17
de Juny
de
2014
Act.
17
de Juny
de
2014
"Astronauta!". Aquest és el crit que fan molts nens i nenes quan els pregunten què volen ser de grans. Quan creixen la idea sol anar-se'n en orris, perquè convertir-se en home de l'espai exigeix uns sacrificis físics i intel·lectuals fora de mida. Però el somni de viatjar a les estrelles roman en molta gent que mira embadalida el cel cada nit. És per això que darrere la idea del turismeespacial molts hi veuen una oportunitat de negoci. Després de molt de temps en què aquesta possibilitat ha estat patrimoni exclusiu de la ciènciaficció, cada cop és més a prop de cristal·litzar en una oferta real. I Catalunya i l'Estat espanyol aviat en seran testimoni.
Ja fa anys que la idea de viatjar a l'espai com a turista ha deixat de ser una quimera. Ho ha fet gràcies a projectes com Virgin Galactic, amb el que RichardBranson vol posar turistes en òrbita, amb una llista d'espera formada per noms tan populars com Justin Bieber o Ashton Kutcher. Entre els aspirants a primer català astronauta de la història, hi figuren el propietari de La Bruixa d'Or, XavierGabriel, o l'empresària AnnaBru, que a més comercialitza en exclusiva els vols de Virgin Galàctic a Espanya a través de la seva agència de viatgesBru&Bru. El projecte de Branson no és nou, i a molts els sonaria a excentricitat, si no fos perquè comencen a aparèixer moltes altres iniciatives similars, amb inversors potents al darrere i amb calendaris establerts.
El millor exemple se'l van trobar el mes passat aquells que passejaven pel centre comercial Illa Diagonal de Barcelona, que va acollir durant tres setmanes el primer punt d'informació de turismeespacial a l'Estat espanyol. Com si fos un estand promocional d'una illa caribenya, però substituint l'hamaca i els cocoters per una maqueta de nau espacial a mida real. La mateixa que té previst oferir el seu primervol suborbital abans d'acabar l'any.
Qui ho pretén és la companyiaholandesaSpace Expedition Corporation, representada a l'Estat espanyol per l'empresa catalanaAlibor. Una firma del món de la joieria originària del Berguedà, amb més d'un segle de trajectòria, que s'embarca en aquesta aventura en aliança amb el fabricant de rellotges Luminox. "Ens interessa vendre productes exclusius, diferents, i aquest és un d'ells", explica JoanAltimiras, CEO d'Alibor.
"Vendre il·lusions"
La voluntat de diversificar-se, de "no posar tots els ous a la mateixa cistella" els ha portat a apostar per aquest nou concepte de turisme. "Tenim un punt de bogeria, però alhora hi veiem un nínxol de mercat molt interessant", afirma Altimiras. Però com és que algú del món de les joies s'endinsa en una aventura com aquesta, pròpia d'enginyers o d'operadors turístics? "Els joiers i rellotgers en realitat acabem venent il·lusió, i això és el que són aquests viatges", resumeix.
Per 71.000 euros, la companyia promet un vol a 100 quilòmetres d'alçada, superant la Línia de Kármán, que separa oficialment l'atmosfera i l'espai exterior. La nau SXC Lynx Mark II sortirà des de Mojave (EUA) o Curaçao (illa holandesa al Carib), trencarà la barrera del so en 18 segons i apagarà els motors als 42 km d'alçada per iniciar el vol parabòlic, moment d'experimentar l'ingravidesa, fins tornar planejant a la seva base terrestre. 45 minuts de vol complet. Space Expedition Corporation ja ha venut uns 300 d'aquests viatges arreu del món, mitja dotzena a l'Estat espanyol a través d'Alibor.
"Els contractants són gent de perfils molt diferents", resol Altimiras sobre els seus clients. Des d'un multimilionari a qui ja no els queda cap excentricitat per fer a la terra fins a un jove d'origen asiàtic amb ganes provar les últimes tendències i capacitat per a pagar-les, passant per un veterà empresari del món de la construcció. El punt en comú entre tots ells és fàcil d'endevinar: una cartera ben plena. Els viatgesespacials són per a gent molt adinerada, però ja no es demanen les fortunes siderals de fa uns anys, només a l'abast d'estrelles histriòniques. Per qui s'ho pugui permetre, avui costen el mateix que un cotxecar. I això multiplica el potencial de clients fins al punt de convertir-ho en un sector amb alt potencial de negoci.
A l'espai en globus
Per aquest motiu és terreny abonat a l'aparició de nousagents, disposats a demostrar que de maneres d'anar a l'espai n'hi ha vàries. És el cas del projecte Bloon, de l'empresa Zero2Infinity, amb seu a CerdanyoladelVallès. "Vivim en un món globalitzat. Però en quin moment tenim l'oportunitat de veure'l realment com un globus?" es pregunta l'empresa a la seva web.
