La història de Zeleros corre en paral·lel a la de Hyperloop UPV. Diguem-ne que aquesta startup valenciana és filla de l'ambició i la feina d'un grup d'estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV), l'equip Hyperloop UPV, entusiasmats amb la idea de donar forma a les propostes d'Elon Musk, el CEO de Space X. Ara, però, l'empresa ha pres amb força l'accelerador i s'ha separat del niu universitari per volar en solitari dins del món empresarial. Aquest diumenge comencen els tests en la seu de SpaceX en Hawthorne, Los Àngeles, i el dia 22 de juliol és la prova final.
"Sempre penses que una competició tan rellevant pot ser molt important en el teu desenvolupament professional però crec que inicialment no pensàvem a formar una empresa, sinó que açò va arribar més endavant quan vam veure el potencial que tenia Hyperloop i que hi havia moltes indústries interessades", explica David Pistoni, CEO i cofundador de Zeleros, companyia fundada el 2016 per Pistoni, Juan Vicén, el seu CMO, i Daniel Orient, el CTO.
L'enginyer industrial, titulat a la UPV com la majoria dels seus companys de feina, assegura que el projecte Hyperloop UPV ha pres forma empresarial perquè "quan acabàvem els estudis volíem seguir. Es van ajuntar tots els factors i vam decidir muntar una empresa per a poder seguir desenvolupant allò que havia sigut premiat i que pensàvem que podia créixer encara més", apunta el jove valencià.
Pistoni: "Has de mesurar fins a on vols dedicar recursos al que no és el teu objectiu principal"
Aquest 22 de juliol se celebra la tercera edició de la competició ideada per Musk, tot i que com apunta Pistoni, "l'empresa està fora d'aquesta competició amb els nostres propis objectius i tecnologies". Segons explica, el desenvolupament de Hyperloop té diverses branques que estan relacionades amb altres indústries: la levitació per a logística i càrrega, fins i tot per a ascensors, propulsió elèctrica d'avions, nous materials lleugers, nous components magnètics... "Hi ha moltes branques de la tecnologia que podrien ser aplicables a altres estudis, però ací has de mesurar fins a on vols dedicar recursos al que no és el teu objectiu principal", reconeix el CEO de Zeleros.
Treballant a Lanzadera
Ubicats actualment a la Marina d'Empreses de València, en la seu de Lanzadera, busquen un nou espai propi per a créixer. Mentrestant, han separat els desenvolupaments en diverses fases i la primera fase són "uns bancs d'assaig per a validar tecnologia i un prototip a escala. A partir d'ací anirem mostrant la tecnologia als inversors, cercant més finançament, també públic, i sempre col·laborant amb altres empreses que ens donen el seu suport i la seua experiència per a moure el projecte perquè avance, perquè és complicat", reconeix.
El patrocini i la inversió en coneixement que puguen fer altres empreses és bàsic per a Zeleros. Per exemple, la firma Altran, que va començar ajudar-los com a equip universitari i que ara també és patrocinador de Hyperloop UPV, ha activat una col·laboració: els posen un grup d'enginyers per als pròxims dos anys per reforçar el seu equip d'enginyeria. "El que cerquem és col·laboracions entre grans empreses i startups: Hyperloop és un projecte que involucra grans indústries –tenim temes ferroviaris, aeroespacials, fins i tot alguns temes d'espai- i per això necessitem que hi hagen empreses amb experiència que ens donen suport", afirma.
Pistoni reconeix que "Hyperloop és un projecte que involucra grans indústries i "per això necessitem que hi hagen empreses amb experiència que ens donen suport"
I si la joventut és clau en el seu projecte, també necessiten l'expertise dels que ja estan rodats en projectes similars, per això ara han incorporat un perfil sènior en l'àrea industrial i un altre especialista en propulsió, exRolls Royce, per reforçar la plantilla.
A hores d'ara són 12 persones treballant per "unir a les empreses europees perquè Europa faça força amb altres empreses que estan desenvolupant tecnologia Hyerloop enfront dels EUA". Per aquesta feina, i d'altres, compten també amb un equip d'assessors externs. "És possible que les primeres rutes Hyperloop no estiguen a Espanya, i ni tan sols a Europa, però açò no significa que la tecnologia no puga ser europea o valenciana", clou Pistoni.