El Google Maps dels pàrquings per a persones amb discapacitat
L'aplicació, en funcionament des de fa menys d'un mes, té com a objectiu facilitar l'aparcament a les persones amb problemes de mobilitat
"Cada municipi té les seves normes sobre places d'aparcament per a persones amb problemes de mobilitat, fet que és molt confús i fa que el col·lectiu acumuli multes de trànsit". Carlo Castellano va decidir actuar davant aquesta situació que l'afecta personalment, ja que va néixer amb un problema de mobilitat al maluc. Per això va crear Park4Dis, una app que té com a objectiu oferir en només un clic la informació necessària per als usuaris de cada ciutat. Funciona com una espècie de Google Maps, que mostra en un mapa on són les places d'aparcament reservades a persones amb mobilitat reduïda (PMR), si estan lliures o ocupades i com arribar-hi des del punt d'origen.
Castellano és informàtic i ja havia emprès anteriorment, sempre en el sector de les TIC. Aquesta, però, és la primera vegada que ho fa amb un projecte social. L'empresa que va fundar a l'abril es diu Soluciones de movilidad especiales i Park4Dis -que fa menys d'un mes que està en funcionament- n'és la primera iniciativa, però no l'única. Entre la resta de projectes destaca un de relacionat amb el transport públic adaptat i el desenvolupament de webs i aplicacions accessibles. "Tots els qui tenim en ment són socials", explica el fundador de la startup.
Park4Dis va més enllà d'un simple mapa: té un botó que permet trucar directament a la policia local de cada municipi quan l'usuari es troba amb una plaça ocupada per un vehicle que no compta amb la targeta d'aparcament de vehicles de persones amb mobilitat reduïda. "Cada usuari té el seu perfil i pot aportar informació o recomanacions sobre el terreny, que hem pensat com una manera de sensibilitzar les persones que no es veuen afectades directament per aquest problema; com més participis, més punts i regals pots guanyar", indica en fundador de Park4Dis.
Accedir a la informació
De moment, l'app només ofereix informació completa de dues ciutats: Madrid i Palma, a més d'algunes dades de vuit municipis més. Tot i que l'objectiu és aconseguir un resum detallat de totes les poblacions, Castellano assegura que es troben amb moltes dificultats a l'hora d'accedir a la informació. "Els únics ajuntaments que ens hem trobat molt oberts a participar i ens han explicat on són les places, quines mesures tenen i quines normes específiques hi ha en aquell nucli urbà són els de Palma i Madrid; i n'hi ha molts que no volen col·laborar de cap manera", diu.
"Els únics ajuntaments oberts a participar que ens han explicat on són les places, quines mesures tenen i quines normes específiques hi ha en aquell nucli urbà són els de Palma i Madrid; molts no volen col·laborar"
Explica que n'hi ha d'altres que s'han interessat en la iniciativa i han accedit a donar-li les dades que necessita, però que "triguen molt a fer-ho" com en els casos de Sant Cugat i Sitges. Castellano creu que el problema principal de les administracions locals és veure una empresa privada al darrere del projecte: "A l'Estat espanyol no existeix la figura d'empresa social".
Barcelona és una de les ciutats que se'ls resisteix. L'ordre ministerial per transposar la normativa europea és que s'ha de complir una ratio d'una plaça PMR per a cada 40 aparcaments i Castellano afirma que des del consistori de la capital catalana "no ens donen la informació perquè saben que no tenen les suficients". En el cas de Barcelona i altres poblacions, una de les normes que provoquen més multes al col·lectiu és la que fa referència a les zones de trànsit limitat. En algunes, "els cotxes que tenen la targeta de persona amb mobilitat reduïda poden accedir-hi, però han de registrar la matrícula, no és suficient amb la targeta", indica Castellano.
El fundador de Park4Dis considera que l'ajuda dels consistoris és bàsica per al seu negoci, ja que són els qui s'ocupen de la gestió dels pàrquings per a persones amb mobilitat reduïda. La normativa que s'aplica és de la Unió Europea i data del 1998, però només estableix les línies generals: instaura la targeta d'aparcament als 28 països membres i recomana que es permeti estacionar els seus vehicles en llocs que no obstaculitzen la circulació, com les zones de càrrega i descàrrega. A part d'això, cada municipi detalla la regulació, fet que dibuixa un panorama "heterogeni".
De moment, per començar amb l'activitat, l'aplicació permet que siguin els mateixos usuaris qui introdueixin la informació de cada ciutat des del terreny. "Tenim voluntaris que ens ajuden a fer-ho, però anar plaça PMR per plaça PMR és impossible", afegeix Castellano.
Un problema europeu
El propietari de l'app assegura que la diversitat de normes no és un problema aïllat de l'Estat espanyol, sinó que es repeteix a tota Europa. De fet, la idea d'emprendre en aquest sentit va venir dels diversos viatges que hi ha fet Castellano. L'últim, que el va portar a Budapest, Bratislava i Viena, va servir-li per constatar-ho. Segons un estudi de viabilitat del projecte que va fer Acció, l'agència per a la competitivitat de les empreses de la Generalitat, no hi ha cap altra iniciativa d'aquestes característiques a la UE. No obstant això, sí que es necessita en països com Alemanya o els escandinaus. "Si realment hi ha interès, revisarem l'àmbit del nostre projecte al gener i ens plantejarem sortir a l'estranger", diu Castellano.
El problema de la diferència de normes entre ciutats es dóna a tot Europa i al gener Park4Dis revisarà l'àmbit del projecte i es plantejarà sortir a l'estranger
Park4Dis de moment s'ha finançat amb una ajuda de 7.000 euros de l'ONCE i fons del fundador. La startup també ha participat en un programa d'incubació de Barcelona Activa i, a més d'ell, compta amb un altre soci i dues persones en plantilla a mitja jornada, que s'ocupen de la programació i el disseny gràfic. De cara al futur, contemplen fer algun crowdfunding, tot i que "per a això necessitem tenir un mínim de mètriques i Ajuntaments participants; si no hi ha cap entitat que s'hi impliqui, no podrem accedir-hi".
En aquest sentit, han iniciat els tràmits per entrar a la incubadora de l'ONCE, fet que Castellano considera que els obriria moltes portes de cara a l'administració pública. L'objectiu de reduir les sancions econòmiques pel desconeixement de les normes queda a l'espera de la reacció dels ajuntaments.