27
d'Abril
de
2016
Act.
27
d'Abril
de
2016
Els productes 'sense' ja són omnipresents als lineals dels supermercats. Es poden trobar llets sense lactosa, farines sense gluten i dolços sense sucre, però també carns, pastes, begudes i altres aliments sense conservants, additius, alcohol i amb el segell d'ecològic. I el següent serà el halal. S'estima que la demanda d'aquests productes creix a un ritme del 20% i mou uns 1.600 bilions de dòlars anuals al món, una xifra superior a la del consum total de la Xina, segons l'organització Alimentaria.
A Espanya aquest impacte es troba al voltant dels 1.000 milions d'euros i engloba sectors tan diversos com el turisme, la moda o la cosmètica, tot i que l'agroalimentari representa el 95% del negoci. El més destacat, però, no és que sigui un nínxol en potència, sinó que és l'excusa perfecta per internacionalitzar-se i diversificar.
Segell halal i 'bio'
Al sentir la paraula halal, el més habitual és pensar en carn, però el concepte inclou també pizzes, embotits, vins, caves i brioixeria com les que s'han presentat aquests dies al Halal Supermarket del saló Alimentària, que enguany organitza el primer Congrés Internacional Halal. Els seus elements comuns són que no porten porc, alcohol o additius i altres químics o tòxics, és a dir, "compleixen uns estàndards de qualitat, d'ètica i de salut que els fan aptes per la religió musulmana", assenyala la International Development Manager d'Alimentària, Meritxell Puig.
Però més enllà de les connotacions religioses, es tracta d'una filosofia molt alineada amb el consum biològic. Segons el coordinador del congrés, Javier Albarracín, el 18% del halal que es consumeix a Espanya no és per musulmans, sinó per "gent que té aquesta sensibilitat bio i eco". Això fa que a comerços com El Corte Inglés es puguin trobar productes amb el segell pertinent. Ara bé, a la secció gurmet, on s'hi troben tota mena d'aliments considerats de més alta qualitat.
Certificació vàlida per créixer a fora
Més enllà de la sensibilitat del consumidor, hi ha altres variables que han fet que els productes per a musulmans estiguin en auge. Un d'ells és la ja esmentada internacionalització, l'estratègia que algunes companyies han aplicat per pal·liar els efectes de la crisi.
En aquest sentit, Albarracín assenyala la conca del Mediterrani com el "primer cercle de l'expansió internacional" per la seva proximitat amb Espanya, pel que és una resposta prou òbvia que les companyies hagin optat per expandir-se cap al món musulmà. Tot i això, és una decisió que comporta certs compromisos, començant per incorporar nous productes adaptats al consumidor local al catàleg i, seguidament, obtenir un certificat halal vàlid.
L'organisme certificador més important d'Espanya és l'Institut Halal, però n'hi ha d'altres amb presència internacional com és el cas de KIWA i Halal consulting. La seva feina és verificar que tot el procés de producció d'un aliment segueix les normes i posar el segell a l'embalatge perquè sigui visible per al consumidor. Tanmateix, aquest no és el pas més important per exportar, el coordinador del congrés apunta el trobar un organisme reconegut: "Si entres a un país amb un certificat atorgat per algú que no és conegut, no vendràs. El país d'origen ha de conèixer el teu certificador i tenir la seguretat de l'homologació. Si no la tens, has d'aconseguir país per país que reconeguin el segell".
Un turista generós
El turisme és un altre dels pilars del creixement del halal a Espanya i la rebuda d'un turista amb poder adquisitiu com és el que prové del món àrab té un pes important. Puig defineix aquests països com "joves, amb natalitat alta i expectatives de creixement", un seguit de qualitats que han de ser decisives per fer créixer la demanda de productes halal i de destinacions preparades per rebre'ls.
A més a més, destaca que són zones on "quasi no hi ha classe mitjana", el que significa que els qui viatgen són els més rics i ho fan sense mirar quina és la seva despesa. Per tant, no és d'estranyar que ja hi hagi hotels preparats amb dues plantes, una per a homes i una per a dones, i amb l'Alcorà a l'habitació, així com restaurants amb àpats pensats per al comensal musulmà.
Un punt clau per al Mediterrani
A Espanya hi ha prop de 300 empreses d'alimentació i begudes amb certificat i el 25% es troba a Catalunya. Els punts clau són la província de Barcelona i la mateixa capital, tant pel port i l'aeroport que capten turistes, com per l'escorxador amb segell halal que hi ha a Mercabarna per proveir les companyies de la zona.
Tot plegat és el resultat de la "proactivitat de Barcelona", considera Puig, de la feina feta pel teixit empresarial per convertir la ciutat "en un referent a escala internacional". Albarracín també destaca el talent i capacitat de producció de les companyies, però lamenta que les administracions públiques no ajudin: "Ni la Generalitat ni l'Ajuntament han impulsat cap mesura especial per atraure aquest negoci i turisme". Destaca, però, l'interès mostrat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el d'Empresa i Coneixement, els qui assegura que sí que han pogut veure el potencial de produir i exportar alimentació halal.
