05
de Gener
de
2015
Act.
20
de Febrer
de
2015
La crisi ha estat la millor escola de negocis per alguns emprenedors. És el cas de Carlos Mallol i Óscar Santos, fundadors de l'escola de pilots privats DreamAir de Barcelona. Mallol i Santos es van conèixer treballant a SpeedFly, una de les nombroses escoles de vol que van haver de tancar les seves portes per problemes financers durant la crisi, i l'any 2009 van decidir muntar el seu propi centre d'instrucció de vol, tenint en compte els errors comesos al sector. "El problema principal d'aquestes escoles és que els costos d'explotació són molt alts, i moltes van finançar la seva expansió – comprant més avions, per exemple – a costa dels pagaments per avançat que feien els alumnes. Era un negoci piramidal, on els alumnes de sota financen els de dalt, però quan passes de 100 noves matrícules a 40 en un any, el model és insostenible", explica Mallol, enginyer mecànic i titulat en pilot comercial a l'escola TADAIR, a Sabadell.
En un inici, la intenció dels socis era crear una escola d'hostesses de vol, però els problemes burocràtics i l'oportunitat inesperada de comprar una avioneta de segona mà d'una de les escoles que havia fet fallida (TopFly) els vas fer canviar d'idea. "L'avió ens va costar uns 20.000 euros i estava en bones condicions. Un de nou pot costar uns 240.000 euros", recorda Mallol, aficionat a volar des de jove. Dream Air va arrencar oferint cursos reduïts de pilot privat, que costen entorn dels 7.500 euros, i tenen una durada de 9 a 12 mesos. La premissa bàsica era "no acceptar pagaments per avançat i anar reinvertint tot el que guanyem", diu Mallol. "Volíem ser una escola petita, que ens permetés a nosaltres seguir volant", reconeix l'empresari, que fins fa poc mantenia la seva feina fixa d'enginyer en una altra empresa.
El salt endavant
El setembre de 2014, però DreamAir va fer un salt en el negoci en convertir-se en un dels primers centres de tota Espanya en oferir el títol de pilotatge de drones (Vehicle Aeri no Tripulat, o UAV). "Ens va començar a arribar alumnes de tot arreu, Canàries, Astúries, Madrid...", recorda Mallol. La idea se'ls hi havia ocorregut al juliol, quan va entrar en vigor una normativa que obligava als pilots de drones a tenir una titulació específica. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), l'organisme que supervisa tota l'aviació espanyola, va dictaminar que només els centres amb classificació ATO (Organització Autoritzada d'Entrenament), com el cas de DreamAir, podrien impartir aquests cursos. "De fet, va ser un antic company de vol que necessitava treure's el títol qui em va trucar per proposar que féssim aquest curs", recorda Mallol. Durant els mesos d'estiu, ell i Santos van organitzar el pla d'estudis i van llençar el primer curs intensiu de pilotatge de drones. La resposta va ser tan gran, que han hagut de canviar de local per adaptar-se a la creixent demanda, que té perfils professionals molt diferents.
Oportunitats laborals
"No t'imagines a quants llocs de treball es fan servir drones", explica Mallol, a les noves oficines de DreamAir a prop d'Arc de Triomf, a Barcelona. La majoria dels alumnes provenen del sector de la publicitat i cinema, que utilitzen els drones per filmacions aèries, però també s'usen en agricultura, per l'aixecament de plànols, topografia o "fins i tot hi ha una empresa que els utilitza per tirar les cendres dels difunts", explica l'empresari, envoltat d'exàmens per corregir.
A l'aula del costat, una quinzena d'alumnes del curs de drone escolten atents les explicacions d'un instructor teòric. Les pràctiques de drone es fan en un camp de vol de radiocontrol (RC) que hi ha als afores de Sabadell. Allà els alumnes fan volar diferents models d'aquestes plataformes multi-hèlix, semblants un avió teledirigit, que permeten dur càmeres a sobre gràcies a la seva estabilitat. Els curos de pilotatge de drone costen de 750 a 1370 euros per persona, segons l'experiència de l'alumne, i inclouen entre 4 i 20 hores de pràctica. "La majoria es porten els seus propis drones", explica Mallol.
Quatre mesos després del primer curs, DreamAir ja ha arribat a la vuitena promoció i els socis esperen que el nombre d'alumnes es mantingui, tot i que "sóm conscients de què hi ha un boom", admet Mallol. El passat 6 i 7 de desembre va tenir lloc a Collsuspina (Osona) la sisena edició de les conferències Lleida Drone, l'associació de professionals de la tecnologia drone creada el 2011 pel programador lleidatà Andreu Ibáñez. L'esdeveniment, únic a tot l'estat espanyol, va reunir a un centenar de professionals i aficionats a aquesta tecnologia a les instal·lacions del centre tecnològic CATUAV, empresa puntera en aquest sector, on van poder fer volar els seus drones i assistir a conferències i xerrades sobre els principals avenços en aquesta tecnologia.
