Qui guanya amb l'economia col·laborativa?
L'1% de les plataformes s'emporta el 95% dels ingressos en una nova manera d'explotar els recursos infrautilitzats que encara deixa moltes preguntes per respondre
Una economia horitzontal?
"Fa cinc anys vam viure l'auge de l'economia col·laborativa, que venia del consum col·laboratiu dels 90. S'identificava amb un caràcter horitzontal, democràtic, participatiu i que compartia recursos infrautilitzats", recorda Buckland en una jornada a l'escola de negocis. Cinc anys més tard, però, la investigadora evidencia que "no es tracta tant de compartir, sinó que el que és teu ho utilitzo per tenir una empresa de 1.000 milions de dòlars". Buckland fa referència als 17 unicorns que fan bandera d'aquesta nova economia, "fet que qüestiona la democratització d'aquests recursos infrautilitzats", evidencia.
Lucía Hernández, connector de Ouishare a Barcelona, coincideix en part amb aquesta visió. "Ouishare s'ha dedicat a promoure l'economia col·laborativa des del 2012, però sempre fent-ho de forma crítica", assegura. Per Ouishare, explica, aquesta s'ha de basar en "un model que generi impacte social positiu, no a qualsevol preu". En aquest sentit, lamenta que "el 95% del revenue se l'està emportant l'1% de les plataformes"; mentre aprofita per retirar la condició d'economia col·laborativa a plataformes com Uber.
"Pensàvem que hi hauria més horitzontalitat, però no ha estat així", reconeix Hernández. La integrant de Ouishare a Barcelona enumera diversos punts de controvèrsia, com la gestió de la propietat, el marge de benefici de les plataformes i l'efecte que té sobre la seva activitat l'entrada de capital risc que n'espera amplis retorns a curt termini.
Per tot plegat, Hernández assegura que "l'economia col·laborativa viu la seva pubertat ara mateix, és un moment important de presa de consciència per veure cap a on la volem dirigir". En aquesta línia, reclama polítiques públiques que afavoreixin l'impacte social d'aquestes plataformes, així com redefinir el ciutadà "com a productor de valor que pot obtenir ingressos de diverses vies. Aquest ciutadà requereix noves formes d'associacionisme que defensin els seus drets dins de les plataformes".
La dificultat de regular
Buckland apunta diverses de les controvèrsies que genera actualment l'economia col·laborativa, que afecten temes regulatoris, laborals o de medi ambient. "A cada sector (transport, finances, allotjament, etc.) hi ha una sola empresa que domina més del 50% del mercat", exposa. A més, recorda que en aquestes plataformes "s'ha invertit més del doble que a Facebook i la resta de mitjans socials. I aquestes empreses fan els diners amb actius que no són seus. Ni Uber té cotxes ni Airbnb té habitacions".
Sobre la regulació, Buckland posa d'exemple la mateixa Airbnb, que ja treballa de la mà amb 190 ajuntaments de tot el món per recaptar impostos. Cap d'aquestes ciutats és, encara, Barcelona, on la companyia té obert un expedient sancionador. "És decebedor com l'Ajuntament de Barcelona segueix promovent una regulació arcaica que protegeix les empreses tradicionals i no deixa espai als particulars", apunta Luis Morcillo, conseller jurídic sènior d'Airbnb; i recorda que ja han transferit 85 milions de dòlars en concepte d'impostos en totes les ciutats on han arribat a aquest acord.
| El debat ha servit per presentar la darrera Antena d'Innovació d'Esade. Cedida |
"El 2015 a Barcelona la mitjana d'ingressos per cada usuari que ha llogat el seu pis des d'Airbnb ha estat de 5.100 euros i 58 dies de pis compartit", diu Morcillo. Uns ingressos fruit dels 900.000 hostes que van utilitzar la plataforma per visitar la ciutat, i que segons la companyia "permet a moltes famílies arribar a final de mes". A més, insisteix que el fet de realitzar totes les transaccions a través de comptes bancaris "permet que hi hagi traçabilitat per part d'Hisenda".
Les oportunitats laborals
En aquest sentit coincideix amb Amaya Apesteguía, experta en consum responsable i col·laboratiu de l'OCU. "L'economia col·laborativa pot fer emergir la submergida. Les plataformes poden fer d'intermediàries perquè deixi de ser-ho i les administracions ho haurien de veure així i tractar-les com a aliades", adverteix.
Ara bé, Apesteguía també alerta que l'obsessió per l'eficiència pot comportar que "els consumidors ens arribem a convertir en explotadors dels nostres conciutadans. Sense protecció social i responsabilitat compartida per la societat és una amenaça molt clara quan fem subhastes a la baixa per contractar serveis a casa".
De fet, no està clar que les oportunitats que ofereix l'economia col·laborativa generin més llocs de treball. "Sense actius hi ha menys necessitats i per tant menys llocs de feina", evidencia Heloise Buckland. Recorda que a Europa ja hi ha un 25% d'autònoms i als Estats Units un 33%, xifres que van a l'alça. Tot i així, assegura que la precarietat s'acaba imposant per sobre de la microemprenedoria. "La gent no veu l'economia col·laborativa com una feina a llarg termini perquè no genera prou ingressos ni prou feina, a banda de les qüestions legals poc clares", conclou.