Sigui com sigui, Barcelona és un punt estratègic pel sud d'Europa i pel nord del Mediterrani, pel que pot treure'n rèdit econòmic.
Pizzes i embotits cap al nord d'Àfrica
França és el país europeu que més producte halal exporta, seguit del Regne Unit, qui ostenta el títol de tenir més consum intern, i Espanya. Pel que fa a destinacions, Turquia i el nord d'Àfrica són les més interessades en el producte de la península. "Cada cop volen més productes gurmet i vénen a buscar-nos", constata Puig, qui afegeix a la llista de mercats potencials la recent apertura comercial d'Iran.
Una de les companyies que sap el que significa adaptar-se a un consumidor totalment nou és Andreu Alimentació. Fa gairebé 3 anys que venen pizzes de pollastre, tonyina o quatre formatges amb el certificat halal al Marroc per trobar, segons el gerent de l'empresa, Rafel Andreu, noves vies de negoci: "A Espanya el tema de les pizzes estava bastant saturat i vam veure que era molt factible anar cap al sud".
El seu repte va ser investigar nous formats, noves combinacions d'ingredients, trobar proveïdors halal i idear un sistema de neteja que no portés alcohol. Un esforç important i que no els suposa una gran xifra de negoci, però que Andreu confia que és una inversió de futur.
Fins aleshores, l'equip està centrat a consolidar el Marroc amb les pizzes que comercialitzen, tot i que no descarten ampliar l'oferta: "Tenim un equip que treballa constantment i investiga nous projectes, noves tendències i gustos. Anirem avançant sobre la marxa, pas a pas". Malgrat que en els plans de futur a curt termini no s'hi troba Europa, no descarta que l'auge del moviment ecològic els empenyi en un moment donat a intentar captar aquest client més sensible.
La llista dels qui han apostat pel halal també inclou grans marques com Freixenet, Torres o Argal. Aquesta última té més experiència que Andreu Alimentació, prop de dues dècades, però amb el mateix objectiu que la pime: "Estratègia de diversificació de productes per trobar nous mercats i negocis que avui en dia no existeixen". En parla l'Intenational Sales and Marketing Manager, Esteban Escuer, qui explica a VIA Empresa que operen al nord d'Àfrica a través d'un únic distribuïdor.
Escuer destaca que l'expansió a aquests països els dóna una millora en qüestió de productivitat: "Ens permet moure volums més grans de producció i tenir sinergies amb les fàbriques". I és que la producció és tota espanyola, només es plantegen treballar amb algun partner en el cas d'assolir altres mercats. Una variable que esperen aconseguir, ja que les seves previsions són de "gran creixement en els pròxims anys". I si la situació és tan favorable per al halal, veurem aviat el mateix amb la certificació Kosher?
A Espanya aquest impacte es troba al voltant dels 1.000 milions d'euros i engloba sectors tan diversos com el turisme, la moda o la cosmètica, tot i que l'agroalimentari representa el 95% del negoci. El més destacat, però, no és que sigui un nínxol en potència, sinó que és l'excusa perfecta per internacionalitzar-se i diversificar.
Segell halal i 'bio'
Al sentir la paraula halal, el més habitual és pensar en carn, però el concepte inclou també pizzes, embotits, vins, caves i brioixeria com les que s'han presentat aquests dies al Halal Supermarket del saló Alimentària, que enguany organitza el primer Congrés Internacional Halal. Els seus elements comuns són que no porten porc, alcohol o additius i altres químics o tòxics, és a dir, "compleixen uns estàndards de qualitat, d'ètica i de salut que els fan aptes per la religió musulmana", assenyala la International Development Manager d'Alimentària, Meritxell Puig.
Però més enllà de les connotacions religioses, es tracta d'una filosofia molt alineada amb el consum biològic. Segons el coordinador del congrés, Javier Albarracín, el 18% del halal que es consumeix a Espanya no és per musulmans, sinó per "gent que té aquesta sensibilitat bio i eco". Això fa que a comerços com El Corte Inglés es puguin trobar productes amb el segell pertinent. Ara bé, a la secció gurmet, on s'hi troben tota mena d'aliments considerats de més alta qualitat.
Certificació vàlida per créixer a fora
Més enllà de la sensibilitat del consumidor, hi ha altres variables que han fet que els productes per a musulmans estiguin en auge. Un d'ells és la ja esmentada internacionalització, l'estratègia que algunes companyies han aplicat per pal·liar els efectes de la crisi.
En aquest sentit, Albarracín assenyala la conca del Mediterrani com el "primer cercle de l'expansió internacional" per la seva proximitat amb Espanya, pel que és una resposta prou òbvia que les companyies hagin optat per expandir-se cap al món musulmà. Tot i això, és una decisió que comporta certs compromisos, començant per incorporar nous productes adaptats al consumidor local al catàleg i, seguidament, obtenir un certificat halal vàlid.
 |
| Embotit exposat al Halal Supermarket i adapat al consumidor musulmà. A. Corón |
L'organisme certificador més important d'Espanya és l'Institut Halal, però n'hi ha d'altres amb presència internacional com és el cas de KIWA i Halal consulting. La seva feina és verificar que tot el procés de producció d'un aliment segueix les normes i posar el segell a l'embalatge perquè sigui visible per al consumidor. Tanmateix, aquest no és el pas més important per exportar, el coordinador del congrés apunta el trobar un organisme reconegut: "Si entres a un país amb un certificat atorgat per algú que no és conegut, no vendràs. El país d'origen ha de conèixer el teu certificador i tenir la seguretat de l'homologació. Si no la tens, has d'aconseguir país per país que reconeguin el segell".
