15
d'Octubre
de
2014
Act.
15
d'Octubre
de
2014
Quan una veu autoritzada fa una predicció, cal reflexionar. En el marc de la darrera jornada de The South Summit, la trobada d'emprenedors del sud d'Europa celebrada a Madrid, el president mundial de Google, Eric Schmidt, va assegurar que el futur d'Espanya "passa pel coneixement i per això necessitem un espai per a la innovació". La seva predicció és contundent: El 75% dels futurs nous llocs de treball seran creats per start-ups.
Si la previsió d'Schmidt s'acompleix, serà gràcies a l'esforç dels emprenedors, la nova figura emergent que amb la crisi econòmica tothom s'ha animat a defensar. Però aquests, preguntats per les seves dificultats i facilitats a l'hora de fer el pas a ser empresaris, declaren que el marc legal no els beneficia en absolut.
"Qui ha muntat la llei potser mai no ha muntat una empresa, ni sap de què va això". Parla Marc Bonavia, president de l'Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC). Com a ell, VIAempresa ha consultat a altres empresaris i tècnics perquè valorin la Llei d'Emprenedors, aprovada fa un any pel Govern de Rajoy. Un text legal que tenia per objectiu "emprendre reformes favorables al creixement i la reactivació econòmica per enfortir el teixit empresarial de forma duradora", però que ha estat durament criticada pels emprenedors.
"Tard i curta de contingut"
Una altra veu crítica és l'empresària Sara Werner, qui ha creat ara fa un any l'empresa Cocunat, dedicada a la comercialització online de cosmètica natural. "Crec que és una llei que ha arribat una mica tard i que és molt curta, perquè realment per a nosaltres era fonamental tractar la captació de talent via accions o stock options i en aquest sentit segueix amb el mateix tractament fiscal. Ens segueix dificultant les coses i al final hem hagut de captar talent fora", apunta Werner, qui treballa a la ciutat de Barcelona i és una de les participants de l'última edició de South Summit.
En conjunt, el president de l'Organització d'Autònoms de Catalunya, Autcat,Paco Hoya critica la tebiesa de la Llei d'Emprenedors. "La llei havia de ser per mitigar una mica les dificultats que tenen avui dia els emprenedors, però en la nostra opinió s'ha quedat massa curta i ha arribat tard, perquè podia haver estat creada fa cinc anys".
Bonificacions per autònoms i treballadors, en entredit
El Ministeri de Treball i Seguretat Social va presentar un llistat de bonificacions a les quals es poden acollir els nous autònoms, entre les quals destaca la coneguda com 'tarifa plana'. També al juliol s'han presentat diverses bonificacions a la contractació, que redueix les cotitzacions a la Seguretat Social en 100 euros, 75 i 50 euros, segons el tipus de contracte, entre altres novetats.
Aquestes mesures també són criticades per les fonts consultades. Hoya critica que són útils "si tens benefici, però justament el que es necessitava és que fos per aquelles empreses que comencen, perquè justament al principi és quan no tens beneficis", apunta en la seva entrevista amb VIAempresa.
Per la seva part, Werner explica que a l'única bonificació a la qual s'ha acollit la seva nova empresa és a la contractació de persones en atur. "En realitat, el que necessitaríem és que es pogués donar suport a una part molt important de la inversió", destaca.
En opinió de Montse Mis, tècnica de l'Oficina de Creació d'Empreses de Foment del Treball, ubicada a la FOEG, "aquesta llei ha nascut amb massa restriccions, com per exemple, la 'tarifa plana' de la qual s´ han beneficiat molts emprenedors facilitant l' autoocupació", explica. Segons Mis, el beneficiari no pot contractar treballadors per compte aliè ni pot ser administrador d'una societat mercantil.
Atracció de la inversió estrangera?
Un dels punts nous de la llei era l'activació de la inversió estrangera. Per a fer inversions, però, la normativa contempla l'atorgament de la residència per estrangers a aquells empresaris que facin una inversió per valor igual o superior a dos milions d'euros o per un valor igual o superior a un milió d'euros en accions o participacions socials d'empreses espanyoles.
"De nou, timidesa. La facilitació ha de ser real. Al Regne unit, la desgravació és del 50%, per tant, no, no hem vist facilitats", afirma contundent Bonavia. Sobre aquest tema, Hoya apunta que des de la seva patronal han tingut coneixement d'alguns sectors on determinades poblacions com els xinesos han intentat fer-los servir. "Han estat realment més inversions de tipus financer, per crear especulació, que no unes inversions per crear ocupació i riquesa del país", reflexiona.
