A Peu de Pàgina
Banquers indignats per la fama
La llegenda de la banca no és de pel·lícula: "Els polítics s'hi han emparat per llançar-nos les culpes"
Primer capítol bancari de confinament: Sis famílies, tres bancs i dos cercles. Segon capítol bancari de desescalada: Banquers indignats per la fama.
Vet aquí una vegada, tres grans banquers com Gonzalo Gortázar (CaixaBank), Jaume Guardiola (Banc Sabadell) i José Antonio Álvarez (Banco Santander) es reuneixen via Zoom en el debat La banca davant el nou escenari organitzat per Esade Alumni i moderat per la seva presidenta Maite Barrera. Els temes sobre la taula virtual són els següents: sortida de la crisi, cotitzacions i valors, fusions bancàries o aprenentatges del coronavirus, entre d'altres.
Des dels seus respectius despatxos o domicilis particulars, els directius s'organitzen com poden per no deixar cap pregunta sense resposta. Cadascú amb el seu estil corporatiu, cadascú lluint l'equipació titular del seu banc. De fons, sona una vella cantarella sobre la llegenda dels banquers. Diga-li llegenda, diga-li fama o vida. Però, cap sembla d'Oscar i ells mateixos són els primers a assumir-ho i explicar-ho amb més indignació humorística que de costum.
Ja fa molts anys que el Banc Sabadell va situar la llegenda del banquer a primera línia de foc. Era gener de 2016 quan el president del Sabadell, Josep Oliu, visitava el Cercle d'Economia per donar tres grans titulars: "La crisi a Espanya no va arribar perquè els banquers fossin mala gent", "hem viscut la mala fama bancària amb una gran indignació per la injustícia de la mala reputació generalitzada" i "la mala reputació cap als banquers ha estat una generalització burda on s'han emparat els polítics per llançar les culpes".
Oliu: "La crisi a Espanya no va arribar perquè els banquers fossin mala gent"
De aquellos polvos, estos lodos... El coronavirus ho ha canviat pràcticament tot. I dic pràcticament perquè la fama del banquer sembla la de tota la vida i és per això que directius de grans bancs s'han unit per intentar revertir un cop més la seva llegenda. Dels aplaudiments als sanitaris al capvespre als aplaudiments als banquers a primera hora del matí?
Menys bufetades i el plaer de tornar un préstec
Durant l'última presentació de resultats del Banc Sabadell, el conseller delegat Jaume Guardiola ja va defensar que "la banca es mereix una mica de reconeixement i menys bufetades". Després de 40 anys d'experiència en banca, Guardiola assegurava sentir-se "indignat" amb les faltes de respecte cap als professionals que l'envolten i aprofitava l'ocasió per agrair tots aquells que treballen en serveis essencials.
"Sempre em sembla injust el tractament a la banca, felicitem amb tots els mèrits a la gent que ha sigut essencial", afegia fa tot just unes setmanes.
El conseller delegat del Banco Santander, José Antonio Álvarez, s'ha sumat a la causa i ha començat la seva intervenció a Esade Alumni agraint la invitació malgrat que "els bancs no siguin molt populars". Tota una declaració d'intencions reivindicant que al màxim que poden aspirar els bancs és "al respecte professional, fer les coses bé i servir a l'economia".
Álvarez: "A l'hora de tornar un préstec hi ha un plaer difícil de veure"
"A l'hora de tornar un préstec hi ha un plaer difícil de veure", alerta Álvarez. Segurament és més una necessitat que no pas un plaer i en temps de crisi com l'actual és sobretot un gran maldecap. La presidenta d'Esade Alumni, Maite Barrera, recorda que "no hi ha cap pel·lícula on el bo sigui el banquer". Però, els banquers resilients com pocs no acostumen a quedar-se amb els braços creuats i volen canviar el guió de la seva llegenda.
En aquest sentit, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, augura que "la nova banca serà més social... les empreses no estan només per maximitzar els beneficis". Això sí, no dubta a fer autocrítica i curar-se en salut: "Ens seguirem equivocant". Com tots suposo, però amb diferents responsabilitats. "Podem donar aquesta sensació de port segur a aquells que no saben si superaran aquesta crisi", explica.
Álvarez intervé:
- Et veig optimista!
Gortázar respon:
- S'ha d'intentar ser-ho.
