer coses a la vida però... sense un rumb ni uns objectius clars.
Fa 24 mesos ens trobàvem en aquell punt vital on et comences a qüestionar tot el que has fet fins al moment i penses en què vols fer a partir d'ara. Ets prou gran com per començar-te a preocupar, però prou jove per canviar el teu rumb. En el nostre cas, veiem clar que necessitàvem un canvi però en aquells moments no teníem ni idea del com, del quan, de l'on, ni del què.
Marxar a l'estranger
Sabíem que volíem evolucionar, créixer, millorar el nostre anglès, aprendre de l'experiència de viure en un altre país, conèixer una altra cultura i fer alguna cosa que realment ens omplís. També teníem clar el que no volíem. No volíem estar en una feina on només estàvem "bé", treballar en un sector que no ens omplia en absolut, aixecar-nos cada dia pensant: "quin pal!", estàvem cansats de parlar molt i no fer res, cansats de conformar-nos amb el que teníem i sobretot, el que menys volíem era que arribés un dia on miréssim enrere i ens diguéssim a nosaltres mateixos: "Per què no ens vam atrevir més!?"
Ens aterrava la idea de viure amb l'espina clavada i vam posar fil a l'agulla. Vam deixar una feina estable, la nostra família, millors amics, la nostra estimada Catalunya, cotxe, moto, en definitiva, una vida còmoda. Com diríem en l'argot del pòquer vam fer un "All in" en tota regla, per anar a buscar un canvi. Estàvem decidits i ja teníem un destí.
Era Singapur. Un país petit però ple d'oportunitats i en constant evolució en vell mig del sud-est asiàtic. Estàvem a punt d'agafar el bitllet "one way" quan, coses de la vida, el destí ens va portar a tenir una xerrada amb el granXavier Verdaguer, l'emprenedor de referència. Amb la il·lusió, passió, entusiasme i alegria que transmet per tots els seus porus només van caldre un cafè i 10 minuts perquè agaféssim un bitllet cap a San Francisco.
Canvi de rumb
Així que dit i fet, marxem cap a Califòrnia! Però... "Compte! Que anem als Estats Units i allà no s'hi pot estar més de 3 mesos si no tens un visat!". Quan tens ganes i il·lusió tots els problemes es fan petits. En aquells moments, la nostra millor opció (tant econòmica com per temps de visat) va ser treure'ns un visat d'estudiant (F1) i apuntar-nos a una acadèmia d'anglès.
La idea era compaginar l'acadèmia amb la cerca de feina i la immersió en aquest ecosistema tant dinàmic d'emprenedors i empreses que es mou entorn a la figura del Silicon Valley. Els primers mesos, encara sense les coses massa clares, vam començar a buscar feina totalment seduïts per les empreses i salaris que hi han per aquí.
Quin telecos li faria un lleig a Apple, Google, Facebook, Twitter, HP, Cisco...? Però en aquesta etapa vam aprendre dues coses molt importants: Als Estats Units cal anar al gra i no deixes de ser un immigrant.
Segueix cada setmana l'aventura de la Roser i l'Oriol als EUA. Rep l'alerta