L'IVA de caixa, un fracàs reconegut per Montoro
Era una de les novetats. La llei recull aquesta mesura que permet no pagar aquest impost a l'Administració pública fins a cobrar la factura corresponent. Però a finals del passat setembre, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reconeixia que el règim de l'IVA de caixa "no ha funcionat" com s'esperava. El seu compromís és revisar-lo en el marc de la reforma tributària que actualment està tramitant el Congrés.
El pagament dels impostos és una de les queixes principals que critiquen els emprenedors. "En Espanya, el primer que has de fer per muntar una empresa és desemborsar. I després comences a pagar impostos", recorda Werner, qui assegura que no l'importaria pagar una franja d'impostos més elevats "si en els primers anys, quan no tens beneficis, es poguessin reduir".
Per a Bonavia, el resum és que abans de començar ja et comencen a demanar: "Hi haurà molta gent amb idees, que tenen equip, però que no en tenen diners, i més avui dia que molts són emprenedors forçats", argumenta.
L'atenció a l'emprenedor, clau
Els Punts d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) s'encarreguen de facilitar la creació de noves empreses, l'inici efectiu de la seva activitat i el seu desenvolupament, a través de la prestació de serveis d'informació, tramitació de documentació, assessorament, formació i suport al finançament empresarial. El seu objectiu és agilitzar la burocràcia, sempre criticada a l'hora de crear una empresa. Al web del Ministeri de Treball es pot trobar el llistat dels PAE's públics i privats que funcionen a tot l'Estat espanyol, també a Catalunya.
En aquest sentit, Mis, des de la FOEG, considera que caldria "un major suport institucional a les pimes amb una menor càrrega burocràtica pel seu inici i manteniment, tot i la creació de la finestreta única".
Una demanda que recull com un guant l'emprenedora Yaiza Toledano, propietària d'un saló de bellesa a Girona, gràcies a la capitalització del seu subsidi d'atur. La jove de 27 anys s'ha assessorat a la FOEG, on va acudir pel seu desconeixement sobre què es necessitava per a crear un negoci. "Sola no l'haguera pogut fer. Em van ajudar a definir el tipus de negoci, la cerca de local, etc. La veritat és que l'assessorament és de gran ajuda al principi", conta a VIAempresa.
Amb tot, Yaiza està d'acord amb l'excessiva càrrega impositiva a la qual se sotmet a l'empresari. "Ara necessito contractar algú, però tot i ser emprenedora, tots són problemes. Si contracto algú i m'atorguen una ajuda i després l'acomiado –perquè no el puc mantenir- he de tornar totes les ajudes", declara. L'emprenedora, tot i estar satisfeta de ser la seva pròpia cap, no pot evitar el matís: "No et donen moltes ajudes, és molt a pagar, perquè les despeses se't mengen, però no li puc dir a ningú que no ho faci. Era el meu somni", conclou.
Si la previsió d'Schmidt s'acompleix, serà gràcies a l'esforç dels emprenedors, la nova figura emergent que amb la crisi econòmica tothom s'ha animat a defensar. Però aquests, preguntats per les seves dificultats i facilitats a l'hora de fer el pas a ser empresaris, declaren que el marc legal no els beneficia en absolut.
"Qui ha muntat la llei potser mai no ha muntat una empresa, ni sap de què va això". Parla Marc Bonavia, president de l'Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC). Com a ell, VIAempresa ha consultat a altres empresaris i tècnics perquè valorin la Llei d'Emprenedors, aprovada fa un any pel Govern de Rajoy. Un text legal que tenia per objectiu "emprendre reformes favorables al creixement i la reactivació econòmica per enfortir el teixit empresarial de forma duradora", però que ha estat durament criticada pels emprenedors.
"Tard i curta de contingut"
Una altra veu crítica és l'empresària Sara Werner, qui ha creat ara fa un any l'empresa Cocunat, dedicada a la comercialització online de cosmètica natural. "Crec que és una llei que ha arribat una mica tard i que és molt curta, perquè realment per a nosaltres era fonamental tractar la captació de talent via accions o stock options i en aquest sentit segueix amb el mateix tractament fiscal. Ens segueix dificultant les coses i al final hem hagut de captar talent fora", apunta Werner, qui treballa a la ciutat de Barcelona i és una de les participants de l'última edició de South Summit.
En conjunt, el president de l'Organització d'Autònoms de Catalunya, Autcat,Paco Hoya critica la tebiesa de la Llei d'Emprenedors. "La llei havia de ser per mitigar una mica les dificultats que tenen avui dia els emprenedors, però en la nostra opinió s'ha quedat massa curta i ha arribat tard, perquè podia haver estat creada fa cinc anys".
Bonificacions per autònoms i treballadors, en entredit
El Ministeri de Treball i Seguretat Social va presentar un llistat de bonificacions a les quals es poden acollir els nous autònoms, entre les quals destaca la coneguda com 'tarifa plana'. També al juliol s'han presentat diverses bonificacions a la contractació, que redueix les cotitzacions a la Seguretat Social en 100 euros, 75 i 50 euros, segons el tipus de contracte, entre altres novetats.