Un dels punts principals de debat de les Lleida Drone va ser la legislació. El sector està pendent que al febrer s'aprovi una nova llei de drones al territori espanyol. De moment, la llei actual – de caràcter temporal - prohibeix l'ús de drones en l'espai aeri de les zones urbanes per garantir la seguretat del vianant, però sí que ho permet en espais interiors. Els drones, per exemple, s'han utilitzat per filmacions d'esdeveniments dins del Palau Sant Jordi o per explorar els motius de l'incendi a la fàbrica Campofrío a Burgos, que es va cremar el mes passat.
L'aviació, una afició cara i estigmatitzada
Malgrat la popularitat creixent dels drones, Mallol admet que una escola d'aviació és un negoci difícil i lamenta que al nostre país l'afició per l'aviació esportiva sigui tan baixa respecte a altres països. "A Espanya tenim un 10% dels pilots privats que hi ha França, i un 7% dels que hi ha a Alemanya", diu l'empresari. No només es tracta d'una afició estereotipada de cara i elitista, sinó que "ni es fomenta ni es motiva", afegeix Mallol. Per altra banda, escoles com DreamAir poden servir de "pont" per accedir a la formació de pilot comercial, una titulació amb preus prohibitius per molts joves. "Jo mateix vaig haver d'esperar a estar treballant per poder pagar-me els estudis de pilot", diu Mallol.
La legislació no ajuda massa. L'Abril de 2013 va entrar en vigor una normativa europea amb més exigències sobre les condicions de les infraestructures i els continguts de formació didàctica que han de complir els centres d'instrucció de vol, encarint encara més els costos d'explotació del negoci.
Aprendre de TopFly
"Però nosaltres hem après molt del passat", insisteix Mallol, referint-se a escoles que han fet fallida en els darrers anys, com Speedfly o TopFly, el cas més estrepitós. Un dels problemes més greus de TopFly va començar el 2006, quan el centre va signar un acord amb les autoritats xineses per oferir un curos de formació de pilot a un grup de prop de 300 alumnes xinesos, a uns preus molts competitius. L'increment desmesurat d'alumnes va suposar una gran despesa en costos fixos per l'escola, que fins i tot va instal.lar aules a l'aeroport de Huesca-Pirineos per poder acollir els estudiants. "Més endavant es van trobar que més d'un 30% dels alumnes en tornar a la Xina no estava capacitat per pilotar, tot i haver aprovat el curs", recorda Mallol, que en aquella època era instructor de Speedfly. "Veiem com els xinesos feien els exàmens i al·lucinàvem: s'havien après de memòria les preguntes dels exàmens tipus test, però no entenien els conceptes!".
En un inici, la intenció dels socis era crear una escola d'hostesses de vol, però els problemes burocràtics i l'oportunitat inesperada de comprar una avioneta de segona mà d'una de les escoles que havia fet fallida (TopFly) els vas fer canviar d'idea. "L'avió ens va costar uns 20.000 euros i estava en bones condicions. Un de nou pot costar uns 240.000 euros", recorda Mallol, aficionat a volar des de jove. Dream Air va arrencar oferint cursos reduïts de pilot privat, que costen entorn dels 7.500 euros, i tenen una durada de 9 a 12 mesos. La premissa bàsica era "no acceptar pagaments per avançat i anar reinvertint tot el que guanyem", diu Mallol. "Volíem ser una escola petita, que ens permetés a nosaltres seguir volant", reconeix l'empresari, que fins fa poc mantenia la seva feina fixa d'enginyer en una altra empresa.
El salt endavant
El setembre de 2014, però DreamAir va fer un salt en el negoci en convertir-se en un dels primers centres de tota Espanya en oferir el títol de pilotatge de drones (Vehicle Aeri no Tripulat, o UAV). "Ens va començar a arribar alumnes de tot arreu, Canàries, Astúries, Madrid...", recorda Mallol. La idea se'ls hi havia ocorregut al juliol, quan va entrar en vigor una normativa que obligava als pilots de drones a tenir una titulació específica. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), l'organisme que supervisa tota l'aviació espanyola, va dictaminar que només els centres amb classificació ATO (Organització Autoritzada d'Entrenament), com el cas de DreamAir, podrien impartir aquests cursos. "De fet, va ser un antic company de vol que necessitava treure's el títol qui em va trucar per proposar que féssim aquest curs", recorda Mallol. Durant els mesos d'estiu, ell i Santos van organitzar el pla d'estudis i van llençar el primer curs intensiu de pilotatge de drones. La resposta va ser tan gran, que han hagut de canviar de local per adaptar-se a la creixent demanda, que té perfils professionals molt diferents.
