• Ofertia, el catàleg online

Ofertia, el catàleg online

Tres estudiants de l'MBA de l'IESE crearen fa quatre anys un aparador online d'ofertes comercials geolocalitzades que ja utilitzen 2,5 milions de compradors mensuals a Espanya

Les oficines d'Ofertia se situen a la plaça Letamendi de Barcelona
Les oficines d'Ofertia se situen a la plaça Letamendi de Barcelona
Neus Navarro
30 de Maig de 2016
Act. 31 de Maig de 2016

Segurament, en arribar a casa, obrir la bústia és una feina tan monòtona que ja no li prestem atenció. En l'època en què les úniques cartes que arriben són –i cada vegada menys- les del banc, el fulletó del súper o de la pizzeria del cantó passa quasi desapercebut. Això sí, fins al dia que és necessitar comprar alguna cosa i no es troba aquell descompte tan sucós. Tenir-ho online és una alternativa i aquí entra el negoci d'Ofertia.com, la plataforma que agrupa i digitalitza totes les ofertes locals de les botigues físiques. Tot i que els catàlegs en paper no desapareixen de la correspondència, en l'últim mes 600.000 usuaris espanyols han consultat fins a quatre vegades la seva app i 2,5 milions la versió web.

"Hem intentat revolucionar la manera en què els comerços es comunicaven amb els consumidors, substituint aquest canal de comunicació, que és molt car i poc mesurable, per un model digital molt mòbil i basat en la geolocalització", explica Jaume Betrian, fundador d'Ofertia.com juntament amb dos excompanys de l'MBA que va cursar fa quatre anys a l'IESE de Barcelona, Thomas Roggendorf i Oriol Carreras. Entre els seus clients, Dia, Carrefour, Media Markt i Leroy Merlin, però qualsevol botiga o establiment té cabuda al seu aparador.

Customització del catàleg
L'ús d'Ofertia.com és senzill, ja que l'única informació que demanen és la geolocalització de l'usuari per dir-li què hi ha al seu voltant. És a partir del seu ús que la companyia personalitza cada vegada més les ofertes que mostra a cada usuari, en funció de quines cerques ha fet i en quins sectors està buscant de manera més freqüent. "Això ens dóna informació també sobre el nostre usuari i la seva evolució dins de l'app, perquè l'usuari que de cop mira bolquers, és perquè acaba de tenir un fill. Aquests tipus de comportament, que és temps real, ens permet proposar millor al client", explica a VIA Empresa.

La seva startup, nascuda el 2012 amb 50.000 euros de recursos propis, juga amb la idea que, qui està treballant a Barcelona tot i que viu a Sant Cugat, per exemple, acaba comprant a la ciutat de la seva feina i per tant, "l'és igual l'oferta que li arriba a casa en paper. Realment els catàlegs en paper físic no ens funcionen i vam pensar que hi havia una ineficiència clara, una oportunitat de fer-ho millor, sobretot veient que el 2012 la penetració dels telèfons intel·ligents estava 'volant'. La idea era mesclar aquestes dues tendències!", apunta Jaume Betrian.

Les oficines d'Ofertia.com a Barcelona. Jordi Borràs

L'ús massiu dels telèfons intel·ligent ha ajudat a enlairar el seu negoci, que el 2015 ha facturat 2,8 milions d'euros. Tot i que les xifres referents al seu ús varien mensualment, al març de 2016 han registrat en la versió web 2,5 milions d'usuaris mensuals a Espanya, un milió a Mèxic, dos més entre Colòmbia i el Brasil i 600.000 entre Suècia, Noruega i Dinamarca, països on operen amb la marca de Bonial, l'empresa alemanya líder en difusió de catàlegs i fulletons digitals a escala mundial i, des de fa poc, la titular del 64% d'Ofertia.com. L'operació de venda –de la qual no donen xifres- els ha donat tranquil·litat econòmica i l'oportunitat de tenir un partner internacional destacat també els ajuda.

Lluitar contra el paper costa
Però, Betrian es lamenta que, tot i la feina d'aquests quatre anys, la reducció de la inversió en paper ha sigut mínima. "Som gairebé més un complement que no pas una substitució, malgrat que a les anàlisis d'audiència, quan preguntem si han vist abans el catàleg en paper abans de veure'l en digital, gairebé el 80% ens diu que no", apunta. El fundador d'Ofertia argumenta que el motiu és que arriben a un perfil d'usuari que no és el mateix que el del paper. "No som substitutius, no li diem al nostre client que podem reemplaçar el 80% de la inversió", explica.

També la versió app mòbil d'Ofertia compta amb 1,5 milions de descàrregues a Espanya i 2.700 sessions mensuals fetes per 600.000 usuaris que entren una mitjana de quatre vegades al mes. Com es veu, si les mètriques són importants a Ofertia, més ho són les persones que s'amaguen darrere elles, enginyers, programadors... tècnics en definitiva als quals costa trobar cada cop més en un mercat com el de Barcelona, on se situen les grans firmes de l'economia digital. "Tenim necessitat de gent de business intelligence, Data scientist, analistes de dades... perfils que fins ara gairebé no existien i que ara a empreses com la nostra, on tot va en mètriques, són necessaris. Són gent molt crack que l'ús d'aquesta potència que tenen com a analistes de dades ens fa extreure qualsevol tipus de mètrica i prendre decisions amb una seguretat que no té comparació. Ser més eficients perquè les mètriques funcionen, i deixar de prendre decisions per instint", explica.

Noves contractacions
Amb 65 treballadors a les oficines de la plaça Letamendi de Barcelona –des d'on tenen magnífiques vistes de la ciutat- i altres sis empleats treballant a l'oficina de Mèxic, Ofertia.com vol més. Contractarà pròximament entre 10 i 15 programadors i per ells haurà de competir en el mercat del talent, un recurs que a la companyia valoren per damunt de tot, tal com Betrian s'esforça a aclarir.

De fet, la primera ronda d'inversió del grup –en la qual van aconseguir mig milió d'euros que s'hi van sumar als 50.000 euros d'un crèdit ENISA- era bàsicament per poder captar un bon equip. "La tecnologia al final la desenvolupa l'equip, per tant, el cost tecnològic és un cost de desenvolupament. L'equip són persones treballant i desenvolupant noves tecnologies. Al final, realment, no és que hàgim comprat cap actiu –si fas una volta per l'oficina, només veuràs taules amb ordinadors i molta gent- perquè la inversió principal era l'equip".