I de globus va el tema: L'oferta de Noon es basa en poder observar el planeta des de 36 quilòmetres d'alçada als quals s'ascendeix una càpsula acoblada a un globus impulsat per l'heli. Res de naus espacials, satèl·lits ni coets; un globus que triga unes dues hores en agafar l'alçada desitjada (el triple de la màxima a la que arriba un vol comercial), des de la qual ja es pot observar la cobertura de la terra i distingir el blau del cel terrestre i el negre de l'espai. Després de dues hores d'observació, toca tornar a casa: la càpsula descendeix durant prop d'una hora amb l'ajuda d'un paracaigudes. El cost de l'experiència: 110.000 euros.
Gran Canària, llançadora espacial
Per trobar un dels projectes més avançats cal anar fins a GranCanària, on l'empresa suïssaSwiss Space Systems (S3) ha establert una base per llençar satèl·lits i desenvolupar el turismeespacial. La clau de la rendibilitat del projecte és aquesta doble vessant. "Emprem la mateixa tecnologia per fer dos negocis independents, perquè els inversors puguin tenir accés a dos mercats", explica AugustoCaramagno, director de la companyia a Espanya.
S3 ha adquirit un Airbus 300 al qual acoblaran llançadores per, a partir del 2018 i des de Maspalomas, posar en òrbita satèl·lits de fins a 250 quilos, a un cost quatre vegades inferior a l'actual. Un aparell que pretenen amortitzar-lo comercialitzant volsparabòlics a gravetat zero, els primers amb baseeuropea. Començaran a funcionar el 2015 i, amb preus a partir dels 2.000 euros permetran experimentar diversos capítols breus d'ingravidesa a través del que es coneix com a vols parabòlics. De cara al 2020, S3 impulsarà els volssuborbitals, a 100 quilòmetres d'alçada, on el turista podrà veure la terra des de l'espai i experimentar la ingravidesa de forma molt més continua, com l'astronauta que somiava ser quan era petit.
El lema d'S3 és Space for all. Darrere de tot plegat hi ha una idea bàsica: la conquesta de l'espai ja no està tan sols en mans de les grans agències públiques com la NASA ni de gegantsaeronàutics, sinó que també és una parcel·la apta per a empresesprivades que vulguin explotar tant l'àmbit turístic com el tecnològic. Exemples com els de Planet Labs, una firma de SiliconValley amb uns quaranta treballadors que ha posat en òrbita un centenar de satèl·lits de baixcost per donar serveis múltiples a estats i a agents privats, és un exemple que ben aviat seguiran moltes altres empreses d'arreu del món. Hi ha terreny per competir i per fer-hi diners.
Ja fa anys que la idea de viatjar a l'espai com a turista ha deixat de ser una quimera. Ho ha fet gràcies a projectes com Virgin Galactic, amb el que RichardBranson vol posar turistes en òrbita, amb una llista d'espera formada per noms tan populars com Justin Bieber o Ashton Kutcher. Entre els aspirants a primer català astronauta de la història, hi figuren el propietari de La Bruixa d'Or, XavierGabriel, o l'empresària AnnaBru, que a més comercialitza en exclusiva els vols de Virgin Galàctic a Espanya a través de la seva agència de viatgesBru&Bru. El projecte de Branson no és nou, i a molts els sonaria a excentricitat, si no fos perquè comencen a aparèixer moltes altres iniciatives similars, amb inversors potents al darrere i amb calendaris establerts.
El millor exemple se'l van trobar el mes passat aquells que passejaven pel centre comercial Illa Diagonal de Barcelona, que va acollir durant tres setmanes el primer punt d'informació de turismeespacial a l'Estat espanyol. Com si fos un estand promocional d'una illa caribenya, però substituint l'hamaca i els cocoters per una maqueta de nau espacial a mida real. La mateixa que té previst oferir el seu primervol suborbital abans d'acabar l'any.
Qui ho pretén és la companyiaholandesaSpace Expedition Corporation, representada a l'Estat espanyol per l'empresa catalanaAlibor. Una firma del món de la joieria originària del Berguedà, amb més d'un segle de trajectòria, que s'embarca en aquesta aventura en aliança amb el fabricant de rellotges Luminox. "Ens interessa vendre productes exclusius, diferents, i aquest és un d'ells", explica JoanAltimiras, CEO d'Alibor.
"Vendre il·lusions"
La voluntat de diversificar-se, de "no posar tots els ous a la mateixa cistella" els ha portat a apostar per aquest nou concepte de turisme. "Tenim un punt de bogeria, però alhora hi veiem un nínxol de mercat molt interessant", afirma Altimiras. Però com és que algú del món de les joies s'endinsa en una aventura com aquesta, pròpia d'enginyers o d'operadors turístics? "Els joiers i rellotgers en realitat acabem venent il·lusió, i això és el que són aquests viatges", resumeix.
