Els orígens de "la Caixa" a partir del lideratge de Moragas

Fa 150 anys, el 13 de desembre de 1868, naixia Francesc Moragas a Barcelona. El fundador de la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, "la Caixa", i l'Obra Social durant el 1904. "La seva figura ha sigut cabdal tant per a la Caixa com pel país", ha començat el president de la Fundació Bancària, Isidre Fainé, amb motiu d'aquesta efemèride celebrada aquest dilluns a la seu central de l'entitat catalana. Llums, preludi del director general Jaume Giró, música d'Amadeu Vives, lectura de Josep Pla i acció. 

Fainé: "La figura de Moragas ha sigut cabdal tant per a La Caixa com pel país"

Optimista, compromès, humanista, pioner, savi, amic... A Moragas se'l descriu de moltes maneres. Però és difícil fer-ho amb l'acurada ploma de Pla després d'una conversa amb el fundador de "la Caixa" a l'Hotel Palace de Madrid: "Era un dels homes més importants del país, i no ho semblava. Els seus treballadors eren com les ninetes dels seus ulls".

A ulls de Pla o Artístides Vallès, la llista de titulars de Moragas és llarga: "Sóc l'home més ambiciós del món. Com que no tinc necessitats, he fet meves totes les dels altres", "Les coses polítiques són sempre molt obscures. Jo com a director de la Caixa no he tingut mai res a veure amb la política", "Farem una caixa de gran volum. Ja ho veurà de seguida", "L'home més humil de vegades té la millor idea" o "Defensem la caritat, però no oblidem la previsió", entre d'altres. 

Una vaga general, com a origen

De formació advocat, Moragas era fill d'una família de notaris i lletrats, tenia una gran afició pel ciclisme i aspirava a "la comprensió social del país" sota el propòsit "d'entendre i millorar el món". Així doncs, "la Caixa" va néixer de la vaga general de 1902 amb l'objectiu de recaptar diners per als familiars d'obrers ferits i morts que van viure la repressió. L'excedent es va destinar a la creació d'una caixa de pensions. 

En aquest sentit, Fainé ha explicat que el fundador de "la Caixa" era "un home d'acció, però també, i sobretot, un home de reflexió, de fortes conviccions. Es movia sense fer soroll i amb prudència, però era atrevit en els projectes i en el saber fer, ja que les seves idees es plasmaven en fets concrets". 

Pla: "Era un dels homes més importants del país, i no ho semblava. Els seus treballadors eren com les ninetes dels seus ulls"

Tan concrets com crear "la Caixa" el 1904 vinculant "l'èxit econòmic i l'impacte social", contribuir a la creació de l'Institut Nacional de Previsió, precedent del sistema de Seguretat Social, el 1908, expandir l'Obra Social el 1915 promovent diferents polítiques d'igualtat.

A tall d'exemple, destaquen: l'Institut de la Dona que Treballa, la Clínica de Cirurgia de Santa Madrona, la Llar per a Dones i Infants Malalts, la Clínica de Medicina, la Clínica Maternal, l'Empar de Santa Llúcia, l'Institut Català per a Cecs, l'Institut Català per a la Rehabilitació Física de Mutilats i l'Institut de Serveis Socials, entre d'altres. 

Segons Fainé, partidari del lideratge transformador, "no es pot ser emprenedor si no s'és optimista i es té fe en allò que un creu que es pot fer realitat". I Moragas li va recordar l'essència del bon líder que "veu allò que els altres no veuen", "capta allò que els altres no senten" i "fa possible allò allò que tots diuen que és impossible". 

El lideratge presidencial

L'aparició de "la Caixa" va trobar resposta popular i en pocs anys, l'entitat ja administrava més de la meitat de l'estalvi dels catalans fins al punt de viure "un creixement sense precedents" el 1935 amb un centenar d'oficines a Catalunya, Balears, Madrid i Andorra. En xifres, l'entitat ja suposava llavors el 60% de l'estalvi català i el 25% del conjunt espanyol. 

Isidre Fainé durant la conferència que ha servit d'homenatge a Francesc Moragas | Cedida

El llegat de Moragas l'han perpetuat la resta de presidents de "la Caixa": Josep Maria Boix i Raspall, Josep Vilarasau, Ricard Fonesa i el mateix Isidre Fainé. "La transformació de la Caixa al llarg de més d'un segle s'ha fet conservant l'essència, els valors, la cultura organitzativa i, per descomptat, el compromís amb la societat, les persones, la cultura, l'educació i la ciència", ha apuntat el president de la Fundació Bancària.  

La memòria de tots ells segueix present: Boix i Raspall va "resistir i mantenir" la institució en funcionament durant la Guerra Civil mentre que Vilarasau va revitalitzar l'entitat desenvolupant l'Obra Social en el terreny cultural, creant la Fundació "la Caixa", la Col·lecció d'Art Contemporani o els centres CaixaForum i Museu de la Ciència així com promovent les beques per a estudis de postgrau a l'estranger. 

Fainé: "No es pot ser emprenedor si no s'és optimista i es té fe en allò que un creu que es pot fer realitat"

Alhora, Fornesa va posar "l'èmfasi en les persones i en l'acció social", anticipant-se a la gran crisi econòmica. Fainé que va assumir la presidència el 2007 ha volgut recordar com "la Caixa" es va transformar en la Fundació Bancària "la Caixa" durant el 2014, convertint-se així en la tercera institució filantròpica de tot el món. 

El llegat de Moragas

"Aquests darrers anys hem engegat diverses iniciatives i projectes relacionats amb la ciència i la recerca que té el somni i l'ambició de convertir Barcelona en un centre internacional de recerca. I estem decidits a continuar en aquest camp, per intentar avançar-nos al futur. Avui, tenim una forta presència en malalties cardiovasculars infeccioses, respiratòries i neurodegeneratives, i en càncer", ha afegit Fainé. 

A parer seu, els valors de "la Caixa" segueixen més vius que mai: propòsit comú, companyerisme, respecte mutu, moderació, comunicació i sentit de l'humor. "Que la memòria de tot allò que va fer Moragas i tots els qui han arribat després ens ajudi a poder continuar construint aquesta gran institució que avui és i representa La Caixa", ha conclòs.

No s'han volgut perdre alguns dels màxims representants empresarials de Catalunya: el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar; el president d'Agbar, Àngel Simon; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet; l'expresident d'Abertis Salvador Alemany o l'expresident del Port de Barcelona Sixte Cambra, entre molts d'altres. 

I a aquesta efemèride de 150 anys, només queda afegir-hi la publicació del volum Francesc Moragas. L'anhel altruista, una nova biografia de Francesc Cabana i la inauguració d'una exposició que porta el nom de L'home darrere l'ànima. Torne-m'hi: "L'home més humil de vegades té la millor idea".