• Home
  • Economia
  • Article title

AB Biotics, dels formatges a referents en probiòtics

L'empresa neix amb la idea de crear cultius bacterians per fermentar llet, gairebé s'arruïnen i avui dia són una referència en probiòtics

Per
Bernat Bella
Periodista
01 d'Abril de 2019
Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, fundadors i CEO de AB Biotics | Cedida

AB Biotics és una empresa fundada el 2004 per Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert dins de la Universitat Autònoma de Barcelona. Inicialment va néixer com un projecte per desenvolupar cultius bacterians per recuperar els sabors tradicionals i autòctons dels formatges però va acabar convertint-se en una companyia referent en el sector dels probiòtics i, ara també, de la medicina de precisió. La història d'un primer fracàs que els fundadors van saber redreçar i que el 2018 va acabar amb 12 milions d'euros de facturació i més de 2 milions d'euros de beneficis nets.

"AB Biotics sorgeix d'un projecte de la universitat, inicialment consistia a desenvolupar cultius bacterians per fermentar la llet i fer formatges", expliquen els seus fundadors i CEO de la companyia, situada actualment a Esade-Creapolis de Sant Cugat del Vallès. La idea inicial, però, va topar ràpid amb la realitat: "Ben aviat ens vam adonar que el potencial de mercat no estava en els formatges, sinó en oferir beneficis per a la salut i vam reconduir el projecte cap a una vessant més biomèdica".

Bonachera i Audivert: "Gairebé ens arruïnem amb els formatges"

"Gairebé ens arruïnem amb els formatges. És un sector molt tradicional i apareixíem nosaltres amb una idea molt innovadora dient que havien d'invertir diners", recorden. Dos anys després de la fundació, van començar a canviar el rumb de la companyia.

Va ser el 2006, quan dels probiòtics encara no se'n parlava massa: "Un dia un futur client que venia d'un congrés del Japó ens va dir que es començava a parlar de probiòtics. Vam decidir anar per la part biosanitària i vam començar a desenvolupar un probiòtic per a ells". Els probiòtics són suplements que contenen microorganismes (bacteris) que aporten beneficis en la salut de les persones, a través d'equilibrar la macrobiota.

Així van iniciar un nou viatge, també físic, per fer el seu propi banc de soques, fent expedicions per tot el món buscant persones amb condicions sanitàries poc saludables i que preservessin bé els bacteris del tracte gastrointestinal. Dos anys de tasca mirant en el futur i que, actualment, els permet comercialitzar set productes propis, amb més de 70 distribuïdors de 35 mercats diferents dels cinc continents.

Neurofarmagen, una revolució en l'àmbit psiquiàtric

El 2008, en plena aposta pels probiòtics, es van trobar amb una notícia impactant en l'àmbit mundial: "Una empresa neerlandesa va fer proves amb probiòtics amb pacients de pancreatitis aguda. Van arriscar molt i se'ls van morir pacients, perquè estaven molt greus. Els probiòtics van estar a la primera línia per si eren segurs".

Això els va obligar a estudiar altres línies de mercat, per si els probiòtics acabaven morint, cosa que finalment no ha passat i ara estan en plena expansió. És quan van endinsar-se en el món de la farmacogenètica, la medicina de precisió. Una branca que consisteix a identificar el fàrmac més adient per cada pacient, segons el seu ambient i la seva genètica. Així van crear Neurofarmagen, un test que determina el medicament més efectiu pels tractaments de persones amb malalties psiquiàtriques. Un test que ha quedat demostrat que redueix les recaigudes i millora les vides dels pacients.

"És una revolució en l'àmbit psiquiàtric que acabarà arribant. És un producte espectacular", asseguren. Davant la falta de suport del sistema sanitari català i espanyol per distribuir el producte, el 2018 van estar a punt d'haver de vendre Neurofarmagen a una empresa nord-americana, pressionats pel Consell d'Administració, ja que havia suposat una inversió de set milions d'euros que no tenia retorn.

Bonachera i Audivert: "El coherent seria que el sistema et tingués en compte"

En aquest punt és on tenen una de les seves queixes, especialment amb el paper de l'administració pública, que no ha apostat per aquest producte: "Si tens una empresa de casa teva, que s'ha gastat un dineral d'inversors de casa teva, que ocupa doctorats de casa teva, el coherent seria que el sistema et tingués en compte".