Per 71.000 euros, la companyia promet un vol a 100 quilòmetres d'alçada, superant la Línia de Kármán, que separa oficialment l'atmosfera i l'espai exterior. La nau SXC Lynx Mark II sortirà des de Mojave (EUA) o Curaçao (illa holandesa al Carib), trencarà la barrera del so en 18 segons i apagarà els motors als 42 km d'alçada per iniciar el vol parabòlic, moment d'experimentar l'ingravidesa, fins tornar planejant a la seva base terrestre. 45 minuts de vol complet. Space Expedition Corporation ja ha venut uns 300 d'aquests viatges arreu del món, mitja dotzena a l'Estat espanyol a través d'Alibor.
"Els contractants són gent de perfils molt diferents", resol Altimiras sobre els seus clients. Des d'un multimilionari a qui ja no els queda cap excentricitat per fer a la terra fins a un jove d'origen asiàtic amb ganes provar les últimes tendències i capacitat per a pagar-les, passant per un veterà empresari del món de la construcció. El punt en comú entre tots ells és fàcil d'endevinar: una cartera ben plena. Els viatgesespacials són per a gent molt adinerada, però ja no es demanen les fortunes siderals de fa uns anys, només a l'abast d'estrelles histriòniques. Per qui s'ho pugui permetre, avui costen el mateix que un cotxecar. I això multiplica el potencial de clients fins al punt de convertir-ho en un sector amb alt potencial de negoci.
A l'espai en globus
Per aquest motiu és terreny abonat a l'aparició de nousagents, disposats a demostrar que de maneres d'anar a l'espai n'hi ha vàries. És el cas del projecte Bloon, de l'empresa Zero2Infinity, amb seu a CerdanyoladelVallès. "Vivim en un món globalitzat. Però en quin moment tenim l'oportunitat de veure'l realment com un globus?" es pregunta l'empresa a la seva web.
I de globus va el tema: L'oferta de Noon es basa en poder observar el planeta des de 36 quilòmetres d'alçada als quals s'ascendeix una càpsula acoblada a un globus impulsat per l'heli. Res de naus espacials, satèl·lits ni coets; un globus que triga unes dues hores en agafar l'alçada desitjada (el triple de la màxima a la que arriba un vol comercial), des de la qual ja es pot observar la cobertura de la terra i distingir el blau del cel terrestre i el negre de l'espai. Després de dues hores d'observació, toca tornar a casa: la càpsula descendeix durant prop d'una hora amb l'ajuda d'un paracaigudes. El cost de l'experiència: 110.000 euros.
Gran Canària, llançadora espacial
Per trobar un dels projectes més avançats cal anar fins a GranCanària, on l'empresa suïssaSwiss Space Systems (S3) ha establert una base per llençar satèl·lits i desenvolupar el turismeespacial. La clau de la rendibilitat del projecte és aquesta doble vessant. "Emprem la mateixa tecnologia per fer dos negocis independents, perquè els inversors puguin tenir accés a dos mercats", explica AugustoCaramagno, director de la companyia a Espanya.
S3 ha adquirit un Airbus 300 al qual acoblaran llançadores per, a partir del 2018 i des de Maspalomas, posar en òrbita satèl·lits de fins a 250 quilos, a un cost quatre vegades inferior a l'actual. Un aparell que pretenen amortitzar-lo comercialitzant volsparabòlics a gravetat zero, els primers amb baseeuropea. Començaran a funcionar el 2015 i, amb preus a partir dels 2.000 euros permetran experimentar diversos capítols breus d'ingravidesa a través del que es coneix com a vols parabòlics. De cara al 2020, S3 impulsarà els volssuborbitals, a 100 quilòmetres d'alçada, on el turista podrà veure la terra des de l'espai i experimentar la ingravidesa de forma molt més continua, com l'astronauta que somiava ser quan era petit.
El lema d'S3 és Space for all. Darrere de tot plegat hi ha una idea bàsica: la conquesta de l'espai ja no està tan sols en mans de les grans agències públiques com la NASA ni de gegantsaeronàutics, sinó que també és una parcel·la apta per a empresesprivades que vulguin explotar tant l'àmbit turístic com el tecnològic. Exemples com els de Planet Labs, una firma de SiliconValley amb uns quaranta treballadors que ha posat en òrbita un centenar de satèl·lits de baixcost per donar serveis múltiples a estats i a agents privats, és un exemple que ben aviat seguiran moltes altres empreses d'arreu del món. Hi ha terreny per competir i per fer-hi diners.