02
de Juliol
de
2015
Un accident vascular cerebral o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura, vessament cerebral o ictuscerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral. Aquesta afectació ve produïda per la manca d'irrigació sanguínia d'una part del cervell i la conseqüent pèrdua d'algunes capacitats físiques.
A nivell mundial aquesta malaltia ha arribat a afectar uns 60 milions de persones i la seva rehabilitació és, moltes vegades, llarga i costosa. Eodyne, una spin-off de la Universitat Pompeu Fabra ha desenvolupat un videojoc per tractar de rehabilitar-ne els afectats.
Un videojoc per tornar a fer servir els braços
Eodyne va sortir a partir d'una investigació de la Universitat Pompeu Fabra d'un grup d'investigació anomenat SPECS (Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems), dins del projecte Centre de Sistemes Autònoms i Neuro-Robòtica de la UPF, que es dedica a investigar com funciona el cervell. Paul Verschure, coordinador del centre, va apostar per desenvolupar una aplicació clínica enfocada a l'ictus.
A part de paràlisi d'una part del cos, en un afectat per ictus poden aparèixer problemes en la percepció de l'espai que poden originar caigudes al menystenir, l'afectat, la distància que separa dos punts, o bé poden fer que el pacient sigui incapaç de dur o de conduir les seves mans per tal d'agafar un objecte. Una altra conseqüència de l'ictus hemisfèric de qualsevol banda del cervell és el desconeixement o el no reconeixement de les seqüeles i la negligència esquerra o dreta, és a dir, el fet d'ignorar els objectes i persones que es situen a un dels costats del malalt.
La investigació es va centrar en les persones que perden mobilitat als braços i per entendre quins són els mecanismes que ho originen i com rehabilitar-ho.
En molts casos, els danys causats al cervell per un ictus no poden ser reparats, però existeix la possibilitat algunes parts del cervell que no han estat afectades aprenguin a dur a terme les funcions o assumeixin les funcions que originalment corresponien al teixit neuronal afectat.
Realitat virtual amb base neurocientífica
En aquesta investigació es cercava una manera nova de fer la rehabilitació. Aquí és on entra en joc Pedro Omedas, enginyer informàtic i màster en creació de videojocs per la Universitat Politècnica de Catalunya. Omedas també és CTO d'Eodyne. Combinant principis de neurociència amb la realitat virtual es va crear un videojoc, el Rehabilitation Game System (RGS).
Mitjançant un sensor que capta els moviments del pacient es mapegen en un entorn de realitat virtual en què la persona veu els seus braços i moviments reproduïts a la pantalla. La plataforma planteja uns exercicis amb diferents nivells de dificultat i s'acompanya al pacient en el procés de rehabilitació. "Es va estimulant i posant uns objectius a l'afectat per l'ictus i mantenint-lo en un cicle d'evolució positiva per arribar, o al menys intentar, recuperar una mobilitat total", explica Omedas i subratlla, però, que darrere d'aquestes activitats aparentment simples hi ha una plataforma que integra diverses tecnologies amb una base neurocientífica molt important".
El videojoc va estar en desenvolupament durant cinc anys a la universitat. Durant aquest temps es va col·laborar amb l'Hospital del Mar, el Vall d'Hebrón i el Joan XXIII de Tarragona per tal de fer una validació clínica del sistema. Després de tractar amb èxit a més de 400 pacients en diferents fases de recuperació després d'un accident cerebrovascular i la publicació dels resultats en les principals revistes científiques i conferències, RGS "està llest per ser utilitzat", diu Omedas. "Un cop provat que teníem una tecnologia que realment es podria fer servir com a tractament per a la rehabilitació calia crear una empresa", diu l'enginyer.
A punt de saltar al mercat
El novembre del 2014 va néixer Eodyne amb l'ajuda de Barcelona Activa per monetitzar RGS. En aquests moments es troba en un procés de certificació per part de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, un requeriment previ a l'inici de la comercialització del sistema. Paral·lelament estan buscant clients interessats en aquest sistema i mantenen contactes amb institucions i clíniques del Regne Unit, Suècia i Itàlia per saltar al mercat internacional.
