Es creen moltes empreses o en moren moltes més? L'any 2007 a Catalunya hi havia 621.391 empreses. El 2015, segons les últimes dades de l'Idescat la xifra s'ha reduït a 594.498. "Estem posant molt d'èmfasi en la sortida de les empreses catalanes a l'exterior i dels processos d'innovació, perquè sabem que aquest és el futur de les nostres empreses i de l'ocupació d'aquest país", afirma el conseller d'Empresa i Coneixement, JordiBaiget (Balaguer, 1963), en una entrevista amb VIA Empresa.
Segons Baiget, tot i el canvi de nom, el full de ruta de la seva conselleria es centra en l'ocupació, que tenint en compte l'atur registrat a l'abril, continua sent la principal preocupació: "En aquest país no hi haurà confiança fins que no es redueixi de manera notable l'atur i això és el que estem obligats a fer".
S'ha apostat per la fórmula Empresa i Coneixement en lloc d'Empresa i Ocupació. Quin és el repte més gran de la conselleria?
Consolidar un creixement econòmic i això vol dir crear ocupació, acció que només es pot aconseguir per dues vies: millora de la teva competitivitat, vinculada a la capacitat d'innovació, i crea les estructures perquè en aquest país hi pugui haver una recuperació econòmica. És a dir, l'ocupació continua sent la principal prioritat. Ara bé, hem posat en un mateix segment amb dos extrems a les universitats i els centres de recerca i a l'altre l'empresa. Seria injust que fins ara no han col·laborat, però ara volem crear una clara cultura de col·laboració perquè facin projectes conjunts.
La transferència entre les universitats i el món productiu és un aspecte a millorar...
Volem que els recursos que donem a les universitats i als centres de recerca, donin resultats també per a les empreses perquè aquestes puguin innovar i créixer. És a dir, que hi hagi un diàleg. Un 40% dels recursos que obtenen els centres de recerca de Catalunya no provenen de la Generalitat, provenen de fons europeus o empreses. Volem que els encàrrecs de les empreses cap aquests centres i universitats sigui més alt. És a dir, hem d'afavorir que les empreses utilitzin aquests actius per millorar la seva competitivitat. Això ho fem per exemple a través del programa de Doctorats Industrials o amb els programes europeus de transferència tecnològica on Catalunya és qui capta més fons de tot l'Estat. A més a més, per primera vegada hem posat un director general de recerca que no és doctor sinó que prové del món de l'empresa per exemplificar que hi ha aquesta relació i diàleg.
L'atur ha baixat a l'abril però a Catalunya encara hi ha 486.123 persones sense feina, el 58% de les quals són aturats de llarga durada. És un problema crònic?
Sí, és un problema que sempre s'ha donat a la nostra economia. Però aquest atur crònic té un perquè. Quan un creix, crea molta ocupació vinculada a la construcció i de sobte aquest sector entra en crisi total, no pots fer que de la nit al dia les persones que treballaven a l'obra es posin bata blanca i entrin en un laboratori. Calen mesures d'acompanyament, de reciclatge i de formació continua. Ara estem intentant fer aquest canvi d'orientació, però serà lent. El més important de les dades d'abril és que per 34è mes consecutiu l'atur cau respecte de l'any anterior i això marca una tendència. El més important són les tendències, no pots fer un canvi estructural a curt termini i en aquest país no hi haurà confiança fins que no es redueixi de manera notable l'atur i això és el que estem obligats a fer.
Gran part dels nous llocs de feina generats els 2015 a Catalunya són amb contractes temporals i requereixen poca formació. El mercat de treball genera llocs de feina amb poc valor afegit?
Depèn, jo parlo amb empreses que em diuen que no hi ha enginyers i que tots els enginyers que surtin de les facultats tindran feina. Per tant, hem de parlar segons sectors i àmbits. Qualsevol persona que tingui un grau universitari té menys probabilitats d'estar a l'atur que una persona que no té qualificació, i una persona que té qualificació de formació professional té moltes més probabilitats de trobar feina que una que no en té cap. No és una condició suficient, però si necessària. Per tant, hem de crear activitats que generin creixements d'ocupació qualificada i activitats que generin ocupació que no sigui tan qualificada perquè hem de donar sortida a la gent que està a l'atur i no està qualificada. Hauríem de ser capaços de pensar una manera de contractar la gent que els hi donés estabilitat i confiança i que en els moments que hi hagués ajustos hi hagués certa capacitat d'ajustar-se a les noves circumstàncies. Ara mateix, la realitat laboral d'aquest país és una dualitat entre la contractació estable i la contractació temporal. Hem de superar aquesta dualitat.
