Xavier Verdaguer és dels que creu que tots podem innovar. "És un tema de mètode i actitud, recuperar la creativitat que tenies abans dels 7 anys és possible". Verdaguer es va estrenar fa 20 anys com a emprenedor en el sector de la innovació tecnològica; des de llavors ja ha fundat més de 10 empreses entre les quals destaca Imagine, un programa de creativitat que va començar a Silicon Valley el 2011, per on ja han passat més de 400 emprenedors.
D'aquí a 15 dies se'n va cap a San Francisco, la seva segona residència, amb directius d'Inditex, Fluidra, el Racc i Audi barrejats amb 20 joves emprenedors. A l'agost cap a Llatinoamèrica i al novembre cap a l'Àfrica. "El viatge és una part essencial de la nostra metodologia", assegura en una entrevista amb VIA Empresa.
Què tenen en comú tots els programes d'Imagine?
Que agrupen gent que no es coneixen, on cadascú té un talent o una actitud molt especial. El punt fort és la metodologia, és igual que recorreguem Llatinoamèrica o Europa o que ho fem en un centre de San Francisco, sempre apliquem el Mètode Lombard: quatre fases (del problema a la solució): inspirar-nos en el problema, generar idees, prototipar i comunicar. I finalment tenen en comú la transformació de la gent. Al final hem vist que l'experiència vital de recórrer Llatinoamèrica o l'Àfrica és brutal però també hem fet ara amb el RACC un Imagine d'un cap de setmana i els participants també han sortit transformats. No fem formació, és transformació. I no és consultoria, venim de l'emprenedoria; el que fem és design doing, no és design thinking.
Foto: Àngel Bravo
Com es crea un programa de creativitat escalable?
El punt de partida sempre és el mateix, empreses que llancen reptes i emprenedors que assumeixen el repte. El model que hem trobat és el d'una direcció a cada programa. Per exemple, Imagine Àfrica el dirigirà la Julie Chrysler, una noia americana que ve de Cisco i que coneix el terreny. Corporacions, entitats, administracions, fundacions... Sempre hi ha alguna gran entitat amb recursos, clients o usuaris que necessita aplicar les dinàmiques d'innovació dels emprenedors. L'últim Imagine que hem fet és el de Bocconi a Itàlia, amb un grup d'estudiants MBA de la universitat, a Milà i l'espònsor principal era Generali Seguros. El repte de l'empresa era 'com puc fer que els Millennials vulguin tenir una assegurança i vulguin estalviar?'
"Sempre hi ha alguna gran entitat amb recursos, clients o usuaris que necessita aplicar les dinàmiques d'innovació dels emprenedors"
Destaca alguns dels projectes que s'hagi posat en pràctica.
Destacaria l'últim projecte presentat aquesta setmana al Bizbarcelona: Smartdog; un projecte que reuneix tot el que busquem a Imagine. Altament innovador on uns nois han inventat un collar intel·ligent per a les mascotes per resoldre la solitud que sent la gent gran. Quan aquest collar detecta que plourà, avisa a l'avi que ha d'agafar el paraigua, o quan li toca prendre la pastilla blava, s'il·lumina el color blau del collar. Està creat per nois de 17 i 18 anys, que no es coneixien, que van crear aquest projecte a l'Imagine Express i van presentar el primer prototip al Mobile World Congress d'enguany. Aquest va ser un repte que ens va traslladar la Generalitat durant l'iFest: idees per solucionar i millorar la solitud de la gent gran. Ara estem en fase d'acabar el prototip, però ja hem parlat amb Suara, la cooperativa líder d'atenció domiciliaria que justament està muntant una acceleradora on podria entrar aquest projecte. De fet, el 60% dels projectes que han sortit d'Imagine s'acaben implementant d'alguna manera! De vegades pivoten molt, de vegades l'empresa els agafa i els passa pel sedàs i els canvia... Però últimament cada vegada menys. Les corporacions han entès de què va aquest programa i els interessa muntar el seu propi hub d'innovació.
Els tres joves 'Dreamers' creadors del Smartdog, durant el Bizbarcelona. Foto: Àngel Bravo.
No és el mateix gestionar la innovació en una startup que en una gran companyia...
No, i la relació startup-gran corporació és un win-win; no són competidors. L'emprenedor necessita dues coses: finançament (recursos) i clients, dos aspectes que té la gran empresa. D'altra banda, la startup pot fer que la creativitat corporativa sigui més ràpida. El repte està a fer que aquests dos mons de llenguatges diferents es trobin. Amb el programa Imagine ho hem aconseguit; directius sense corbata i nois de 16 anys, treballen junts per implementar idees creatives.
"La startup pot fer que la creativitat corporativa sigui més ràpida"
Ara sembla que no puguis viure sense una acceleradora...
És cert i moltes ho tenen de postureig però també hi ha qui ho fa molt bé. Per exemple, un dels casos amb qui treballem és amb Fluidra: tenen una acceleradora interna vertical pel sector de les piscines. Ara hi ha un enginyer de la companyia fent equip amb dos joves emprenedors d'un altre sector, preparant un prototip per entrar a l'acceleradora. En quatre mesos tindran un MVP per treure al mercat. El RACC també ha muntat un digital hub; el director general d'Uriach va venir amb nosaltres a l'Imagine Express... has de practicar amb l'exemple.
Sempre dius que tots podem innovar. La persona que innova també és qui ha de senyalitzar i pavimentar el camí?
Tots hem d'innovar i tenir la convicció que tot és millorable, és una actitud. Jo no crec en els departaments d'innovació. Quan fem els concursos per detectar el talent creatiu dins d'una gran empresa, no sempre guanyar el director d'innovació o noves tecnologies.
"Tots hem d'innovar i tenir la convicció que tot és millorable, és una actitud. Jo no crec en els departaments d'innovació"
En un entorn corporatiu, quins són els valors que incentiven la innovació?
Fomentar la cultura emprenedora des de la direcció. No pots demanar als treballadors que destinin el 20% del seu temps a la innovació,... s'ha de tenir l'actitud d'intentar millorar constantment. En lloc d'incorporar la queixa, han d'incorporar la proposta i la cultura del risc. Celebra públicament aquestes noves propostes, encara que fracassin. Perquè tot això passi s'acostuma a utilitzar la formació interna com a palanca. Jo sóc una mica reticent d'aquest mètode, de tancar 50 persones en una jornada de design thinking... És molt més efectiu fer que aquesta gent visqui una experiència on s'adonin de la seva capacitat creativa, a través d'un repte real que poden implementar dins la seva companyia. No és teoria, és pràctica.
Foto: Àngel Bravo.