11
d'Octubre
de
2016
Act.
13
d'Octubre
de
2016
En Roger té por de les altures i vol superar-ho. Visita setmanalment el seu psicòleg, que ha optat per un tractament basat en l'ús de la realitat virtual per ajudar-lo. Cada cop que té sessió amb ell, li comenta com es troba i si nota que ha avançat, entre altres detalls que li pugui anar demanant el seu metge. Després, aquest prepara el telèfon, l'introdueix en unes ulleres Samsung Gear, i li dóna a en Roger perquè se les posi.
En qüestió de segons, ja es veu a ell mateix en un ascensor que no deixa de pujar pisos. Té una visió 360°, així que pot veure tot el seu voltant, els edificis alts, com s'allunyen del terra i com, a diferència de fa un parell de mesos, no té ansietat, no està nerviós. En definitiva, no té por.
Aquest és un exemple fictici de com funciona Psious, una aplicació per a professionals de la psicologia que tracten les fòbies dels seus pacients a través de la realitat virtual. Una eina per a mòbils que utilitzen a Espanya més de 500 professionals i que va ser creada el 2013 pels físics Xavier Palomer, CEO de la startup, i Daniel Roig, CBDO, dos amics d'universitat que van començar creant les seves pròpies ulleres en 3D i que han acabat desenvolupant la primera plataforma online dissenyada per a la salut mental.
Avançar-se a les tendències
Roig tenia por de volar. Evitava agafar avions i no ho va superar fins que no es va veure en l'obligació de viatjar. Haver patit a la seva mateixa pell el que signifiquen les fòbies, sumat a l'experiència viscuda el 2012 en la participació d'un dels programes de l'Imagine Creativity Center a Europa, el van portar a deixar la seva feina i emprendre. "Em considero una persona creativa, però mai abans havia pensat a tenir el meu negoci", recorda, "sempre he treballat en el món tecnològic i digital, i necessitava un canvi, així que m'hi vaig llançar amb en Xavi sense pensar".
La idea inicial era fer una aplicació pel mòbil, no incloïa res de realitat virtual, però a la investigació prèvia sobre el tractament de les pors, els cofundadors van trobar que la realitat virtual havia demostrat a escala acadèmica ser més efectiva que el tractament convencional.
Així, el juliol del 2013, Palomer i Roig van invertir prop de 48.000 euros de capital propi. Van començar a idear l'aplicació i van adquirir a finals d'any una impressora 3D a El Corte Inglés, de les primeres al mercat, per crear les seves primeres ulleres. "En aquell moment no hi havia ulleres com ara, ens les vam haver de fer nosaltres i això ens va permetre avançar-nos, tenir els primers early adopters i anar definint a poc a poc el producte i el model de negoci", reflexiona sobre una situació que semblava esbojarrada. D'aquesta manera, dos anys després, "quan tothom parlava de realitat virtual al mòbil, nosaltres ja feia dos anys que treballàvem amb ella".
Al capital propi, al llarg d'aquests anys s'hi ha de sumar un crèdit ICF en la fase inicial i un posterior Enisa que, amb les petites aportacions de familiars i amics, van servir per continuar desenvolupant el producte. Però l'impuls real els el va donar l'acceleradora nord-americana River, del fons Rothenberg Ventures, amb unainversió d'1,2 milions de dòlars a principis del 2015.
Néixer als Estats Units per créixer a Espanya
El proper objectiu és tornar als Estats Units, on ja estan presents en alguns centres hospitalaris. I cal matisar tornar, perquè, per a Roig, són una startup que ha sorgit al continent nord-americà: "Tot i que la maduresa tecnològica és similar als dos països, Espanya no és un bon lloc per emprendre. Per això vam anar a buscar diners als Estats Units. És cert que a Europa hi ha més subvencions, però estan cada cop més sol·licitades".
Psious pot dir que ha madurat el seu model de negoci a Espanya i que ho ha fet a poc a poc i amb bona lletra. Ara, però, l'equip torna a posar els ulls sobre Nord-amèrica per, "molt previsiblement", obrir una ronda de finançament i créixer. "Durant tot aquest temps hem seguit en contacte amb la gent, tenim un lead investor com Rothenberg i això ens obre moltes portes", remarca el CBDO.
Pel que fa a la resta d'Europa, a hores d'ara no ho contemplen. Segons Roig, no és un mercat prou atractiu com l'americà i compta amb un problema important: "La diversitat d'idiomes". "Els Estats Units ja és un país prou gran, cal destinar-hi molts recursos i preferim no tenir tants focus", afegeix.
