Quan una startup deixa de ser-ho?

La startup Jeff arrencava el 2015 com una plataforma de bugaderia i tintoreria a domicili, però actualment es troba en un procés d'expansió i aquest dimecres ha obert el seu primer centre de fitness a València. I és que una pregunta senzilla, però amb molts matisos: què és una startup i quan deixa de ser-ho? Si diuen que no és or tot el que llueix, tampoc és una startup tota nova empresa que es crea i aixeca la persiana. Quins són els paràmetres que ens permeten dir-li així? Els anys de vida? El sector on opera? La facturació anual? Hi ha empreses que s'hagen fet grans i hagen deixat enrere eixe cognom? Li donem resposta a totes aquestes qüestions de la mà de l'entitat Startup Valencia i d'altres fonts del sector.

Abans de saber quan una startup deixa de ser-ho, cal saber a què ens referim quan parlem d'aquest terme. El CEO de Startup Valencia, Nacho Mas, ens envia la definició que va consensuar el sector i que va presentar a la consulta pública sobre la futura Llei de startups que va obrir el Govern espanyol a principis de 2019: "Una startup és una organització o projecte independent que sorgeix amb la missió de validar un producte, servei o model de negoci clarament innovador i que té un alt potencial de creixement".

Definició: Una startup és una organització o projecte independent que sorgeix amb la missió de validar un producte, servei o model de negoci clarament innovador

Fora d'aquest document, altres fonts del sector les defineixen com a aquelles noves empreses amb un component d'innovació tecnològica -encara que no té perquè, ja que matisen que alguns "models dels àmbits socials o mediambientals no tenen la tecnologia com a core del projecte, però sí que són innovadors"- i l'escalabilitat, és a dir, que "amb una estructura molt reduïda poden donar suport a un mercat molt gran".

Alguns "requisits" consensuats al sector

Quant als "requisits" perquè una empresa siga considerada startup, al document van assenyalar dos punts essencials: ser una "organització independent" i tenir un "caràcter innovador". Sobre el primer apartat, han de complir els següents punts: tenir residència fiscal o un establiment permanent a l'Estat espanyol; tenir personalitat jurídica pròpia, independentment de la dels seus socis o partícips; que no hagen transcorregut més de 7 anys des de la seua constitució o 12 quan passen a fase scaleup; que durant els dos primers anys, la major part del capital (més del 50%) estiga en mans dels seus fundadors persones físiques (o de persones jurídiques controlades per aquests), és a dir, que els emprenedors no hagen perdut el control de l'empresa. Malgrat això, el text contempla que a mesura que la startup creix (fase scaleup), aquest percentatge de capital pot anar abaixant fins al 20%.

Sobre el caràcter innovador, el sector exigeix que es complisca almenys un d'aquests requisits: inversió en R+D+i d'almenys el 15% dels seus costos totals de l'exercici anterior; que el 15% dels costos totals de l'exercici anterior s'hagen destinat a la contractació de personal intern qualificar per a R+D+i, ciència, tecnologia o el desenvolupament de software o hardware o a l'externalització d'aquest desenvolupament; que hagen rebut finançament de programes estatals, europeus o privat; que duga a terme una Activitat Emprenedora i Empresarial d'acord amb la Llei 14/2013; i que haja demostrat el seu caràcter innovador per diversos motius (com disposar d'una patent o certificacions oficials).

Això és el que està consensuat de cara a la futura llei, però realment hi ha una certa ambigüitat sobre el concepte dins de l'ecosistema. Fonts del sector relacionades amb el finançament d'aquestes noves empreses matisen que tot "depén del prisma" des del qual es mire: "Cadascú l'analitza des de la necessitat que té, de recursos humans (passar de microempresa a pime, a partir de 50 treballadors), de finançament, de creixement (deixa de ser exponencial), etc. No és blanc o negre, hui sóc una startup i demà ja no".

Per edat, quan es fa gran una startup?

Hi ha una majoria d'edat que si l'acompleixen les empreses deixen de ser startups? "És com les persones, no importa, és com et sents tu", diuen fonts coneixedores; lògicament, "si al cap de quinze anys encara sobreviu, s'hauria de mirar què passa", encara que a sectors molt determinats com el de la salut, la biotecnologia o els fàrmacs, a vegades "quan llancen el producte al mercat, la companyia ja té sis o set anys", per la qual cosa "pot tenir dotze o catorze anys i estar encara en una fase de creixement". Exceptuant aquests casos, observen: "Si et trobes amb una startup que fa deu anys que va començar i encara no ha tingut una fase de creixement... alguna cosa para allà! O el projecte s'ha quedat com un zombie i els emprenedors són molt cabuts i es resisteixen a deixar-ho o alguna cosa passaria". En tot cas, es neguen a considerar l'edat com a un factor determinant per limitar què és o no una startup, ja que afirmen que han conegut projectes que van començar en 2014 i "no terminaven d'arrencar" i fou en 2019 quan els va aparéixer "l'operació del segle i ara en 2020 estan facturant diversos milions".

Nacho Mas apunta que  "si et trobes amb una startup que fa deu anys que va començar i encara no ha tingut una fase de creixement... alguna cosa para allà!"

Partint d'aquests requisits, Nacho Mas apunta com a startups valencianes que han deixat de ser-ho algunes com Flywire, Finametrix, Hawkers, Mesbook o Imegen, "bé pel seu creixement i valoració, bé per adquisició", "és possible que s'hagen convertit en scaleups, empreses grans o hagen passat a formar part de grups empresarials". Ara bé, com déiem, el terme no té una frontera clarament determinada i sosté que a vegades se'ls continua dient startup o scaleup "per molt que hagen crescut" perquè "segueixen funcionant amb cultura organitzacional i mentalitat startup". El debat està obert.