20
de Maig
de
2014
Act.
20
de Maig
de
2014
Sentir a parlar de start-ups, incubadores, business angels, venture capital i programes per a joves emprenedors és molt comú sobretot si treballes en el sector tecnològic o estàs vinculat al món empresarial. En un moment en el que els emprenedors s'han convertit en els nous herois nacionals i que els agents del sector busquen les claus per crear l'ecosistema que doni la volta a l'economia, VIAempresa desmitifica i reafirma algunes de les variables de l'emprenedoria.
La psicologia del fracàs
La taxa de fracàs de les start-up continua sent altíssima. Segons la directora del Centre d'Emprenedoria de la Universitat de Califòrnia-San Francisco (UCSF), StephanieMarrus, "prop del 90% dels casos de start-up fracassen, no perquè la tecnologia no sigui bona, sinó perquè l'empresa no té clients".
Aquest percentatge varia segons l'ecosistema en el qual es troben les start-ups. "La taxa de mortalitat de les companyies és menor als Estats Units que a Espanya", afirma el col·laborador científic del Departament d'Iniciativa Emprenedora de l'IESE, MathieuCarenzo.
Des d'una òptica més constructiva, "que una companyia no sobrevisqui més de tres anys, no vol dir que aquell emprenedor no en pugui muntar una altra; el fracàs s'ha d'integrar en el procés", afegeix Carenzo que recorda que "a Espanya encara hi ha un estigma" mentre que en altres països, el fracàs adquireix un valorpositiu en forma d'experiència i aprenentatge.
Crear una empresa és possible, llocs de treball és difícil
Una de les variables perquè una empresa tingui èxit és l'ecosistema en el que es troba. Segons el col·laborador de l'escola de negocis, "crear una empresa és possible; hi ha ajudes públiques, un ecosistema de business angels i inversors privats… Ara bé, no hi ha finançament pel creixement".
Carenzo adverteix que l'ecosistema per finançar el creixement a Espanya és relativament dèbil: "El major moment de creació de llocs de treball és entre els tres i els vuit anys de vida d'una empresa i, per a que una empresa arribi a aquesta edat es necessita finançament". L'expert també recorda que és una competició global i si altres companyies d'altres països tenen "la gasolina del finançament", aniran més ràpid.
En aquest sentit, Carenzo especifica que "la inversió en start-ups no és límita a un número limitat d'agents amb molts diners, sinó que en les societats més emprenedores com Israel o Estats Units, molta gent participa d'una manera o d'una altra del moviment start-up".
Una cultura que no celebra l'èxit
No hi ha emprenedors d'èxit a Europa? Sí, però no són visibles. Tots els experts coincideixen en dir que "necessitem models". Softonic, Privalia o eDreams són tres casos d'empreses amb seu a Barcelona que han creat milers de llocs de treball amb valor afegit. "Fa 10 anys aquestes companyies ni existien!", recorda Carenzo.
Eliminar les connotacionsnegatives de la paraula empresari és necessari per no fer disminuir les aspiracions dels joves, en un país on la taxa d'atur juvenil es del 53,2%, la segona més alta de la Unió Europea, només per darrere de Grècia. "Aquestes són les companyies que creixen, les que poden generar més valor cap a la societat, més beneficis i, en definitiva, més ocupació", sentència l'expert.
Del 'Business plan' al 'Lean LaunchPad'
"Fail fast, succed faster". És el lema de Stephanie Marrus per explicar la importància de la teoria Lean LaunchPad. "Aquesta pràctica molt estesa als païsosanglosaxons t'ajuda a veure si el que estàs fent és una bona idea". És a dir, t'ajuda a reduir el risc. Segons Marrus, després d'haver identificat el problema i la solució, cal provar-la amb els usuaris o futurs clients per validar el producte o servei.