Demostrar que funciona
En el cas del sistema sanitari públic, estan presents també a la Vall d'Hebron tractant el trastorn del dèficit d'atenció; al Clínic, amb estrès davant de procediments mèdics; o a Múrcia, en salut mental. Tal com afirma Roig, l'objectiu és ampliar la presència a través de les converses que ja tenen amb l'Institut Català de Salut i la Conselleria de Madrid.
Les principals dificultats que troben a l'hora d'arribar als centres públics és la burocràcia i la necessitat de "demostrar que és un estalvi". "Sabem que la sanitat pública no és innovadora, no pot assumir riscos perquè ha de ser eficient. Ja hi ha mecanismes i eines per innovar, però mai no serà l'última tecnologia", assenyala Roig per justificar la seva major presència en les consultes privades.
A tall de curiositat, el cofundador explica a VIA Empresa que Psious ha aconseguit solucionar la fòbia a les alçades d'una actriu catalana molt coneguda i que resideix a Madrid. "No podem dir el seu nom", respon al ser preguntat per la identitat de la celebrity que va buscar ajuda en un professional de l'àmbit privat, "però ens va sorprendre molt quan ho vam saber".
Professionals preparats per als avenços
Roig considera que totes les tecnologies que estan sortint al voltant de la realitat virtual convergiran en una de sola: la mixed reality. "Ja s'estan fent passos importants on l'ús de la realitat virtual i l'augmentada alhora ajuden en cures pal·liatives en processos oncològics, en cirurgia, en la reducció del consum de drogues...", descriu. Per aquest motiu, és important comptar amb professionals preparats a l'equip.
A Psious hi treballen prop de 30 persones amb perfils diversos, des de tècnics fins a un equip de vendes i dissenyadors de protocol, és a dir, metges i psicòlegs que dissenyen els escenaris. Però els que el cofundador destaca són els treballadors de customer success: "Vetllen per l'èxit dels nostres clients en el sentit que l'aterratge en el món de la realitat virtual sigui profitosa per a ell i per als seus pacients, que sàpiga com utilitzar la plataforma... Els psicòlegs que volen utilitzar l'eina han de rebre formació i el nostre equip s'encarrega d'això, d'assessorar i d'informar".
Però la clau de l'èxit, remarca Roig, ha sigut desenvolupar una aplicació vàlida per a qualsevol telèfon Android. "Si tu li dius a un metge que ha de gastar-se diners en unes ulleres, no voldrà la plataforma. En canvi, si li dius que en el seu telèfon de 100 euros pot instal·lar l'app i pagar només la subscripció mensual, ho farà", comenta. Per això creu que ha sigut l'smartphone l'impulsor de la realitat virtual, un petit aparell que ha fet que estigui a les mans de qualsevol persona.
En qüestió de segons, ja es veu a ell mateix en un ascensor que no deixa de pujar pisos. Té una visió 360°, així que pot veure tot el seu voltant, els edificis alts, com s'allunyen del terra i com, a diferència de fa un parell de mesos, no té ansietat, no està nerviós. En definitiva, no té por.
Aquest és un exemple fictici de com funciona Psious, una aplicació per a professionals de la psicologia que tracten les fòbies dels seus pacients a través de la realitat virtual. Una eina per a mòbils que utilitzen a Espanya més de 500 professionals i que va ser creada el 2013 pels físics Xavier Palomer, CEO de la startup, i Daniel Roig, CBDO, dos amics d'universitat que van començar creant les seves pròpies ulleres en 3D i que han acabat desenvolupant la primera plataforma online dissenyada per a la salut mental.
Avançar-se a les tendències
Roig tenia por de volar. Evitava agafar avions i no ho va superar fins que no es va veure en l'obligació de viatjar. Haver patit a la seva mateixa pell el que signifiquen les fòbies, sumat a l'experiència viscuda el 2012 en la participació d'un dels programes de l'Imagine Creativity Center a Europa, el van portar a deixar la seva feina i emprendre. "Em considero una persona creativa, però mai abans havia pensat a tenir el meu negoci", recorda, "sempre he treballat en el món tecnològic i digital, i necessitava un canvi, així que m'hi vaig llançar amb en Xavi sense pensar".
La idea inicial era fer una aplicació pel mòbil, no incloïa res de realitat virtual, però a la investigació prèvia sobre el tractament de les pors, els cofundadors van trobar que la realitat virtual havia demostrat a escala acadèmica ser més efectiva que el tractament convencional.
Així, el juliol del 2013, Palomer i Roig van invertir prop de 48.000 euros de capital propi. Van començar a idear l'aplicació i van adquirir a finals d'any una impressora 3D a El Corte Inglés, de les primeres al mercat, per crear les seves primeres ulleres. "En aquell moment no hi havia ulleres com ara, ens les vam haver de fer nosaltres i això ens va permetre avançar-nos, tenir els primers early adopters i anar definint a poc a poc el producte i el model de negoci", reflexiona sobre una situació que semblava esbojarrada. D'aquesta manera, dos anys després, "quan tothom parlava de realitat virtual al mòbil, nosaltres ja feia dos anys que treballàvem amb ella".
