Abertis guanya una batalla judicial a Foment
El grup reclama 1.494 milions d'euros per drets de cobrament de peatge d'un tram de l'AP-7
El contenciós queda ara pendent que Foment decideixi si recorre aquesta resolució i del procés paral·lel obert que segueix el Tribunal Suprem.
No obstant això, en cas que finalment totes les instàncies judicials els donin la raó a Abertis, al final de la concessió de l'AP-7 el 2021, la companyia tindria dret a cobrar de Foment els 1.494 milions d'euros acumulats fins ara per compensació de trànsits, més l'import que se sumi fins llavors a aquesta quantitat, a més de 769 milions per les obres realitzades en la via.
De moment, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha estimat "íntegrament" tot el recurs que Abertis va plantejar el 2015 contra Foment. Així, ratifica que el grup estava comptabilitzant correctament un dret de cobrament de peatge en contra del criteri del Ministeri.
El contenciós té el seu origen a l'any 2006, quan Abertis va aconseguir un acord amb Foment, ratificat mitjançant Reial decret en Consell de Ministres, pel qual la companyia de concessions es comprometia a realitzar ampliacions i millores en l'AP-7 i a aplicar descomptes en els peatges, a canvi que l'Estat assumís el risc del trànsit de l'autopista si el volum d'usuaris no aconseguia certs nivells.
No obstant això, el 2011 el Ministeri va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d'aquest acord, especialment sobre les compensacions per trànsit. Segons Abertis, Foment va indicar llavors que no considerava la compensació per trànsit com a part del saldo del conveni i, a més, plantejava dubtes respecte a la forma en què la companyia l'estava comptabilitzant en els seus comptes.
El grup ho registrava com a actiu financer, la qual cosa li permetia incloure-ho cada any en els seus comptes i a més generava un dret de cobrament, mentre que Foment defensava que es tractava d'un actiu intangible.
Abertis va plantejar llavors un recurs contra aquesta consideració de Foment, que aquest Departament va rebutjar el juny del 2015, la qual cosa va portar l'empresa a recórrer al setembre d'aquest any al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, òrgan judicial que en una sentència amb data del passat 7 de març, dóna ara la raó a la companyia.
Pendents del suprem
En paral·lel, el 2015 el grup de concessions també va elevar el contenciós al Tribunal Suprem. La companyia va prendre aquesta decisió després que remetés un escrit al Consell de Ministres per demanar que "exercís la seva potestat d'interpretació de contracte de l'AP-7 en relació amb la compensació dels trànsits", i el Consell de Ministres ho desestimés per "silenci administratiu".
Malgrat aconseguir el suport del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Abertis assegura que mantindrà el seu actual criteri de prudència comptable respecte al dret de cobrament de l'AP-7.
La companyia comptabilitzava aquest dret com a actiu financer des que va signar el conveni amb Foment el 2006 i fins que va començar el contenciós amb el Ministeri el 2015. Llavors, la companyia va començar a registrar-ho com a actiu financer i a realitzar provisions, criteri que mantindrà fins que es resolgui tot el procés judicial.
Aquest contenciós se sumeixi a un altre que Abertis també té amb Foment en el Suprem, pel desequilibri econòmic que presenta un tram de l'AP-7 a València, en aquest cas per la construcció de vies alternatives lliures de peatge.