On són ara els emprenedors del 4YFN?
Quatre anys després de la primera edició, l'esdeveniment internacional de referència per emprenedors fa balanç de la trajectòria de les startups triomfadores de la competició
Participant al Mobile Startup Competition, s'hi jugaven una setmana a l'Startup Embassy de Silicon Valley, suport financer i legal, formar part del programa d'emprenedors del Banc Sabadell i, per descomptat, ser els protagonistes del paradigma mediàtic. I com explicava a VIA Empresa la cofundadora i CEO de la companyia, Karen Márquez, n'era molt conscient: "És un esdeveniment reconegut mundialment i que a més se celebra a Barcelona. Representar la nostra ciutat és un honor". Un dia després, la startup va saber que es convertia en la guanyadora de la primera edició dels premis. Un guardó que els ha catapultat cap a l'èxit i a consolidar un producte educatiu en qui ja confien clients com McMillian, Cruïlla o Edebé.
D'aleshors ençà, s'han complert ja tres edicions i la competició, coneguda ara com 4YFN Awards, ha vist com fins a 60 finalistes han exposat a dalt de l'escenari les seves idees. Algunes han sigut més madures, altres més disruptives i altres han anat ja amb diversos inversors a la butxaca, però totes han demostrat que l'emprenedoria es troba en plena ebullició.
Validació del producte per una veu experta
Caravelo, startup fundada el 2010, va ser la guanyadora de la categoria Disrupted by Mobile en la segona edició de la competició. Arribaven amb una companyia que ja portava gairebé cinc anys de rodatge, però amb només 18 mesos "rellevants". Així és com ho recorda el cofundador i CEO de la startup, Iñaki Uriz, qui explica que participar en els 4YFN Awards va ser la manera de tenir presència a la fira.
Llavors ja comptaven amb una primera ronda de finançament completa i estaven totalment segurs de la viabilitat del projecte per optimitzar els bitllets d'avió. "Sabíem que teníem una idea interessant i que era prou atractiva per treure'n alguna cosa", assenyala, "poses la teva idea sobre la palestra, davant de gent amb experiència i al costat d'altres negocis potencialment interessants". I si el projecte que un presenta surt guanyador, com va ser el seu cas, "demostra que és un dels més atractius i que gent experta el considera viable".
Més enllà del premi en qüestió, Uriz considera que l'experiència va ser bona per saber què s'hi cou en cada sector: "Una startup fa alguna cosa que ja es feia, però amb una mirada més fresca. Veure què estan fent companys en altres sectors sempre és interessant". Els col·laboradors de Caravelo són també startups, busquen projectes joves i disruptius com Kantox, per exemple, de manera que és un bon lloc per fer networking. A més a més, poc després de la competició van aconseguir tancar una segona ronda de finançament que els ha permès créixer fins a facturar mig milió d'euros i tenir ja una plantilla de 15 treballadors.
Un camí molt similar al què ha seguit el guanyador més recent de la mateixa categoria, ThingThing. Alçar-se amb el premi el 2015 els va permetre "validar el producte, motivar l'equip i tancar amb èxit una ronda de finançament", detalla el cofundador i CEO, Olivier Plante, qui assegura que el fet de "poder dir 'vam ser allà i vam guanyar' té molt poder i influència quan converses amb inversors".
Amb aquests recursos econòmics ThingThing han ampliat l'equip fins als 9 empleats i han enfortit els departaments de màrqueting, UX i desenvolupament per consolidar el teclat en el qual treballaven des de Barcelona.
Una empenta en forma de visibilitat
Caravelo i ThingThing poden parlar des del punt de vista del guardonat, però la competició avalua un total de 24 finalistes que resulten escollits d'entre centenars de sol·licituds. Un d'ells és Braingaze, participant en l'edició del 2015, una companyia que el mateix cofundador i CEO, Laszlo Brax, defineix com "particular" perquè es tracta d'un producte pensat per a l'eHealth i "una mica al límit de la Internet of Things". Precisament l'IoT és un dels principals interessos dels inversors del moment, de manera que eren conscients que no serien tan atractius com els altres projectes.
Malgrat les traves, Brax reconeix que participar en la competició els ha donat visibilitat. "No hem causat tant interès com altres, però sí que hi ha empreses que van considerar la nostra tecnologia i van mirar què podíem fer per ells", constata, "sense ser finalistes, probablement no ens haurien notat". En un any han pogut superar la fase de prototipatge i validar clínicament el producte, pensat per diagnosticar problemes d'atenció i percepció visual, per fer el pas a la seva comercialització. Segons Brax, venen l'eina a Espanya, el Regne Unit i Holanda.
Una competició per a cada moment
Són els 4YFN Awards uns premis més i prou? Per a Uriz, de Caravelo, la resposta és clara: "No, perquè té molta tirada i està emmarcada en el context del Mobile World Congress". I és que en els últims anys el nombre de competicions ha anat en augment, una tendència que alguns comencen a veure com un desprestigi per als programes de més recorregut.
Uriz és un dels que considera que hem arribat a aquest extrem de saturació, pel que recomana ser "selectiu": "No pots presentar-te a tot, has de veure on encaixa la teva empresa o equip, què has de fer per participar o veure si paga la pena". Des del seu punt de vista, de forma natural els mateixos emprenedors ja han anat distingint aquelles oportunitats que estan més pensades per a startups en fase seed de les que tenen un destinatari més madur. Tanmateix, també creu que molts dels premis que s'han creat els últims anys acabaran desapareixent per no tenir prou força.
Emprendre o no emprendre a Barcelona?
Si hi ha una opinió que els tres emprenedors comparteixen, aquesta és que Barcelona és un hub en potència. "No és el més destacat en aquest moment, probablement Berlín o Londres tenen més startups, però la situació millorarà", defensa Uriz.
Per al CEO de ThingThing, un dels elements negatius que té l'ecosistema emprenedor català és la seva tendència a copiar models d'èxit. "Només has de fixar-te en totes les companyies de delivery que estan lluitant a Barcelona, em recorda a la bombolla del punt com", comenta, i afirma tot seguit que "la clau és donar suport i nodrir els projectes més innovadors i disruptius, deixem que les còpies lluitin invertint en màrqueting fins que només quedi una dempeus".
Seguint amb la llista de deures pendents perquè la capital catalana sigui un verdader hub, Plante esmenta el paper dels inversors: "La inversió es troba per sota de les condicions d'altres mercats. Massa startups estan fent molt amb molt poc, el que a llarg termini danya tot l'ecosistema emprenedor". I en la llista de peticions de millora apel·la directament a les institucions i a la burocràtica, on les polítiques de visats de feina són una trava respecte de ciutats com Berlín, París o Londres. "No podem acceptar un període de tres mesos per contractar algú de fora de la Unió Europea i normalment els millors talents es troben fora de la UE", sentencia.