Entre el soroll de les advertències, missatges indirectes i propostes polítiques de gran volada que han ocupat els titulars dedicats a la XXIX reunió del Cercle d'Economia que aquest cap de setmana s'ha celebrat a Sitges, sobresurten les reflexions serenes del catedràtic de la UB i vicepresident de l'entitat, Antón Costas. Amb un to sempre pausat i reflexiu, les seves aportacions no es llegeixen amb les presses del primer cafè, sinó amb la tranquil·litat de l'última hora de la tarda, per assimilar millor els dos conceptes sobre els que ha treballat en els darrers anys: ètica i estímul econòmic.
El discurs de Costas sempre ha arribat mesos abans que l'oficialitat. Quan la crisi tot just engegava i encara funcionaven les tesis del liberalisme malentès, Costas ja apuntava a la necessitat de posar límits en el seu estudi La crisis de 2008. De la economía política y más allà. En una entrevista concedida a la B30, antecessora de VIAempresa, el professor criticava "el mecanisme de retribucions de l'alta direcció del sistema financer" i "l'arrogància intel·lectual i política que ens va portar a creure que sabíem com dirigir l'economia saltant-nos els cicles de crisi".
Referenciar a l'ideòleg
Costas ha repetit aquest discurs a Sitges i per validar el seu discurs va remetre al mateix ideòleg del capitalisme, Adam Smith, i a la seva obra Teoria dels sentiments morals, on recomanava crear "murs de contenció ètics per evitar el desbordament de les passions que inspira el capitalisme". A fi de comptes, pensar en el bé comú a l'hora de prendre decisions d'interès públic o, fins i tot, propi.
El professor també va ser dels primers en aixecar la veu contra el dogmatisme de les retallades. Ja a principis de 2012, en una conferència a Cecot, Costas va criticar als governs europeus per "esforçar-se per a que tot sigui susceptible d'empitjorar" i va mostrar-se sorprès per la seva "preocupació per reduir la despesa sense mirar la generació d'activitat".
Primer, alumne
Antón Costas és avui un professor respectat, en part per les ensenyances rebudes durant la seva etapa formativa. Estudiant universitari a la seva Galícia natal, on es va llicenciar en Enginyeria Industrial a l'any 1972, va arribar a Barcelona per passar-se a Econòmiques. En la seva tesi, sobre el pensament i la política econòmica liberal en el segle XX, va comptar amb el guiatge d'Ernest Lluch abans d'entrar a les aules.