Ho veu com una "manca de visió estratègica" que és un hàndicap no només per a ells, sinó per a tot el sector d'empreses emergents del món mèdic i biomèdic. "El sistema sanitari espanyol gasta 4.000 milions d'euros anuals en medicació i serveis associats a la salut. Nosaltres amb 5 milions d'euros de vendes, ens hauríem menjat el món, perquè hauríem obtingut una prova de concepte en un mercat de referència com l'espanyol".

"Si aquest sistema s'hagués gastat 5 milions d'euros, hauríem pogut demostrar que els pacients psiquiàtrics estan menys deprimits que a qualsevol lloc del món. Ja ho vam demostrar en 300 pacients d'un hospital privat de Madrid, els malalts difícils els vam reduir a la meitat", destaquen.

De Catalunya al món

Amb tot, la venda de probiòtics representa el 90% de la facturació de l'empresa, mentre que Neurofarmagen és el 10% restant. El seu mercat és el món i és que el 87% de les seves vendes són fora l'Estat espanyol. Xina, Estats Units, Llatinoamèrica, Indonèsia, Corea, Austràlia, Japó o Rússia són només alguns dels indrets on arriben els productes d'AB Biotics.

Bonachera i Audivert: "El nostre principal client en vendes és rus"

L'empresa catalana es dedica principalment a la investigació dels probiòtics i a comercialitzar-los a través de grans distribuïdores dels països d'origen. No fabriquen i no fan venda directa als consumidors. "El nostre principal client en vendes és rus. En general són empreses farmacèutiques ubicades en aquests països que veuen que tenim un producte diferencial i que llicencien per vendre en el seu territori".

__relacionada__

Després d'uns anys en què l'empresa acumulava pèrdues, principalment per les grans inversions en investigació que han anat fent per desenvolupar nous productes, ara ja comença a créixer exponencialment. Per a l'any 2018, tenien una projecció de vendes de 8,3 milions i van arribar als 12. Una xifra que gairebé multiplica per quatre la facturació de 3,96 milions el 2016. Els beneficis també han crescut de manera molt important, passant de 6 milions de pèrdues el 2016 a 1,2 milions de benefici net el 2018.

Una empresa flexible sense producció

"No tenim fàbriques. AB Biòtics és recerca, patent i llicència", destaquen. Una de les conseqüències és que és un negoci molt desapalancat i flexible: "Si un client ens demana 10.000 unitats d'un producte, truquem a dos proveïdors i, quan ho tenen, diem al client que ho pot passar a buscar per allà".

Això genera un problema en el marge de benefici, ja que no pot ser tan alt com si produïssin. Però els permet anar al mercat de manera molt més fàcil, amb menys risc i amb més previsió de creixement. "Si dupliquem vendes, no necessitem duplicar infraestructures ni inversions".

"Pel que fa a marges, no som l'empresa més rendible del món, però l'EBIDTA és altíssim". Les previsions indiquen que en els pròxims anys arribaran als 27 milions d'euros de facturació, mentre que la despesa operativa creuen que amb prou feines passarà dels 3,5 milions als 5 milions.

Bonachera i Audivert: "Podríem ser una referència en l'àmbit global"

AB Biotics és una de les moltes empreses al voltant del sector mèdic i biomèdic del país. Un sector que consideren dinàmic i amb molt potencial, però que es troba amb aquesta falta d'aposta per part del sector públic. "Sempre ens emmirallem amb Silicon Valley, però aquí tenim una mina", asseguren.

"Falta que la regulació s'adapti a la innovació, és molt difícil poder vendre els teus productes a fora quan no has pogut fer una prova de concepte a casa. A vegades quan vas fora, et pregunten com ho venem a casa, i la resposta és que no ho sabem perquè la regularització no ens ho permet. És un tema de país", lamenten.

La solució seria una llei de compra pública de tecnologia innovadora per la qual l'Estat compri aquestes noves tecnologies a canvi de futurs beneficis. Una legislació que va voler tirar endavant la ministra socialista Cristina Garmendia però que no va acabar fructificant.

"És la pota que li falta al sector salut i biotecnològic per ser més innovador aquí. Podríem ser una referència a escala global. Quan l'administració pública és client, els inversors ho tenen molt més clar", conclouen Bonachera i Audivert.