Aquestes mesures també són criticades per les fonts consultades. Hoya critica que són útils "si tens benefici, però justament el que es necessitava és que fos per aquelles empreses que comencen, perquè justament al principi és quan no tens beneficis", apunta en la seva entrevista amb VIAempresa.
Per la seva part, Werner explica que a l'única bonificació a la qual s'ha acollit la seva nova empresa és a la contractació de persones en atur. "En realitat, el que necessitaríem és que es pogués donar suport a una part molt important de la inversió", destaca.
En opinió de Montse Mis, tècnica de l'Oficina de Creació d'Empreses de Foment del Treball, ubicada a la FOEG, "aquesta llei ha nascut amb massa restriccions, com per exemple, la 'tarifa plana' de la qual s´ han beneficiat molts emprenedors facilitant l' autoocupació", explica. Segons Mis, el beneficiari no pot contractar treballadors per compte aliè ni pot ser administrador d'una societat mercantil.
Atracció de la inversió estrangera?
Un dels punts nous de la llei era l'activació de la inversió estrangera. Per a fer inversions, però, la normativa contempla l'atorgament de la residència per estrangers a aquells empresaris que facin una inversió per valor igual o superior a dos milions d'euros o per un valor igual o superior a un milió d'euros en accions o participacions socials d'empreses espanyoles.
"De nou, timidesa. La facilitació ha de ser real. Al Regne unit, la desgravació és del 50%, per tant, no, no hem vist facilitats", afirma contundent Bonavia. Sobre aquest tema, Hoya apunta que des de la seva patronal han tingut coneixement d'alguns sectors on determinades poblacions com els xinesos han intentat fer-los servir. "Han estat realment més inversions de tipus financer, per crear especulació, que no unes inversions per crear ocupació i riquesa del país", reflexiona.
L'IVA de caixa, un fracàs reconegut per Montoro
Era una de les novetats. La llei recull aquesta mesura que permet no pagar aquest impost a l'Administració pública fins a cobrar la factura corresponent. Però a finals del passat setembre, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reconeixia que el règim de l'IVA de caixa "no ha funcionat" com s'esperava. El seu compromís és revisar-lo en el marc de la reforma tributària que actualment està tramitant el Congrés.
El pagament dels impostos és una de les queixes principals que critiquen els emprenedors. "En Espanya, el primer que has de fer per muntar una empresa és desemborsar. I després comences a pagar impostos", recorda Werner, qui assegura que no l'importaria pagar una franja d'impostos més elevats "si en els primers anys, quan no tens beneficis, es poguessin reduir".
Per a Bonavia, el resum és que abans de començar ja et comencen a demanar: "Hi haurà molta gent amb idees, que tenen equip, però que no en tenen diners, i més avui dia que molts són emprenedors forçats", argumenta.
L'atenció a l'emprenedor, clau
Els Punts d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) s'encarreguen de facilitar la creació de noves empreses, l'inici efectiu de la seva activitat i el seu desenvolupament, a través de la prestació de serveis d'informació, tramitació de documentació, assessorament, formació i suport al finançament empresarial. El seu objectiu és agilitzar la burocràcia, sempre criticada a l'hora de crear una empresa. Al web del Ministeri de Treball es pot trobar el llistat dels PAE's públics i privats que funcionen a tot l'Estat espanyol, també a Catalunya.
En aquest sentit, Mis, des de la FOEG, considera que caldria "un major suport institucional a les pimes amb una menor càrrega burocràtica pel seu inici i manteniment, tot i la creació de la finestreta única".
Una demanda que recull com un guant l'emprenedora Yaiza Toledano, propietària d'un saló de bellesa a Girona, gràcies a la capitalització del seu subsidi d'atur. La jove de 27 anys s'ha assessorat a la FOEG, on va acudir pel seu desconeixement sobre què es necessitava per a crear un negoci. "Sola no l'haguera pogut fer. Em van ajudar a definir el tipus de negoci, la cerca de local, etc. La veritat és que l'assessorament és de gran ajuda al principi", conta a VIAempresa.
Amb tot, Yaiza està d'acord amb l'excessiva càrrega impositiva a la qual se sotmet a l'empresari. "Ara necessito contractar algú, però tot i ser emprenedora, tots són problemes. Si contracto algú i m'atorguen una ajuda i després l'acomiado –perquè no el puc mantenir- he de tornar totes les ajudes", declara. L'emprenedora, tot i estar satisfeta de ser la seva pròpia cap, no pot evitar el matís: "No et donen moltes ajudes, és molt a pagar, perquè les despeses se't mengen, però no li puc dir a ningú que no ho faci. Era el meu somni", conclou.