Un turista generós
El turisme és un altre dels pilars del creixement del halal a Espanya i la rebuda d'un turista amb poder adquisitiu com és el que prové del món àrab té un pes important. Puig defineix aquests països com "joves, amb natalitat alta i expectatives de creixement", un seguit de qualitats que han de ser decisives per fer créixer la demanda de productes halal i de destinacions preparades per rebre'ls.
A més a més, destaca que són zones on "quasi no hi ha classe mitjana", el que significa que els qui viatgen són els més rics i ho fan sense mirar quina és la seva despesa. Per tant, no és d'estranyar que ja hi hagi hotels preparats amb dues plantes, una per a homes i una per a dones, i amb l'Alcorà a l'habitació, així com restaurants amb àpats pensats per al comensal musulmà.
Un punt clau per al Mediterrani
A Espanya hi ha prop de 300 empreses d'alimentació i begudes amb certificat i el 25% es troba a Catalunya. Els punts clau són la província de Barcelona i la mateixa capital, tant pel port i l'aeroport que capten turistes, com per l'escorxador amb segell halal que hi ha a Mercabarna per proveir les companyies de la zona.
Tot plegat és el resultat de la "proactivitat de Barcelona", considera Puig, de la feina feta pel teixit empresarial per convertir la ciutat "en un referent a escala internacional". Albarracín també destaca el talent i capacitat de producció de les companyies, però lamenta que les administracions públiques no ajudin: "Ni la Generalitat ni l'Ajuntament han impulsat cap mesura especial per atraure aquest negoci i turisme". Destaca, però, l'interès mostrat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el d'Empresa i Coneixement, els qui assegura que sí que han pogut veure el potencial de produir i exportar alimentació halal.
Sigui com sigui, Barcelona és un punt estratègic pel sud d'Europa i pel nord del Mediterrani, pel que pot treure'n rèdit econòmic.
Pizzes i embotits cap al nord d'Àfrica
França és el país europeu que més producte halal exporta, seguit del Regne Unit, qui ostenta el títol de tenir més consum intern, i Espanya. Pel que fa a destinacions, Turquia i el nord d'Àfrica són les més interessades en el producte de la península. "Cada cop volen més productes gurmet i vénen a buscar-nos", constata Puig, qui afegeix a la llista de mercats potencials la recent apertura comercial d'Iran.
Una de les companyies que sap el que significa adaptar-se a un consumidor totalment nou és Andreu Alimentació. Fa gairebé 3 anys que venen pizzes de pollastre, tonyina o quatre formatges amb el certificat halal al Marroc per trobar, segons el gerent de l'empresa, Rafel Andreu, noves vies de negoci: "A Espanya el tema de les pizzes estava bastant saturat i vam veure que era molt factible anar cap al sud".
 |
| Andreu Alimentació distribueix pizzes de pollastre, tonyina o formatge, entre altres. ACN |
El seu repte va ser investigar nous formats, noves combinacions d'ingredients, trobar proveïdors halal i idear un sistema de neteja que no portés alcohol. Un esforç important i que no els suposa una gran xifra de negoci, però que Andreu confia que és una inversió de futur.
Fins aleshores, l'equip està centrat a consolidar el Marroc amb les pizzes que comercialitzen, tot i que no descarten ampliar l'oferta: "Tenim un equip que treballa constantment i investiga nous projectes, noves tendències i gustos. Anirem avançant sobre la marxa, pas a pas". Malgrat que en els plans de futur a curt termini no s'hi troba Europa, no descarta que l'auge del moviment ecològic els empenyi en un moment donat a intentar captar aquest client més sensible.
La llista dels qui han apostat pel halal també inclou grans marques com Freixenet, Torres o Argal. Aquesta última té més experiència que Andreu Alimentació, prop de dues dècades, però amb el mateix objectiu que la pime: "Estratègia de diversificació de productes per trobar nous mercats i negocis que avui en dia no existeixen". En parla l'Intenational Sales and Marketing Manager, Esteban Escuer, qui explica a VIA Empresa que operen al nord d'Àfrica a través d'un únic distribuïdor.
Escuer destaca que l'expansió a aquests països els dóna una millora en qüestió de productivitat: "Ens permet moure volums més grans de producció i tenir sinergies amb les fàbriques". I és que la producció és tota espanyola, només es plantegen treballar amb algun partner en el cas d'assolir altres mercats. Una variable que esperen aconseguir, ja que les seves previsions són de "gran creixement en els pròxims anys". I si la situació és tan favorable per al halal, veurem aviat el mateix amb la certificació Kosher?