El negoci del 'carsharing'

La start-up europea BlaBlaCar i la catalana Fesedit, plataformes on-line de consum col·laboratiu que triomfen a la xarxa

Els usuaris contacten via Internet
Els usuaris contacten via Internet
Neus Navarro
15 de Gener de 2014
Cinc milions d'usuaris a Europa. 1,5 milions de descàrregues d'apps per a mòbils. Conductors que viatgen per treball o per oci un o dos cops a la setmana per estalviar compartint el trajecte amb altres usuaris. Connecten per Internet. És senzill, fàcil i dinàmic.

La start-upBlaBlaCar s'ha convertit en la primera plataforma de carsharing europea amb més un milió de viatgers mensuals. Els trajectes estrella són entre Barcelona i València i Madrid. A França, la destinació més habitual és Montpelier. "A dia d'avui hi ha vora 3.500 viatges publicats amb origen o destinació Barcelona per a les properes setmanes", explica Vicent Rosso (@vincentjj), country manager per a Espanya i Portugal.

Per als impulsors d'aquesta start-up, la plataforma és un exemple de comerç electrònic: aquí s'intercanvien viatges en cotxe que s'anuncien on-line seguint el model peer-to-peer. "El consum col·laboratiu està cada vegada més en voga a causa del canvi de mentalitat de la població sobre els hàbits de consum", afirmen des de BlaBlaCar.

Nova via de finançament
A Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol funciona des de gener de 2010, quan Rosso va exportar de França aquesta start-up amb la idea de desenvolupar la plataforma 2.0 per compartir cotxe. I com es finança? De moment, a través dels fons d'inversió ISAI, Cabiedes &Partners i Accel Partners que han invertit 10 milions de dòlars. També per acords econòmics amb empreses, institucions, esdeveniments, festivals i altres organitzacions. 

Amb tot, a França està provant-se un pilot de reserva on-line perquè els usuaris organitzin els viatges de forma anticipada que està permetent tenir una altra via de finançament. "En aquests moments estem valorant la possibilitat de, al llarg de 2014, instaurar aquest sistema de reserves per afavorir el contacte entre els usuaris. Aquí el contacte entre usuaris no té cost. Però a França, els usuaris poden organitzar els viatges de forma anticipada mitjançant un sistema de reserves que està permetent tenir una altra via de finançament i donar major confiança als usuaris que van a realitzar un trajecte", explica Rosso.

El cas català
La versió catalana d'aquest tipus de carsharing és Fesedit, plataforma que també aplica la geolocalització, sorgida per solucionar el problema de mobilitat i aparcament al campus de la Universitat de Girona (UdG). Amb 211.690 viatges registrats durant desembre de 2013, l'any anterior havia multiplicat per 20 el número d'usuaris seguint una estratègia d'acord a casos provats de negoci a EUA com són les plataformes Zimride, NuRide i Avego. El seu públic objectiu és "qualsevol centre de treball o estudis on hi hagin molts desplaçaments d'anada i tornada", tal com explica Miquel Montaner, director de la plataforma. 


Montaner assegura que és la iniciativa d'empreses situades a polígons industrials i a les universitats la que està impulsant l'ús de Fesedit, que ja compta amb 1.755 usuaris. Durant els últims dos anys han creat comunitats on-line per a treballadors de la Generalitat a la ciutat de Girona i de la Universitat Rovira i Virgili

Aquesta nova eina surt arran el treball d'Easy Innova, start-up i spin off de la UdG que s'ha especialitzat en R D en el camp de la informàtica industrial i els sistemes intel·ligents. És des d'aquesta empresa tecnològica que els seus creadors estan recaptant el finançament necessari per desenvolupar Fesedit. "La plataforma ens està ajudant a aconseguir altres projectes amb els que la financem, com un finançament europeu en que estem treballant i que permetrà que Fesedit estigui totalment integrada al cotxe. Permetrà informar-te d'on i quan hi ha usuaris per viatjar amb tu", explica Montaner.

Guardonada amb el primer premi Apps4bcn 2012, l'app funciona al sistema Android i en l'actualitat l'empresa desenvolupa la versió per iOS, tot i que encara no disposen d'una deadline definida. És aquest un dels seus reptes per al 2014, a més de fer créixer el negoci sota un model que, preveuen, es basarà en la publicitat "quan la comunitat sigui suficientment atractiva per les empreses que s'hi vulguin publicitar", afirma Montaner.