Una nova legislació del mercat laboral? Com seria?
Sí, d'acord amb tots els agents, els empresaris i els sindicats. És absolutament necessari. Hauria de ser consensuada entre empresaris i sindicats. Que no hi hagi tants tipus de contractes, que es potenciés bàsicament la contractació estable i que es tinguessin en compte les circumstàncies econòmiques per determinar la flexibilitat de la durada dels contractes, sempre amb garanties i protecció. L'àmbit de la contractació és un àmbit molt sensible, hem de buscar acords i jo crec que tothom està d'acord en què s'ha d'avançar i canviar aquest marc de relacions laborals que tenim avui en dia.
Quines polítiques de suport hi ha amb el pressupost que tenim?
Si pensem que el sector públic ha de ser el principal generador d'activitat econòmica i ocupació en aquest país anem equivocats. El sector públic ha d'acompanyar a qui pot crear ocupació i aquestes són les empreses. Per tant nosaltres els hi hem de posar les coses fàcils.
Justament una de les queixes de les empreses és que les administracions no els hi posa les coses fàcils...
Nosaltres els hi hem d'oferir suport financer quan el necessitin, agilitzar tota la tramitació amb les administracions implicades, afavorir la seva internacionalització i innovació... Estem posant molt d'èmfasi en el creixement empresarial, la sortida de les empreses catalanes a l'exterior i dels processos d'innovació, perquè sabem que aquest és el futur de les nostres empreses i de l'ocupació d'aquest país.
La manera de com fer fiscalitat, de gestionar l'esforç fiscal, és un element que defineix la personalitat d'un país. En quina fase està la hisenda pròpia catalana?
La hisenda pròpia vol dir capacitat per decidir quin és el teu sistema impositiu. Nosaltres som la primera regió europea continental-occidental en captació d'inversions, i ho som malgrat no tenir cap competència en fiscalitat ni en infraestructures essencials. Imagina't que passaria si ho tinguéssim! Això vol dir que nosaltres com a país som competitius. Volem tenir la capacitat de decisió sobre dos aspectes essencials: la fiscalitat i les infraestructures estratègiques.
Com hauria de ser aquesta política fiscal?
Volem un sistema impositiu per les empreses que no sigui contraproduent, que faciliti la inversió, la reinversió dels actius i que les pimes hi puguin participar, col·laborar i augmentar la seva dimensió i internacionalització.
Un altre tema de la conselleria és l'economia col·laborativa, que finalment no tindrà una llei específica. Quina és la foto final?
Identificar on són les noves realitats, els interlocutors i mirar si això lesiona drets adquirits actuals i a partir d'aquí negociar. L'economia col·laborativa en tots els àmbits hi és i hi serà. Per tant cap govern del món té capacitat per impedir. Ara bé, sí que tenim capacitat per regular i exigir que les accions que es facin en nom de l'economia col·laborativa tinguin les mateixes garanties, exigències i tributació que el que fan els altres. No volem que en nom de l'economia col·laborativa hi hagi processos de desfiscalització, no tributació i menys garanties pels consumidors. Estem disposats a defensar aquesta igualtat de condicions en la competència.
Aquí pensem com regular Uber i Google acaba d'anunciar el Waze Carpool, un nou servei per compartir cotxe.
És evident que la realitat avança d'una manera molt ràpida i nosaltres no podem reaccionar a la mateixa velocitat. Som administracions públiques, hem de ser cautelosos i responsables perquè les nostres regulacions afecten a tots els sectors. Hem d'actuar amb tota la força quan creguem que hi ha la possibilitat que existeixi una activitat que sota el nom d'economia col·laborativa pugui fer competència deslleial a altres activitats.