Aquesta setmana Damm ha justificat la seva decisió de deixar de cotitzar en borsa per "brindar una oportunitat d'obtenir liquiditat pels seus títols" als petits accionistes. Estar o no en el mercat de valors és un dels dubtes d'algunes companyies. Per exemple, aquest dijous el Govern espanyol ha decidit ajornar la sortida d'Aena, l'empresa pública que gestiona els aeroports espanyols, "per un defecte formal" relacionat amb l'elecció de l'auditor, segons informa EFE.
Fa mesos que l'empresa prepara la seva sortida després de nombroses gestions. L'operació s'espera amb expectació, tal com ha recordat en una recent visita a Barcelona la ministra de Foment, Ana Pastor: "Hi ha un alt interès tant per part d'inversors nacionals com internacionals".
Tanmateix la setmana passada estava prevista que el consell de ministres donés el vistiplau a l'Oferta Pública de Venda (OPV) d'un percentatge del capital de la companyia i que, posteriorment, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) autoritzés el fullet de l'operació. Molts empresaris, segons apunten des de Madrid, s'han interessat darrerament per la seva sortida, l'última d'una llista de companyies que en els últims anys han decidit caminar pel parquet.
Al mes de maig va ser App , la companyia d'inspecció, assajos i certificació amb seu al campus de Bellaterra, qui debutava al mercat borsari com el quart valor més negociat. En aquella primera jornada, cada títol seu es pagava a 15,15 euros. I també a l'abril, l'agència de viatges en línia eDreams Odigeo debutava a la borsa amb un primer preu de 9,7 euros. Canvia tant el mercat que fa només uns dies -i a causa de la sortida dels vols d'Iberia i British Airways de l'oferta del seu web- les accions s'enfonsaven més d'un 50%.
Un altre exemple, la xinesa Alibaba, líder en l'e-commerce al gegant asiàtic, ha estat una de les sortides més espectaculars dels últims mesos a Wall Street. El seu èxit ha convertit a Jack Ma, el propietari (i ex professor universitari a Hangzhou) en un dels empresaris més rics del món. No és estrany, però, que altres companyies com Aena estudien a hores d'ara si sortir a borsa és o no bona idea. Els avantatges i els inconvenients en són importants.
Diversificar les despeses de finançament
Segons Francesc Prior, professor d'estudis financers de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), l'empresa que cotitza "diversifica perquè té diversos accionistes i en tenir-ho, la teoria econòmica diu que abarateix els costos".
La decisió de convertir-se en una més de les empreses regulades per la CNMV és, segons Carles Amaro, professor del Departament de Control i Direcció Financera d'ESADE, purament estratègica. "Sortir a borsa implica capital i per tant, d'una banda, es reforça la solidesa financera de l'empresa i/o també pot servir per finançar oportunitats de creixement", afirma Amaro. "Pot ser una alternativa per reforçar una empresa que vol estar més capitalitzada", destaca.
Més informació pública
El segon dels dos únics avantatges que destaca Amaro és la possibilitat que ofereix el fet de cotitzar al parquet quant a guanyar en imatge i en gestió professionalitzada. "No només des del punt de vista financer: Cotitzar també t'obliga a una transparència i a una millor gestió, també en la resta d'àmbits de l'empresa. D'alguna manera, quan cotitzes a borsa, estàs contínuament sent avaluat, per inversors o per agències que es dediquen a fer avaluacions de compra", explica.
Prior es mostra d'acord i apunta que aquesta és "una forma de millorar i de donar més notorietat a la imatge de l'empresa". Per a Prior, és evident que una empresa que estigui cotitzada "sempre dona una certa credibilitat no només de finançadors sinó també de socis comercials". Un intent que va voler realitzar Bankia en la seva sortida a borsa el 19 de juliol de 2011, quan encara es desconeixia el falsejament dels seus comptes.
Però, quan és el millor moment a fer-ho? L'audiovisual Mediapro -amb seu a Barcelona- ha assegurat recentment que estan pensant-ho. El president de la companyia, Jaume Roures, ha confirmat que estudia aquesta operació en un termini de dos o tres anys, "una vegada que s'aclareixi el panorama audiovisual a l'Estat espanyol i el mercat s'estabilitzi".
El gest d'esperar al "moment oportú" és aplaudit per Amaro, qui considera que l'empresa ha de tenir present el quan, "perquè no tots els moments són bons per sortir a borsa. Només ha de ser quan l'inversor estigui poc sensible al risc, ni que sigui una molt bona empresa", apunta.
Major avaluació
En opinió de Prior, el fet d'estar valorada permet una valoració constant "que pot ser real o pot ser fictícia, però que dóna una idea del que una empresa val". El professor considera que aquesta informació és útil perquè permet que els gestors de l'empresa estiguin controlats en funció de com evoluciona el valor de l'empresa. D'aquesta manera, els socis comercials poden tenir una forma molt clara d'establir possibles aliances per la creació d'empreses comunes o inclús per serveis financers".
Costos associats a la sortida a Borsa
Sortir a borsa no és de franc. Els col·locadors cobren comissions, hi ha despeses associades a l'operació, etc. De fet, el Ministeri de Foment ha pagat un total de 7 milions d'euros a l'empresa Media Planning per la campanya de publicitat que dóna a conèixer l'empresa en aquest procés de sortida al mercat borsari. "Aquests costos poden ser molt importants i de fet expliquen perquè es trien uns o altres mercats. Hi ha uns més adaptats a la petita empresa, com el MAB, i després està el mercat tradicional", argumenta Prior.
Pèrdua de confidencialitat
La imatge pública a què se sotmet una empresa en el parquet també comporta una manca de privacitat. "Totes les teves dades estan a l'abast de tothom. Pot ser un problema, per exemple, per aquelles companyies que fan molta R D i, ja que pot arribar un moment que estiguin obligades a donar una determinada informació que igual els fastigueja en les seves investigacions i que d'una altra manera no estarien obligats a fer".