Oportunitats laborals
"No t'imagines a quants llocs de treball es fan servir drones", explica Mallol, a les noves oficines de DreamAir a prop d'Arc de Triomf, a Barcelona. La majoria dels alumnes provenen del sector de la publicitat i cinema, que utilitzen els drones per filmacions aèries, però també s'usen en agricultura, per l'aixecament de plànols, topografia o "fins i tot hi ha una empresa que els utilitza per tirar les cendres dels difunts", explica l'empresari, envoltat d'exàmens per corregir.
A l'aula del costat, una quinzena d'alumnes del curs de drone escolten atents les explicacions d'un instructor teòric. Les pràctiques de drone es fan en un camp de vol de radiocontrol (RC) que hi ha als afores de Sabadell. Allà els alumnes fan volar diferents models d'aquestes plataformes multi-hèlix, semblants un avió teledirigit, que permeten dur càmeres a sobre gràcies a la seva estabilitat. Els curos de pilotatge de drone costen de 750 a 1370 euros per persona, segons l'experiència de l'alumne, i inclouen entre 4 i 20 hores de pràctica. "La majoria es porten els seus propis drones", explica Mallol.
Quatre mesos després del primer curs, DreamAir ja ha arribat a la vuitena promoció i els socis esperen que el nombre d'alumnes es mantingui, tot i que "sóm conscients de què hi ha un boom", admet Mallol. El passat 6 i 7 de desembre va tenir lloc a Collsuspina (Osona) la sisena edició de les conferències Lleida Drone, l'associació de professionals de la tecnologia drone creada el 2011 pel programador lleidatà Andreu Ibáñez. L'esdeveniment, únic a tot l'estat espanyol, va reunir a un centenar de professionals i aficionats a aquesta tecnologia a les instal·lacions del centre tecnològic CATUAV, empresa puntera en aquest sector, on van poder fer volar els seus drones i assistir a conferències i xerrades sobre els principals avenços en aquesta tecnologia.
Un dels punts principals de debat de les Lleida Drone va ser la legislació. El sector està pendent que al febrer s'aprovi una nova llei de drones al territori espanyol. De moment, la llei actual – de caràcter temporal - prohibeix l'ús de drones en l'espai aeri de les zones urbanes per garantir la seguretat del vianant, però sí que ho permet en espais interiors. Els drones, per exemple, s'han utilitzat per filmacions d'esdeveniments dins del Palau Sant Jordi o per explorar els motius de l'incendi a la fàbrica Campofrío a Burgos, que es va cremar el mes passat.
L'aviació, una afició cara i estigmatitzada
Malgrat la popularitat creixent dels drones, Mallol admet que una escola d'aviació és un negoci difícil i lamenta que al nostre país l'afició per l'aviació esportiva sigui tan baixa respecte a altres països. "A Espanya tenim un 10% dels pilots privats que hi ha França, i un 7% dels que hi ha a Alemanya", diu l'empresari. No només es tracta d'una afició estereotipada de cara i elitista, sinó que "ni es fomenta ni es motiva", afegeix Mallol. Per altra banda, escoles com DreamAir poden servir de "pont" per accedir a la formació de pilot comercial, una titulació amb preus prohibitius per molts joves. "Jo mateix vaig haver d'esperar a estar treballant per poder pagar-me els estudis de pilot", diu Mallol.
La legislació no ajuda massa. L'Abril de 2013 va entrar en vigor una normativa europea amb més exigències sobre les condicions de les infraestructures i els continguts de formació didàctica que han de complir els centres d'instrucció de vol, encarint encara més els costos d'explotació del negoci.
Aprendre de TopFly
"Però nosaltres hem après molt del passat", insisteix Mallol, referint-se a escoles que han fet fallida en els darrers anys, com Speedfly o TopFly, el cas més estrepitós. Un dels problemes més greus de TopFly va començar el 2006, quan el centre va signar un acord amb les autoritats xineses per oferir un curos de formació de pilot a un grup de prop de 300 alumnes xinesos, a uns preus molts competitius. L'increment desmesurat d'alumnes va suposar una gran despesa en costos fixos per l'escola, que fins i tot va instal.lar aules a l'aeroport de Huesca-Pirineos per poder acollir els estudiants. "Més endavant es van trobar que més d'un 30% dels alumnes en tornar a la Xina no estava capacitat per pilotar, tot i haver aprovat el curs", recorda Mallol, que en aquella època era instructor de Speedfly. "Veiem com els xinesos feien els exàmens i al·lucinàvem: s'havien après de memòria les preguntes dels exàmens tipus test, però no entenien els conceptes!".