Carenzo també ho té clar: "No hi ha res més interessant per valorar la viabilitat d'un negoci que testejar-lo amb els clients potencials". Enlloc d'invertir molts diners fent un business plan i estudis de viabilitat és més prudent utilitzar el capital per provar el producte al mercat". No obstant, el professor reconeix que aquest nou paradigma és pràctic per e-commerce, empreses de marketplace a Internet, sector mòbil… Però que l'execució es complica quan es tracta de capital industrial.
Vendre a l'exterior o ser global
Ambició global o com a mínim europea. Aquest hauria de ser l'objectiu de qualsevol start-up. "Per crear valor hem de crear empreses que tinguin una visióglobal des del primer dia", adverteix Carenzo.
El fet que Espanya sigui un mercat de 40 milions de consumidors potencials i que, per contra, Estats Units sigui de 300 milions fa que juguem en desavantatge en la competició global. "Si tinguéssim una Europa més unida a nivell econòmic tindríem un mercat igual de gran que el d'Estats Units".
Es pot ensenyar a emprendre
"Jo crec que les persones o són intrínsecament emprenedores o no ho són", afirma Marrus, que matisa que "el que si que es pot ensenyar són les tècniques i els coneixements necessaris per crear un negoci d'èxit".
En aquest context, el col·laborador de l'IESE creu que la clau està en ensenyar a ser un bon emprenedor per reduir la taxa de mortalitat de start-ups. "Com més format estigui un emprenedor, més potencial de creixement tindrà i en conseqüència més capacitat de generar llocs de treball. Els idiomes, la formació i la xarxa són tres característiques que et fan ser millor emprenedor, en el sentit de reduir el risc".
Habilitats diferents, valors comuns
La lògica acadèmica no sempre serveix pel mercatlaboral. "Ens ensenyen a ser uns experts verticals, però si un emprenedor no té un coneixement horitzontal i no es capaç de llegir un balanç li serà molt complicat", critica Carenzo.
"Els emprenedors han de traduir la seva idea en un entorn laboral i pensar què necessita veure un inversor per invertir en el seu projecte", afegeix la directora del Centre d'Emprenedoria de Califòrnia, que recorda que "cal promoure aquest pont des de les universitats".
En aquest sentit, l'equip d'una start-up ha de ser variat i complet, és a dir, amb habilitatscomplementaries. Segons el professor, "és igual d'imprescindible el perfil tècnic, que el de vendes i el de gestió. El més important és compartir uns valors i uns objectiuscomuns".
La psicologia del fracàs
La taxa de fracàs de les start-up continua sent altíssima. Segons la directora del Centre d'Emprenedoria de la Universitat de Califòrnia-San Francisco (UCSF), StephanieMarrus, "prop del 90% dels casos de start-up fracassen, no perquè la tecnologia no sigui bona, sinó perquè l'empresa no té clients".
Aquest percentatge varia segons l'ecosistema en el qual es troben les start-ups. "La taxa de mortalitat de les companyies és menor als Estats Units que a Espanya", afirma el col·laborador científic del Departament d'Iniciativa Emprenedora de l'IESE, MathieuCarenzo.
Des d'una òptica més constructiva, "que una companyia no sobrevisqui més de tres anys, no vol dir que aquell emprenedor no en pugui muntar una altra; el fracàs s'ha d'integrar en el procés", afegeix Carenzo que recorda que "a Espanya encara hi ha un estigma" mentre que en altres països, el fracàs adquireix un valorpositiu en forma d'experiència i aprenentatge.
Crear una empresa és possible, llocs de treball és difícil
Una de les variables perquè una empresa tingui èxit és l'ecosistema en el que es troba. Segons el col·laborador de l'escola de negocis, "crear una empresa és possible; hi ha ajudes públiques, un ecosistema de business angels i inversors privats… Ara bé, no hi ha finançament pel creixement".
Carenzo adverteix que l'ecosistema per finançar el creixement a Espanya és relativament dèbil: "El major moment de creació de llocs de treball és entre els tres i els vuit anys de vida d'una empresa i, per a que una empresa arribi a aquesta edat es necessita finançament". L'expert també recorda que és una competició global i si altres companyies d'altres països tenen "la gasolina del finançament", aniran més ràpid.
