Des del punt de vista empresarial, voltar per Catalunya és un no parar de sorpreses: empreses poc conegudes que són líders mundials del seu sector, companyies familiars radicades a viles de poc més de tres mil habitants que superen els mil milions de facturació, o el cas que comentarem avui, un clúster industrial de primer ordre a la idíl·lica Arbúcies. Aquesta localitat selvatana acull als tres principals fabricants de carrosseries d’autocar del país, o sigui, Beulas,Ayats i Indcar, un trio d’empreses que tenen presència tant a Catalunya com, sobretot, a l’estranger.
__relacionada__
La més veterana de les tres és Industrial Carrocera Arbuciense, fundada el 1888 i que té com a marca l’ensenya Indcar, més còmode de gestionar que la denominació completa. Com és fàcil imaginar, en aquells temps primigenis les carrosseries que fabricaven estaven destinades a les diligències, que era el mètode de transport del moment. L’emprenedor que va muntar el negoci va ser Francesc Queralt Roca i des d’aleshores els seus descendents han continuat gestionant el negoci (la família Queralt controla la totalitat de les accions, tant de manera directa com a través de la societat Inmobiliaria Arbuciense).
Aquesta localitat selvatana acull als tres principals fabricants de carrosseries d’autocar del país, o sigui, Beulas, Ayats i Indcar
El canvi més rellevant en aquests gairebé cent quaranta anys de trajectòria és que a finals dels setanta va optar per especialitzar-se a fabricar carrosseries d’autocar, i van deixar de banda d’altres tipus de vehicles. Avui dia, les vendes d’aquesta empresa s’enfilen fins als 25 milions d’euros, i deixa un petit benefici anual de prop de l’1% de la facturació. El primer executiu és Gaël Queralt Mirabelle, que pertany a la família propietària.
__relacionada__
Amb el canvi de segle, el 1905, va néixer la segona de les firmes que formen el clúster, Carrocerías Ayats, propietat de la família homònima. En aquest cas, el creador de la nissaga va ser Joan Ayats Casas, que havia après els secrets de la fabricació de tartanes treballant per a tercers i que l’any indicat va decidir establir-se pel seu compte. En aquest cas, la segona generació del negoci no va venir per via filial, sinó que qui va recollir el testimoni va ser Joan Vilà Carré, nebot del fundador. Des d’aleshores, el cognom predominant a la companyia és precisament Vilà.
Les vendes d’aquesta empresa s’enfilen fins als 25 milions d’euros, i deixa un petit benefici anual de prop de l’1% de la facturació
El negoci factura avui dia uns 14 milions d’euros segons algunes estimacions i proporciona un petit benefici als seus accionistes. No només disposen del centre productiu d’Arbúcies, sinó que també tenen una planta a Mèxic. La presidenta de la firma és Maria del Carme Vilà Pascual, de la família propietària, un clan que controla la companyia a través de la societat patrimonial Cadiraire.
I la tercera de les empreses del contingent és Carrosseries Beulas, que va ser la darrera en néixer, perquè va ser fundada el 1934. Els iniciadors van ser Ramon Beulas i Narcís Pujol, però durant la post-guerra la meitat de la companyia va estar en mans de Jaume Gelada, un altre inversor que hi romandria fins a mitjans de la dècada dels cinquanta. Posteriorment, la família Beulas ha mantingut el control total del negoci. El seu volum de facturació supera al de les seves rivals locals, perquè actualment té unes vendes d’uns 30 milions d’euros, amb un sòlid benefici de més d’un milió. La direcció general l’ocupa Maria Dolors Beulas Pascual i el capital de l’empresa està en mans de la societat Beupa Bus, que pertany a la família fundadora.
__relacionada__
Aquesta tríada fins fa no gaires anys era un quartet, perquè també existia Noge, una firma fundada el 1964, però que va sucumbir davant de la crisi fa cosa d’una dècada.
Aquesta tríada fins fa no gaires anys era un quartet, perquè també existia Noge
Que aquest clúster hagués nascut al peu del Montseny no és pas una casualitat, i és que la fusta dels boscos de la zona era matèria primera fonamental per a la construcció de diligències, tartanes i carros en aquells anys finals del segle XIX i els primers del segle XX. Per cert, tampoc no podem deixar d’assenyalar la curiositat que representa que de tres empreses ubicades al cor de Catalunya, només una (Beulas) tingui la pàgina web en català, mentre que les altres dues ofereixen diverses opcions, però obvien del tot la llengua del país.