29
de Maig
de
2015
Act.
29
de Maig
de
2015
La companyia Uber ha al·legat aquest dijous que és una mera "aplicació informàtica", que es limita a posar en contacte viatgers amb conductors particulars, per defensar-se de la demanda per competència deslleial que li ha interposat l'associació de taxistes Elite, que demana la prohibició de les seves activitats.
En el jutjat mercantil número 3 de Barcelona s'ha celebrat el judici per la demanda que Elite va presentar contra Uber, companyia a la qual acusen d'emmascarar darrere de la ficció de l'economia col·laborativa un servei de transport de viatgers sense llicència legal.
El cas ha arribat ara a judici, mesos després que un jutjat mercantil de Madrid ordenés cautelarment el cessament de l'activitat del sistema Uber a tot Espanya, en considerar que els seus conductors manquen d'autorització administrativa per desenvolupar la seva labor, arran d'una demanda de l'Associació Madrilenya del Taxi encara pendent de sentència.
En el judici s'ha escoltat el testimoni de diversos conductors de Uber -tres dels quals van ser denunciats per la Guàrdia Urbana per portar a passatgers sense llicència en el seu cotxe particular-, que han explicat al jutge com van començar a dedicar-se al transport de viatgers a través d'aquesta aplicació de mòbil.
Els conductors han coincidit a explicar que mai van signar un contracte amb Uber, però han assenyalat que, abans de començar a operar, van acudir a la seu de la companyia a Barcelona, on se'ls va facilitar un telèfon mòbil amb l'aplicació descarregada en què podien començar a rebre peticions de viatgers.
Després de contactar amb ells mitjançant l'aplicació, els testimonis utilitzaven el seu propi cotxe per traslladar als passatgers i, posteriorment, era la pròpia companyia la que s'encarregava de cobrar la tarifa, de la qual el 80% corresponia al conductor i la resta a Uber.
Els testimonis han afegit que tenien incentius per transportar a viatgers en èpoques de més afluència d'usuaris, per exemple coincidint amb congressos o fires internacionals, però que es gestionaven el seu temps a la seva voluntat i acceptaven els trasllats que volien.
Per a l'advocada d'Elite, aquesta manera de funcionament demostra que Uber mantenia una "relació laboral efectiva" amb els conductors i que incompleix les normes espanyoles i autonòmiques per dedicar-se al transport de passatgers sense les llicències preceptives, la qual cosa segons el seu parer "afecta directament a la competència deslleial".
"Uber no és una empresa d'economia col·laborativa, és una empresa d'economia submergida", ha sostingut la lletrada, que demana al jutge que declari que la seva activitat suposa competència deslleial i l'obligui a "cessar de forma immediata la seva conducta".
De la seva banda, l'advocat d'Uber ha rebutjat l'acusació de competència deslleial perquè, segons el seu parer, la seva companyia no es dedica al servei de transport, sinó que és una mera plataforma d'"intermediació electrònica" en el que "es posa en contacte a dos iguals a través de les noves tecnologies".
El lletrat ha celebrat l'"oportunitat" que la justícia debati l'encaix jurídic de les plataformes com Uber perquè, segons ell, es tracta d'"un mercat nou".
"Estem parlant de transport? Es pot transportar a gent amb una aplicació informàtica?", ha afegit l'advocat, que creu que les plataformes com Uber no actuen a l'empara de cap "llacuna legal", sinó que es tracta d'"un sector molt regulat, al nostre país i a Europa".
A més, l'advocat s'ha mostrat convençut que les directives europees permeten les activitats d'Uber, una companyia que té la seva matriu a Holanda.
Un centenar de taxistes s'han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, mentre se celebrava el judici, i han llançat petards i bengales de fum.
En el jutjat mercantil número 3 de Barcelona s'ha celebrat el judici per la demanda que Elite va presentar contra Uber, companyia a la qual acusen d'emmascarar darrere de la ficció de l'economia col·laborativa un servei de transport de viatgers sense llicència legal.
El cas ha arribat ara a judici, mesos després que un jutjat mercantil de Madrid ordenés cautelarment el cessament de l'activitat del sistema Uber a tot Espanya, en considerar que els seus conductors manquen d'autorització administrativa per desenvolupar la seva labor, arran d'una demanda de l'Associació Madrilenya del Taxi encara pendent de sentència.
En el judici s'ha escoltat el testimoni de diversos conductors de Uber -tres dels quals van ser denunciats per la Guàrdia Urbana per portar a passatgers sense llicència en el seu cotxe particular-, que han explicat al jutge com van començar a dedicar-se al transport de viatgers a través d'aquesta aplicació de mòbil.
Els conductors han coincidit a explicar que mai van signar un contracte amb Uber, però han assenyalat que, abans de començar a operar, van acudir a la seu de la companyia a Barcelona, on se'ls va facilitar un telèfon mòbil amb l'aplicació descarregada en què podien començar a rebre peticions de viatgers.
Després de contactar amb ells mitjançant l'aplicació, els testimonis utilitzaven el seu propi cotxe per traslladar als passatgers i, posteriorment, era la pròpia companyia la que s'encarregava de cobrar la tarifa, de la qual el 80% corresponia al conductor i la resta a Uber.
Els testimonis han afegit que tenien incentius per transportar a viatgers en èpoques de més afluència d'usuaris, per exemple coincidint amb congressos o fires internacionals, però que es gestionaven el seu temps a la seva voluntat i acceptaven els trasllats que volien.
Per a l'advocada d'Elite, aquesta manera de funcionament demostra que Uber mantenia una "relació laboral efectiva" amb els conductors i que incompleix les normes espanyoles i autonòmiques per dedicar-se al transport de passatgers sense les llicències preceptives, la qual cosa segons el seu parer "afecta directament a la competència deslleial".
"Uber no és una empresa d'economia col·laborativa, és una empresa d'economia submergida", ha sostingut la lletrada, que demana al jutge que declari que la seva activitat suposa competència deslleial i l'obligui a "cessar de forma immediata la seva conducta".
De la seva banda, l'advocat d'Uber ha rebutjat l'acusació de competència deslleial perquè, segons el seu parer, la seva companyia no es dedica al servei de transport, sinó que és una mera plataforma d'"intermediació electrònica" en el que "es posa en contacte a dos iguals a través de les noves tecnologies".
El lletrat ha celebrat l'"oportunitat" que la justícia debati l'encaix jurídic de les plataformes com Uber perquè, segons ell, es tracta d'"un mercat nou".
"Estem parlant de transport? Es pot transportar a gent amb una aplicació informàtica?", ha afegit l'advocat, que creu que les plataformes com Uber no actuen a l'empara de cap "llacuna legal", sinó que es tracta d'"un sector molt regulat, al nostre país i a Europa".
A més, l'advocat s'ha mostrat convençut que les directives europees permeten les activitats d'Uber, una companyia que té la seva matriu a Holanda.
Un centenar de taxistes s'han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, mentre se celebrava el judici, i han llançat petards i bengales de fum.