En aquest sentit, Carenzo especifica que "la inversió en start-ups no és límita a un número limitat d'agents amb molts diners, sinó que en les societats més emprenedores com Israel o Estats Units, molta gent participa d'una manera o d'una altra del moviment start-up".
Una cultura que no celebra l'èxit
No hi ha emprenedors d'èxit a Europa? Sí, però no són visibles. Tots els experts coincideixen en dir que "necessitem models". Softonic, Privalia o eDreams són tres casos d'empreses amb seu a Barcelona que han creat milers de llocs de treball amb valor afegit. "Fa 10 anys aquestes companyies ni existien!", recorda Carenzo.
Eliminar les connotacionsnegatives de la paraula empresari és necessari per no fer disminuir les aspiracions dels joves, en un país on la taxa d'atur juvenil es del 53,2%, la segona més alta de la Unió Europea, només per darrere de Grècia. "Aquestes són les companyies que creixen, les que poden generar més valor cap a la societat, més beneficis i, en definitiva, més ocupació", sentència l'expert.
Del 'Business plan' al 'Lean LaunchPad'
"Fail fast, succed faster". És el lema de Stephanie Marrus per explicar la importància de la teoria Lean LaunchPad. "Aquesta pràctica molt estesa als païsosanglosaxons t'ajuda a veure si el que estàs fent és una bona idea". És a dir, t'ajuda a reduir el risc. Segons Marrus, després d'haver identificat el problema i la solució, cal provar-la amb els usuaris o futurs clients per validar el producte o servei.
Carenzo també ho té clar: "No hi ha res més interessant per valorar la viabilitat d'un negoci que testejar-lo amb els clients potencials". Enlloc d'invertir molts diners fent un business plan i estudis de viabilitat és més prudent utilitzar el capital per provar el producte al mercat". No obstant, el professor reconeix que aquest nou paradigma és pràctic per e-commerce, empreses de marketplace a Internet, sector mòbil… Però que l'execució es complica quan es tracta de capital industrial.
Vendre a l'exterior o ser global
Ambició global o com a mínim europea. Aquest hauria de ser l'objectiu de qualsevol start-up. "Per crear valor hem de crear empreses que tinguin una visióglobal des del primer dia", adverteix Carenzo.
El fet que Espanya sigui un mercat de 40 milions de consumidors potencials i que, per contra, Estats Units sigui de 300 milions fa que juguem en desavantatge en la competició global. "Si tinguéssim una Europa més unida a nivell econòmic tindríem un mercat igual de gran que el d'Estats Units".
Es pot ensenyar a emprendre
"Jo crec que les persones o són intrínsecament emprenedores o no ho són", afirma Marrus, que matisa que "el que si que es pot ensenyar són les tècniques i els coneixements necessaris per crear un negoci d'èxit".
En aquest context, el col·laborador de l'IESE creu que la clau està en ensenyar a ser un bon emprenedor per reduir la taxa de mortalitat de start-ups. "Com més format estigui un emprenedor, més potencial de creixement tindrà i en conseqüència més capacitat de generar llocs de treball. Els idiomes, la formació i la xarxa són tres característiques que et fan ser millor emprenedor, en el sentit de reduir el risc".
Habilitats diferents, valors comuns
La lògica acadèmica no sempre serveix pel mercatlaboral. "Ens ensenyen a ser uns experts verticals, però si un emprenedor no té un coneixement horitzontal i no es capaç de llegir un balanç li serà molt complicat", critica Carenzo.
"Els emprenedors han de traduir la seva idea en un entorn laboral i pensar què necessita veure un inversor per invertir en el seu projecte", afegeix la directora del Centre d'Emprenedoria de Califòrnia, que recorda que "cal promoure aquest pont des de les universitats".
En aquest sentit, l'equip d'una start-up ha de ser variat i complet, és a dir, amb habilitatscomplementaries. Segons el professor, "és igual d'imprescindible el perfil tècnic, que el de vendes i el de gestió. El més important és compartir uns valors i uns objectiuscomuns".