El Barça més econòmic de Freixa
La recepta econòmica de Freixa es resumeix en reducció de despeses i estructurar el deute
Toni Freixa va presentar aquest dilluns el seu programa econòmic en el marc de les entrevistes organitzades dins el Club Cecot Financer & Fiscal i en les quals la patronal amb seu a Terrassa pretén donar veu als tres candidats a la presidència barcelonista a través de l'exposició de les seves propostes econòmiques.
El model triat per la patronal és d'una entrevista pautada en la qual l'entrevistador condueix al candidat pels temes principals de la realitat econòmica blaugrana amb l'objectiu de què les respostes marquin el perfil específic de cadascun d'ells. El conductor de l'entrevista és un conegut periodista de la redacció d'esports de RAC1, Aleix Parisé i -entrant ja en la valoració de les propostes de Toni Freixa- cal reconèixer que s'ha guanyat àmpliament el que sigui que li paguin per l'hora i poc que ha durat l'entrevista amb el candidat perquè les poques propostes que han aparegut durant l'entrevista han estat les que Parisé ha posat damunt de la taula en un intent d'obtenir una mica de concreció en les respostes de Freixa.
De les declaracions de Freixa, una primera conclusió, el claim de campanya “Fidels al Barça” és tota una declaració d'intencions i una valoració molt concreta del que Freixa pensa de la situació actual del Club. Per al candidat, el Barça està bé com està, no vol fer un Club nou, “121 anys de vida l'avalen”, i els problemes econòmics són els derivats d'una pandèmia d'afectació global que ha tallat d'arrel els principals canals d'ingrés (o ha reduït el seu cabal).
Per il·lustrar aquesta afirmació, Toni Freixa ens ha recordat la seva experiència en la gestió del Club -l'ha fet diverses vegades- posant especial èmfasi en la situació econòmica d'aquest el 2010 i que, segons les seves paraules, era “pitjor que l'actual” perquè “l'endeutament superava el 100% de la facturació” i un “greu problema de tresoreria”. La seva tesi és que la situació actual és la mateixa que la que es va trobar Rosell i la seva directiva i que van ser capaços de "superar i guanyar dues Champions", la de 2010 i la de 2015).
A partir de les dades de l'informe d'auditoria de la temporada passada, ha posat èmfasi en el deute a curt, uns 730 milions d'euros, i en el fons de maniobra del Club que és negatiu en més de 600 milions d'euros, és a dir, ha posat el focus en què el Club es troba en una situació tècnica de suspensió de pagaments.
La recepta per a superar aquesta situació es resumeix en dues mesures, reducció de despeses i estructurar el deute. Per a Freixa l'estructura salarial està totalment desalineada dels ingressos del Club, per la qual cosa s'imposa la necessitat d'ordenar-la.
Sobre la reestructuració del deute, Freixa creu que no ha de suposar cap problema arribar a un acord amb els bancs per ampliar els terminis d'amortització i arribar a acords de refinançament. També posa èmfasi en els 820 milions que Goldman Sachs presta al Barça per a l'execució del projecte Espai Barça. Per al candidat és un magnífic acord perquè només compromet els excedents procedents de l'explotació dels actius que resultin de l'execució del projecte: Nou Estadi, Nou Palau, Hotel…Ha insistiti en el fet que es tracta d'una herència de la directiva presidida per Bartomeu i haig de dir amb aquesta afirmació -i la manera de fer-la- i altres com “no vull fer un Club nou” i “som diferents”, Freixa m'ha semblat el candidat de continuïtat que tant s'ha buscat des que es van presentar les nou precandidatures a finals del 2020.
Ha explicat que l'eix d'una bona gestió econòmica és una bona gestió esportiva, i ha defensat que la millor assegurança econòmica és el projecte esportiu. Per això ha triat Joan Carreras que, segons les seves paraules, assegura una gestió total de pedrera i fitxatges, i ha il·lustrat què vol dir amb els exemples de Pedri -un fitxatge barat- Araujo i Mingueza -dos descobriments de la pedrera obligats per la possibilitat de fitxar a causa dels problemes econòmics del Club. Aquestes “casualitats” han d'incorporar-se a la “pràctica habitual” del Club i això ho assegura, segons el seu parer, Joan Carreras.
No ha incorporat grans idees pel que respecta a les fonts d'ingressos -ha explicat com funciona el ticketing posant èmfasi en el molt que s'ingressa amb els espectadors VIP- ni pel que fa a les noves línies de negoci -Parisé li ha recordat el projecte Barça Corporate i Freixa s'ha limitat a explicar en què consisteix i a defensar-lo amb vehemència, erigint-se una altra vegada en el candidat continuista.
Tampoc ha estat un doll de creativitat i innovació quan ha fet referència als ingressos per patrocini; els del primer equip parcel·lats en dos àmbits, la samarreta dels partits i la samarreta d'entrenament; els de les seccions desvinculats del patrocini del primer equip de futbol i orientats a partners del nostre entorn. La proposta és similar al que s'ha intentat en els últims anys, Maheso, Alusport, Sorli, Assistència Sanitària Col·legial…ja han estat patrocinadors de les seccions.
L'hora de repàs a la proposta econòmica de Freixa ha acabat amb la seva exposició sobre el model de negoci que proposa per al Club. El candidat ens ha explicat el que per a ell no ha de formar part d'aquest; ha estat l'únic moment en què ha estat crític amb la directiva sortint. Considera que ha estat un error planificar ingressos per la venda de jugadors, 150 milions cada temporada, “el club no ha estat mai capaç d'obtenir plusvàlues de la venda de jugadors”, ha justificat.
En fi, de l'exposició del programa econòmic podem extreure un parell de conclusions: la proposta de Freixa posa el focus en el control de la gestió del Club per sobre dels grans plans, i la gestió esportiva és l'àmbit sobre el qual s'ha de posar el focus per assegurar una bona salut econòmica del Club. La resta, la cantarella mínima comuna entre tots els candidats, stop a la mercantilització del Club (conversió en SA) i el blindatge de la singularitat del model esportiu, “l'estil” o “ADN” del Barça.
Una afirmació que m'ha deixat estupefacte: “el món es divideix entre la gent que és del Barça i la gent que és del Reial Madrid”. Encara que a vegades costi veure-ho, crec que el nivell de sofisticació del gènere humà és una mica més gran, afortunadament; jo conec a gent que és més de lectura que de teatre, més de novel·la que assaig, més de relacionar-se amb la naturalesa que amb la Play Station. I si a algú li semblo una mica estirat, també conec a gent que és dels Patriots i gent que és dels Cawboys, i fins i tot gent que és dels Knicks encara que no guanyin un campionat des de 1973.