Al capital propi, al llarg d'aquests anys s'hi ha de sumar un crèdit ICF en la fase inicial i un posterior Enisa que, amb les petites aportacions de familiars i amics, van servir per continuar desenvolupant el producte. Però l'impuls real els el va donar l'acceleradora nord-americana River, del fons Rothenberg Ventures, amb unainversió d'1,2 milions de dòlars a principis del 2015.
Néixer als Estats Units per créixer a Espanya
El proper objectiu és tornar als Estats Units, on ja estan presents en alguns centres hospitalaris. I cal matisar tornar, perquè, per a Roig, són una startup que ha sorgit al continent nord-americà: "Tot i que la maduresa tecnològica és similar als dos països, Espanya no és un bon lloc per emprendre. Per això vam anar a buscar diners als Estats Units. És cert que a Europa hi ha més subvencions, però estan cada cop més sol·licitades".
Psious pot dir que ha madurat el seu model de negoci a Espanya i que ho ha fet a poc a poc i amb bona lletra. Ara, però, l'equip torna a posar els ulls sobre Nord-amèrica per, "molt previsiblement", obrir una ronda de finançament i créixer. "Durant tot aquest temps hem seguit en contacte amb la gent, tenim un lead investor com Rothenberg i això ens obre moltes portes", remarca el CBDO.
Pel que fa a la resta d'Europa, a hores d'ara no ho contemplen. Segons Roig, no és un mercat prou atractiu com l'americà i compta amb un problema important: "La diversitat d'idiomes". "Els Estats Units ja és un país prou gran, cal destinar-hi molts recursos i preferim no tenir tants focus", afegeix.
Demostrar que funciona
En el cas del sistema sanitari públic, estan presents també a la Vall d'Hebron tractant el trastorn del dèficit d'atenció; al Clínic, amb estrès davant de procediments mèdics; o a Múrcia, en salut mental. Tal com afirma Roig, l'objectiu és ampliar la presència a través de les converses que ja tenen amb l'Institut Català de Salut i la Conselleria de Madrid.
 |
| Psious utilitza les ulleres Samsung Gear per a la seva app. A. Corón |
Les principals dificultats que troben a l'hora d'arribar als centres públics és la burocràcia i la necessitat de "demostrar que és un estalvi". "Sabem que la sanitat pública no és innovadora, no pot assumir riscos perquè ha de ser eficient. Ja hi ha mecanismes i eines per innovar, però mai no serà l'última tecnologia", assenyala Roig per justificar la seva major presència en les consultes privades.
A tall de curiositat, el cofundador explica a VIA Empresa que Psious ha aconseguit solucionar la fòbia a les alçades d'una actriu catalana molt coneguda i que resideix a Madrid. "No podem dir el seu nom", respon al ser preguntat per la identitat de la celebrity que va buscar ajuda en un professional de l'àmbit privat, "però ens va sorprendre molt quan ho vam saber".
Professionals preparats per als avenços
Roig considera que totes les tecnologies que estan sortint al voltant de la realitat virtual convergiran en una de sola: la mixed reality. "Ja s'estan fent passos importants on l'ús de la realitat virtual i l'augmentada alhora ajuden en cures pal·liatives en processos oncològics, en cirurgia, en la reducció del consum de drogues...", descriu. Per aquest motiu, és important comptar amb professionals preparats a l'equip.
A Psious hi treballen prop de 30 persones amb perfils diversos, des de tècnics fins a un equip de vendes i dissenyadors de protocol, és a dir, metges i psicòlegs que dissenyen els escenaris. Però els que el cofundador destaca són els treballadors de customer success: "Vetllen per l'èxit dels nostres clients en el sentit que l'aterratge en el món de la realitat virtual sigui profitosa per a ell i per als seus pacients, que sàpiga com utilitzar la plataforma... Els psicòlegs que volen utilitzar l'eina han de rebre formació i el nostre equip s'encarrega d'això, d'assessorar i d'informar".
 |
| L'equip està format per tècnics, psicòlegs i comercials. Psious |
Però la clau de l'èxit, remarca Roig, ha sigut desenvolupar una aplicació vàlida per a qualsevol telèfon Android. "Si tu li dius a un metge que ha de gastar-se diners en unes ulleres, no voldrà la plataforma. En canvi, si li dius que en el seu telèfon de 100 euros pot instal·lar l'app i pagar només la subscripció mensual, ho farà", comenta. Per això creu que ha sigut l'smartphone l'impulsor de la realitat virtual, un petit aparell que ha fet que estigui a les mans de qualsevol persona.