Crisis exòtiques i el banquer totpoderós
El conseller delegat del Banc Sabadell s'afegeix al debat i recorda "crisis molt exòtiques" com el corralito, el feriado bancario, la pesificación, la del 2008 o els tipus d'interès negatius que són "contra intuïtius" per a un banquer. Per experiències no serà... "S'ha de veure com l'economia s'aixeca d'aquesta anestèsia", defensa en línia amb José Antonio Álvarez que insisteix que "el pacient està malalt, però anestesiat i no li fa mal".
A Jaume Guardiola fa temps que li preocupa la fama dels banquers, però sobretot de tota aquella gent que treballa en banca i que no necessàriament ocupa grans càrrecs. Tant és així que posa com a exemple una enquesta recent que ha fet un consultor del banc on s'assegura que només un 16% valoren "l'esforç titànic" de la banca. "La banca surt fatal, els banquers sortim al final de tots els rànquings. Hi ha una imatge de banquer influent, totpoderós que pot interaccionar en totes les decisions...", argumenta.
Sembla que la pel·lícula millora quan se li pregunta als clients si estan satisfets amb el seu gestor o si hi confien per gestionar les seves dades. "El salt és quàntic", reivindica el conseller delegat del Banc Sabadell. Un salt que fa que els papers del bo i el dolent s'intercanviïn: "Els banquers són els primers i la champions de les tecnològiques ocupa l'últim lloc".
Guardiola: "És molt difícil lluitar contra la llegenda del banquer"
Aquesta frase també és de Guardiola però de mitjans de maig en un debat al Círculo Ecuestre: "Els bancs som sempre objecte de tota mena de crítiques. Em sembla absurd que ara siguem criticats pels ICOs". Un estudi recent de Pimec denunciava "males pràctiques" de les entitats financeres amb els crèdits lCO. En concret, es feia referència a "les pujades desmesurades" dels tipus d'interès o la contractació obligada d'altres productes.
El directiu del Banc Sabadell ja va alertar llavors que l'estudi de la patronal de les pimes tenia una mostra de 400 empreses, mentre que al Sabadell ja hi havia llavors "més de 80.000 empreses que han entrat en crèdits ICO". "Les crítiques als directius van amb el sou i la posició, però em dol quan la crítica es generalitza i arriba al personal", afegia Guardiola.
Just en aquest precís instant recordo una entrevista al catedràtic i exconseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, a VIA Empresa.
El president de Portugal ha proposat que la banca torni el rescat que va rebre durant la crisi econòmica.
Aquest és un mite que ja avorreix molt. Primer, es varen rescatar majoritàriament caixes; no bancs. Segon, es varen salvar als dipositants; no a accionistes (de fet les accions d’aquests pels seus bancs varen baixar a menys de la meitat). Tercer, els diners no es tragueren del pressupost públic pagat amb impostos espanyols, havent de restar recursos així d’altres polítiques socials. De fet, varen fer dèficit. Vol això dir que els bancs són angelets? No, però cal apuntar a culpes pròpies enlloc de carregar-les als altres. Per això, repeteixo l'alerta: em preocupa ara el sistema d’avals que s’està muntant per a les intervencions més immediates. Cal evitar que sigui un sistema d’ajut a la banca i a les empreses grans enlloc de les petites empreses. Serà molt difícil distingir el que és diner nou i el que és refinançament i reinstrumentació de deutes anteriors al covid. S’hauria d’establir que només es pot avalar, per a cada deutor, aquell saldo de crèdit net amb tot el sistema, una vegada restades els seus deutes a final de mes de febrer i d’acord amb la Central d'Informació de Riscos del Banc d’Espanya. I per a fer tot això, l’ICO no té tot el temps del món per a garantir el diner nou que necessiten les empreses i autònoms si no els veurem desaparèixer per sempre.
Una hemeroteca de llegenda
La desaparició de les caixes, la crisi del 2008, el rescat de Bankia, les hipoteques subprime o les praxis amb els crèdits ICO són exemples recents d'una llarga hemeroteca bancària. Però, els grans directius indignats per la seva fama han decidit fer un pas endavant i canviar-ne el guió. Com? Encara queda molta pel·lícula i segurament ni Clint Eastwood ni Quentin Tarantino s'atrevirien a dirigir-la. "És molt difícil lluitar contra la llegenda del banquer", conclou Guardiola.
I per acabar, un missatge constructiu dels tres banquers en temps de coronavirus:
Gortázar: "El més positiu ha sigut la reacció de la societat"
Guardiola: "La reacció a una crisi com el coronavirus ha de ser la humilitat"
Álvarez: "La vacuna i el tractament treu la por i llavors és quan un pot ser creatiu i fer coses"
To be continued...