A nivell mundial aquesta malaltia ha arribat a afectar uns 60 milions de persones i la seva rehabilitació és, moltes vegades, llarga i costosa. Eodyne, una spin-off de la Universitat Pompeu Fabra ha desenvolupat un videojoc per tractar de rehabilitar-ne els afectats.
Un videojoc per tornar a fer servir els braços
Eodyne va sortir a partir d'una investigació de la Universitat Pompeu Fabra d'un grup d'investigació anomenat SPECS (Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems), dins del projecte Centre de Sistemes Autònoms i Neuro-Robòtica de la UPF, que es dedica a investigar com funciona el cervell. Paul Verschure, coordinador del centre, va apostar per desenvolupar una aplicació clínica enfocada a l'ictus.
A part de paràlisi d'una part del cos, en un afectat per ictus poden aparèixer problemes en la percepció de l'espai que poden originar caigudes al menystenir, l'afectat, la distància que separa dos punts, o bé poden fer que el pacient sigui incapaç de dur o de conduir les seves mans per tal d'agafar un objecte. Una altra conseqüència de l'ictus hemisfèric de qualsevol banda del cervell és el desconeixement o el no reconeixement de les seqüeles i la negligència esquerra o dreta, és a dir, el fet d'ignorar els objectes i persones que es situen a un dels costats del malalt.
La investigació es va centrar en les persones que perden mobilitat als braços i per entendre quins són els mecanismes que ho originen i com rehabilitar-ho.
En molts casos, els danys causats al cervell per un ictus no poden ser reparats, però existeix la possibilitat algunes parts del cervell que no han estat afectades aprenguin a dur a terme les funcions o assumeixin les funcions que originalment corresponien al teixit neuronal afectat.
Realitat virtual amb base neurocientífica
En aquesta investigació es cercava una manera nova de fer la rehabilitació. Aquí és on entra en joc Pedro Omedas, enginyer informàtic i màster en creació de videojocs per la Universitat Politècnica de Catalunya. Omedas també és CTO d'Eodyne. Combinant principis de neurociència amb la realitat virtual es va crear un videojoc, el Rehabilitation Game System (RGS).
Mitjançant un sensor que capta els moviments del pacient es mapegen en un entorn de realitat virtual en què la persona veu els seus braços i moviments reproduïts a la pantalla. La plataforma planteja uns exercicis amb diferents nivells de dificultat i s'acompanya al pacient en el procés de rehabilitació. "Es va estimulant i posant uns objectius a l'afectat per l'ictus i mantenint-lo en un cicle d'evolució positiva per arribar, o al menys intentar, recuperar una mobilitat total", explica Omedas i subratlla, però, que darrere d'aquestes activitats aparentment simples hi ha una plataforma que integra diverses tecnologies amb una base neurocientífica molt important".
El videojoc va estar en desenvolupament durant cinc anys a la universitat. Durant aquest temps es va col·laborar amb l'Hospital del Mar, el Vall d'Hebrón i el Joan XXIII de Tarragona per tal de fer una validació clínica del sistema. Després de tractar amb èxit a més de 400 pacients en diferents fases de recuperació després d'un accident cerebrovascular i la publicació dels resultats en les principals revistes científiques i conferències, RGS "està llest per ser utilitzat", diu Omedas. "Un cop provat que teníem una tecnologia que realment es podria fer servir com a tractament per a la rehabilitació calia crear una empresa", diu l'enginyer.
A punt de saltar al mercat
El novembre del 2014 va néixer Eodyne amb l'ajuda de Barcelona Activa per monetitzar RGS. En aquests moments es troba en un procés de certificació per part de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, un requeriment previ a l'inici de la comercialització del sistema. Paral·lelament estan buscant clients interessats en aquest sistema i mantenen contactes amb institucions i clíniques del Regne Unit, Suècia i Itàlia per saltar al mercat internacional.